《 És bonic veure quan arriba la nit sense presses ni angoixes, i que puguem veure l’alba sense problemes.
És bonic quan ens commou un bonic dia amb el cel ple de sol.
És bonic desitjar i aprendre del que hem viscut, perquè la vida es pot interrompre quan menys es pensa,
Seria bonic que els nostres mals poguérem convertir-los en benestar.
És bonic veure com la llum desapareix a poc a poc i veiem com a poc a poc arriba la nit, però tot i que la llum ens abandona, no deixem mai que les nostres il·lusions facen el mateix que fa la llum. Quan ens abandona. I ens deixa a fosques i se’n va, que no s’apague mai la nostra veu i que puguem dir sempre el que pensem i que ningú ens puga fer mai apagar la nostra veu.》@.@.@.