LA MEUA ÀNIMA OBSERVA LA VIDA
《 Des de la finestra la meua ànima, segues observant la vida, amb les seves ombres i la seua brillantor.
Es veuen núvols que surten del cel, i alguna tíbia, llum escola, entebeint, l’aire que m’acaricia les galtes.
Dins la meua ànima reposen somnis que callen, records que viuen en mi, rialles que estan molt lluny que ja passaren, però també Ian oblits, que encara tornen suaus són d’aquells temps recordats.
Sempre mire per la finestra com va passar el temps, i la meua ànima que és infinita es transforma, en vent, vidre, i calma, perquè amb la finestra oberta sempre s’escapen els sospirs de la meua Ànima. 》@.@.@
《 Des de la finestra la meua ànima, segues observant la vida, amb les seves ombres i la seua brillantor.Es veuen núvols que surten del cel, i alguna tíbia, llum escola, entebeint, l’aire que m’acaricia les galtes.
Dins la meua ànima reposen somnis que callen, records que viuen en mi, rialles que estan molt lluny que ja passaren, però també Ian oblits, que encara tornen suaus són d’aquells temps recordats.
Sempre mire per la finestra com va passar el temps, i la meua ànima que és infinita es transforma, en vent, vidre, i calma, perquè amb la finestra oberta sempre s’escapen els sospirs de la meua Ànima. 》@.@.@