《 Tenia llavors, disset anys I en tres mesos de diferència em quede sense els meus volguts pares. Encara vivia la meua Uele Carmèn. I se’n va vindre a viure en mi. Fins que decidirem que el millor per a mi era casar-me, només acabara el meu nuvi Agostin de fer la mili. Ens casarem un 8 de matx, complit els vint anys el dia 23 del mateix més. En eixe temps i per motiu de tan gran pèrdua, baix haver de casar a les sis del matí, i vestida de negre, en la capella de la Mare de Déu de gràcia. Hera de nit, i visqueren a acompanyar-me, Les meues amigues, i els meus amics. El meu germà, Lluís la meua conya Lola ma tia Maria els pares i germans del meu home Agustí. I ens tragueren de casa, el padrí Víctor Mogort i, germà del meu home i la meua cosina Maria Pérez fou la padrina. Ens va casar el retor Ernest Ribera. Que és ria de veure els jóvens que érem, però ens animava per haver pres la decisió de ca sarnós. Després els amics anaren a cèlebre tots junts. En Un bar que aleshores ténia Macar tur.
Nosaltres, anàrem a casa allí ens esperava, Ricard i Harmonia que s’havien oferit a portar-nos a Valencià a l’hotel “L’àuria” situat a la plaça del, Caudillo de llavors … On des d’allí seguirem el viatge en ‘Amador i Elena la cabanya. Que es casaven al sendemà En un cotxe de lloguer per fer els quatre el viatge de noces per Espanya… Les anècdotes per un altre dia 》

@.@.@.

《 No entenem el valor dels moments, fins que s’han convertit en records .En este “raconet.”voreu els meus record, vivències de la meua vida .Les meues fantasies. Lo que m´agrada fer i no he pogut , per a mi tenen molt de valor, per què moltes de elles les he perdudes sense saber que les tenia.》@.@.@.

《 L’inconscient té una memòria que no es dóna el luxe d’oblidar.
Quantes voltes vos ha traït l’inconscient i seu quedat de pedra volent dissimular.
És normal i tots tenim un jove inconscient dins de la nostra ment. Per eixe motiu tenim ,en compte que a vegades val més callar i al bon callar li diuen savi.
La teua xarrada del dia, algunes voltes potser el somni d’eixa nit, però l’inconscient és jove i no dorm, i a vegades diguem coses dormint, que no podem controlar, ell s’encarrega dels teus pensaments i els traurà quan menys teu esperes.
No podem dir-li adeu, perquè és part de la nostra vida.
No oblideu que tots el portem dins de la nostra ment perquè viu en nosaltres.
Ningú la pogut veure mai, però sabem que té una vida.
(INCONTROLABLE》@.@.@.