《 Sé que la vida no ens posa cap catifa quan passem.
Que hem de lluitar mil batalles per sobreviure.
La vida poques voltes ens acaricia, però a voltes ens destrossá, ens esgarra, ens espanta, t’enganya, el prova, i alguna volta gairebé quasi t’ofega, també t’insulta, perquè la vida no té vergonya, i no val la pena mirar-la a la cara, estic enfadar-me, i amb la meua ment m’estic enfrontant a ella, dient-li que mai més li faré cas i viure a la meua manera.
Però en veurem tant enfada i plantant-li cara, ha callat.
Però al moment m’ha dit, que ella era la meua vida, i que jo podia fer amb ella el que vulga.
Aleshores he obert els ulls i aprés una bona lliçó i ara baix a fer el que pense, i el que pense, és poder viure la meua vida com pense en cada moment, perquè soc la propietària absoluta de la meua VIDA.》
@@.@.