《 HE VISCUT “TANT”
He viscut i tant he passat, que el vent encara guarda els sospirs, i el record de les meues rialles, que encara ressonen en el vent dels meus sentits.Tant he caminat que ni el riu podria córrer més que jo, però també ha aprés de mi i de la
meua immensa fortalesa.El sol s’apaga i esposa trist quan em veu, perquè no sap com parar la meua por ni els meus laments, quant estic en perill.Tant m’ha rist, que la meua ànima no troba un altre destí millor que el meu, ni pot estar en un altre cos ni descansar si no està en mi.
Tant he viscut, que ni el temps em pot Alcanar perquè ho he aprés i ensenyat a voler i baix tan apresa que ni el temps en pot al cansar.》@.@.@