《 Observant el cel de nit, veig les estrelles brillar amb força, però quan hi ha una història trista que està passant, és quan cauen llàgrimes del cel.Són llàgrimes d’estrelles que ploren de tristesa, quan una parella d’enamorats es trenca després d’haver-se promés amor etern.En cada llàgrima que cau del cel hi ha una estrella que plora, perquè cada llàgrima és un sospir, que es perd en l’eternitat.Però no totes les llàgrimes es perden, per l’univers perquè algunes cauen a la terra, en forma de pluja.Fins que alguns enamorats s’estan prometent una volta més amor etern i aleshores les estrelles tornen a brillar amb força.Així que quan veges una estrella, amb una llum trista, recorda que està plorant i les seues llàgrimes cauen perquè dos enamorats han trencat la seua promesa de guardar-se amor etern.z》@.@.@.

《 Han passat onze anys,
des d’aquell trist i fosc dia, quan la por i la incertesa batalla en creuant la meua vida.
El temps va portar moltes nits sense poder dormir en molt de
dolor, dubtes i també esperança, perquè mai m’he rendit.
Estic luxant en forta en aquesta batalla que mai acaba.
Mai he caminat en soledat perquè en mi sempre tenia prop mans esteses, com àngels amb bata blanca que anaven alleugerant les meues ferides.
També he necessitat Psicòlogues que amb els seus consells van alleujar les meues penes, amb la seua ciència i amb la seua llum enllumenem el meu camí, van ser com fars a la nit, van ser força en eixos dia que tot era negre per a mi.
Avui celebre el fet de poder estar ací, perquè a cada clarejar veig nàixer un nou dia, que puc gaudir i veure’l.
Tinc professionals que encara m’estan ajudant, avui, i puc somriure gràcies a tots ells, vull donar les gràcies per poder estar aquí amb la meua família i tots els que m’estimen.
No tinc prou paraules per a poder agrair de tot cor a tots els metges que han passat en aquests onze anys per la meua vida, durant tot aquest temps, brindant-me el seu suport, paciència i professionalitat en el tractament de la meua malaltia.
La seua dedicació, el seu compromís i la seua qualitat humana són una llum d’esperança en el meu camí.
Gràcies per cuidar la meua salut, i també per donar-me ànim i força per continuar endavant.
Estaré sempre eternament agraïda a totes les meixes i infermeres que han fet que estime la meua vida.》@.@.@.

《 En la vida, a voltes ens trobem amb situacions i emocions que ens resulten difícils de manejar.

Com la por, la tristesa, la ràbia i l’ansietat es poden convertir en un pes que no sabem com controlar.
Aprendre de vegades és un procés que requereix valor, consciència i pràctica.

Significa deixar anar aquelles coses que ja no ens serveixen, que ens fan mal o que ens impedeixen créixer
Recordem que aprendre és un procés gradual i que requereix paciència i temps.

Amb el temps i la pràctica, podrem trobar la llibertat i la pau que busquem.
Aprendre a deixar anar significa empoderar-te i aixecant la teua autoestima i fer saber als altres el que vols i esperes de la vida.》@.@.@.

《 En algun moment de la vida perdem la guerra contra el temps.
La nostra joventut se’ns escapa del cos. Ja no hi ha cremes ni olis que esborren les marques de tantes rialles, i penes.
Prenem vitamines, col·lagen, geng¡bre, vinagre de poma, i tot el que ens diuen per poder allargar una mica més la nostra joventut. Un dia ens adonem que no hi ha tacons còmodes, que no veiem sense ulleres i les arrels dels nostres cabells blancs creixen sense pietat.
Que la nostra cintura es va eixamplant que els nostres genolls es van arrodonint.
Un dia, ens cansem de mirar-nos al mirall, aquella jove que vam ser. Ens mirem de front, que bonic ha estat, haver viscut i sentit, haver donat tant d’amor, com haver-lo rebut… Adquirir l’experiència i aprendre de paciència… Que importa si guanya la guerra el temps.
En canse d’enfonsar l’estómac. Que importa, si la bellesa sempre va sortir de l’ànima. Agraïsc aquesta imparable etapa de ser com soc. Que bonic és continuar amb tot el viscut i aprés.
Que importa que em faça gran.
Que n’hi ha de més joves i boniques és el seu temps, i tot passa. Jo ja he passat la meua joventut i gairebé la meua vida i acumule experiències que m’ajuda a tindre saviesa.
Quin honor haver estat i poder continuar sent mare, esposa, germana, àvia i amiga》

@.@.@.

