ELS ULLS, SON TRESORS EN SILENCI

《 Si els ulls s’apagaren per uns dies, aleshores sabíem com seria viure sense poder veure res, el món seria totfosc , no podríem veure l’alba en eixe color tan bonic que ens regala el sol, ni podríem veure els somriuré dels nostres éssers volguts, quan són feliços.
No sabríem com seria el blau del cel, ni veuríem el ball de les ones quan estan en moviment, ni el mar quan està en calma, no veuríem ni els pardalets volar.
Ni podríem mirar el color deixes, flors que tant ens alegren la vista.
Som rics, tan rics i no ho sabem, tenim ulls que poden mirar i abrasar la vida.
Llegim quant volen, i poden mirar tot el que ens regala la vida, incloent-hi la bellesa per tot arreu.
Donem gràcies a Déu cada dia, si podem veure als nostres fills i nets i podem gaudir mirant-los amb els mateixos ulls.
Perquè tot allò que podem mirar, també eu mirem amb els ulls del cor, quan la mira està viva i desperta, tenim un tresor infinit, cuidem la nostra vista perquè mai es tanque el tresor que tenim amb els nostres ulls.》@.@.@