NO M’OBLIDEU

《Recordeu-me quan el vent vos desperte els records de l’ànima, quan la tardor es pinte de colors d’orats que tant m’agradaven.
Recordeu-me quan estigueu en silenci i les nits siguen llargues, quan el rellotge no tinga pressa i el cor reclame paraules.
Guardeu el meu nom entre els vostres somnis, allà on res no s’apaga, i la lluna encara posa el cap per la finestra de l’ànima.
No m’oblideu encara que el temps aixa esborrat alguna cosa de la meua cara.
Perquè un dia vaig ser alegria com sou vosaltres, vaig ser vent quan va fer falta, la meua boca sana rist en vosaltres, i si em recordeu, feu-ho amb tendresa, i sense nostàlgia.
No m’oblideu, només això demane, com qui guarda una esperança, com una flor al mig del fred.
M’agradaria ser com un sospir que mai acaba.》@.@.@.