《ENTRE ACUMULAR, I TINDRE PER VIURE AMB DECÈNCIA.
《Una volta m’agradava viure omplint la casa de coses, però no sabia com poder omplir els buits dels meus dies.
Buscava el valor de les coses i ma agradaven moltes coses amb brilló, noms i marques.
Com si els diners pogueren comprar la Felicitat per sempre.
Confonia tindre coses acumulades amb el ser i saber estar.
Però amb el temps he aprés a no confondre quan tenia l’excés amb coses i no era completament feliç.
Baix adonar-me que sempre em faltava alguna cosa.
Però l’ànima, comença a cansar-se perquè li faltava bondat i va començar ha de demanar-me,
naturalitat, pau i a ser més esplèndida.
I ara preferisc posar una taula senzilla, compartir alguna cosa si no em fa falta i poder tindre una llum càlida al meu costat per poder calfar-me, dins de casa.
Tindre un llit honest, una casa pulcra, la consciència tranquil·la per poder dormir cada nit.
Perquè viure amb decència no és viure amb carència.
És saber quines coses ens sobren, i quines de debò ens alimenten.
No vull riqueses que criden, ni luxes que enceguen el cor, vull el que és just,
i poder abrasar a les persones que estime, i necessite amb aquesta vida…
I també demana una mica d’afecte.》@.@.@.