《 Que el meu cos no és etern.
Que estem fets.
De, carn i ossos, de sol pluja, tempestes, oblits, de desitjos, i Memòries,
També vivim en residus, sorolls, silencis.
Dies i nits,
Grans i menudes vivències.
Estic Acceptant que,
tot és passatger
Que estic amb el Món,
per intentar donar el millor de mi.
Fa temps vaig haver d’acceptar, que els meus pares no estarien sempre.
Que els meus fills a poc a poc. Farien el seu camí amb la seua família.
Per què els fills no són propietat nostra son, fills volguts.
Estic acceptant que tot el que és material es queda.
Que només era prestat.
Que després servirà per a altres persones.
També estic acceptant
Que ma casa només és un sostre temporal. I que en acabant viurà altra família.
Que aferrar-me a les coses només ens fa més penosa la partida.
Els animals que vull és arbres i les plantes que vaig plantar i les meues flors tan bé són efímeres.
Tot és la meua vida, i em costa acceptar-ho.》
ÉS TIC RESIGNA I SE QUE LA VIDA SEGUIRÀ SENSE MI. I QUE SOLS QUEDA EL RECORD.

@ @.@.