《LA JUVENTUS PASSA COM UN SOMNI
Arriba sense pressa, tranquil·la immutable,
mentre estic mirant per la finestra, I contemple el paisatge que
em fa pensar en aquell temps que ha passat.
Algunes volta les mans es posen un poc torpes
és el cos que amb el temps ens mostra algun fallo
El dia va passar a poc a poc,
i vaig buscant cada dia tranquil·litat i pau.
La vida a voltes em troba en ganes de plorar però ma aguante.
Com diu una amiga meua, és millor riure que plorar,
perquè riure porta joventut i plorant envellim,
i sempre que estem juntes les amigues,
recordem el temps aquell, que no torna i
tants bons records ens ha deixat.
Perquè la vida a la nostra edat és més suportable
quan estem recordant aquells bonics tems que ja passaren
quan teníem divuit anys i vivien els nostres pares.》@.@.@