《 Cada pas que fem, cada decisió que prenem, cada moment que vivim, és només una part del camí.
Només hi ha una meta última, però tots arriben sent guanyadors.
I en aquest viatge, tots tindrem temps de veure la bellesa, l’alegria, el dolor i la tristesa.
Trobarem la vida en totes les seues formes i colors.
Així que no ens preocupem pel destí, tots arribarem a la meta a lora.
Només hem de gaudir del viatge, només hem de viure el moment.
Perquè la vida només té aquest viatge i cada instant és un preciós regal que no té preu.》@.@.@.

《 Sentir-se especial és poder mirar una posta de sol i estat feliç i que la imaginació ens faça sentir que podem volar, és com mirar el mar, i poder relaxar-se mirant les seues aigües.

Mentre algú diu que el temps sempre serà l’amo del nostre passat, present i futur.El temps mai ens llevara els nostres records, ells estan en els nostres pensaments dibuixats en els pinzells de l’ànima, I estaran per sempre en el nostre record.Les bones persones sempre intentaran ajudar en el que puguem sense cap ànim de lucre, i sempre ens podrà quedar l’alegria de saber que hem fet alguna cosa bona per alguna causa.》

@.@.@.

《 La meua Ànima està sensible i trista, el cor la vol ajudar. Però no sap com, ell la veu trista i apaga, està com esperant consol com si estigués nua d’il·lusions com una rosa que li falta l’aigua i sa Ropit.
Però el cor aleshores li ensenya una bonica posta de sol i li conta una història i l’ànima mirant aquella bellesa tan gran, fa un sospir en forçà pensant en aquella bonica història que li ha contat el seu amic el cor que tantes històries guarda i pensant en la història mostra un somriure i eixa tristor que tenia li desapareix.
L’ànima en agraïment li diu al cor. Tu saps moltes històries, però quan tu estigues trist, jo també el contaré una història que tu no saps i també el posaràs content.》@.@.@.

《El senyor ens ha enviat un mant per cobrir-nos, d’alegria, amor, i plors. Ens va regalar els millors aromes de les flors del camp, també en va deixar, molt de coratge passió i vida, fent mos ser, dones i mares.
Mares lliures, com un estel fugaç ple de vida, amor i també de llibertat.
Mares, que regalen el coratge, la passió, i la vida perquè puguem amb ella omplir els camps de vida.
Dona i mare, déu ens va fer el miracle més gran de l’univers, ell de poder procrear i donar la vida.
Sense la dona no existiria ni l’amor de mare ni el coratge ni la vida.
Ens ensenyaren a ser fortes i nobles. Dona i lliure i mare, som un estel fugaç, plenes d’amor i vida.
Perquè sempre serem, pluja, foc, perfum i raig de llum, som la calor que calma el fred, però sobretot som mares i dones 》@.@.@.

《 Els meus pensaments simplement roden sense cap raó trencant les meues pròpies regles apartant el que és bo i buscant allò que note control.

Els meus pensaments naveguen cap enrere onejant la bandera de la fantasia, i triant els Pigròs somnis de la meua infància.
Els meus pensaments surten llàgrimes quan recorden algun moment de la vida, quan pense en la manera de ser mentre la tristesa s’apodera de mi.
El meu pensament està canviant, no tinc por de ser una dona que en la seua edat està canviant de costums.
Vull ser com soc i Sóc el que pense i pense a fer feliç als meus, i ser feliç jo, quan eixa suau brisa em fa pensar, que la VIDA val la pena viure-la.》

@.@.@