《 Seré vers, perquè agraïsc quan em llegiu, seré llum mentre existiu, persones que m’il·luminen, soc humana perquè tinc errors i em faig càrrec.
Soc amiga de les meues amigues perquè elles m’estimen i jo a elles, sense especular, perquè som capasses de donar-nos alé si cal, i soc llum per aclarir els dies i donar energia al cor.
Recórrec el camí, perquè hi ha senders sembrats, camine pel prat perquè hi ha flors silvestres, obra de Déu, estime l’harmonia natural, perquè la natura sempre serà bonica.
Mentre les papallones es posen amb les flors, soc feliç i mire el paisatge brillar encés, d’un sol lluminós, perquè sempre hi haurà en aquesta vida, matinades i, ocells volant que busquen el seu espai.
Les estrelles, i la lluna són els astres, rei, on suaument, porten tènues melodies de violins.
Mentrestant, pense, jo sent, estime, veig, crec. Puc parlar ¿Què més puc demanar?》

@.@.@.