《L’ÀNIMA I EL COR
L’ànima no mor, és com un far que no s’apaga mai,
que va enviant m’ensages al pensament
quan el cos està en calma,
L’ànima no para may de penar, fins i tot encara que estigues enmig del silenci de la mar.
Però el cor encara que un dia tindrà un final, és sensible i supera a l’ànima en força, i bondat, perquè el cor no deixa passar res, tot vol analitza ro, itot passat per ell.
Perquè el cor porta sempre els ramals de la vida, és l’amo de l’amor, per això hem de cuidar-lo encara que no vulgues escoltar-lo ell sempre té la raó.》@.@.@.