《 En un bonic hort ple de sol i encant, vivia una dolça taronja, sucosa, i colorá, amb un color especial.

Un dia esva enamorar de una àcida llima.
Era seriós i brillant, amb el color de llimona.
Bais una fulla la va mirar amb sorpresa, mai no va imaginar tanta bellesa tenia forma de cor i era rodona.
La taronja quan mirava aquell llimoner de prop, es removia el seu cor,
“Deus ser una taronja dolça com la mel”
Deia la llima sense pensar, i la taronja li contestava tímidament.
“M’estàs fent eixir el color”
I així poc a poc va néixer l’amor, entre aquells cítrics al sol, barrejant l’àcid i la dolçor sense control. Taronja i llima, sabor, dols i a marc, i junts es van tornar en un bon convinat.
Es van fondre per fi com, llimataronja, barrejant perfecta, ni dolça ni agra, van brindar pel seu amor amb el sol del seu a bit, i junts van viure, com llima taronja. O millor dit:
Amb el sabor dels dos a sits units i com vinats. Amb un petó de foc, espurna, i calor.
Taronja i llima, estranya unió, on el món els ha bategat com, El cítric de l’amor.》

@.@.@