《 Perquè callar. Si el riu de les lletres porta un diluvi de frases que es converteixen en paraules, per poder transformar-les en poesia.
Perquè callar. Si del fons de la vida brota una font de, idees que es poden convertir en un codi. Que poden ensenyar-te tot o res.
Perquè callar. Quant del mar dels somiats poden eixir versos i fantasies de mils formes fetes de moviment que parlen en secret.
Peque callar. Encara jan llibres oberts esperant algú, que expresse els més bonics sentiments que neixen en gana amb els ulls i les paraules de l’ànima
Perquè callar. Quan davant de tot està el pensament que des del més profund ens crida per poder convertir-los en vers, estrofa, o poemes, o poesia, en paraules que naixen de la fantasia convertida en poesia》
《 La nit de Cap d’Any no serà una nit qualsevol, fartaran moltes persones aquesta nit, donaria el que fos per poder abraçar-les… Són aquelles que recordem, i que ens van deixar, senyal, són aquells que sempre estimarem i mai oblidaré. No, no, serà una nit de Cap d’Any qualsevol, faltarà molta gent, que no están en nosaltres. Aquesta nit de Cap d’Any serà de records, d’aquelles persones que van estar en nosaltres i que avui estan en la nostra ment… Només queden els records d’amics, germans, familiars, que han pujat abans a l’últim tren de la vida. Està nit, vos recordarem perquè estareu dins del nostre cor. Mai direm adéu, sinó hasta sempre. Perquè aquesta nit recordarem a tots ells… Voldria que tot el que hem passat aquest any, 2022 poder oblidar la meitat de les coses, però la vida segueix. I aquells que encara estem. Desitgem un bon any 2023 En molta salut, esperança, amor, i prosperitat, per a tots 》@.@.@.
《 Vola i deixa volar, i que aquest poema entre envaït els espais que l’esperen com uns sublims àngels.
Deixa volar les teues grans ales i sigues lliure teu, i lliure de la llibertat, no sigues esclau mai dels altres
Creua l’univers amb melodies amb forma de versos i també amb poesia, permetes que les idees, i la ploma volen
La meua ànima es com un llibre obert ple de pàgines en blanc convidant ha plasmat les paraules que volen brollar per arribar on encara es pot somiar
Vola en llibertat travessa el cel amb els seus núvols bancs, no mires enrere la teua ànima és l’arbre de la il·lusió que a través del vers desperta el cor 》@.@.@.
《 T’estime en confiança, sense l’absurda gelosia, que va apagant la realitat de poder ser lliures per estimar
T’estime en la llibertat, perquès la millor manera de poder ser lliures sense por de caure ni que poques ningú atrapar-te en el teu vol
T’estime perquè en els anys que estem junts, i encara, compartint tot, perquè sabem que el nostre temps, també siga dels dos, i tants anys junts encara és un amor fort.
T’estime perquè el simple fet d’existir a la meua vida ja em fa important, eres el motiu que de vegades quan estic cansa em fa seguir endavant perquè ens necessitem per alimentar la nostra estima.
T’estime perquè em deixes volar, perquè tenim dret a la nostra aprecia llibertat. I els cinquanta anys de casats encara no han pogut en nosaltres ni en l’estima que ens tenim》
《 Començaràs l’aventura de la vida quan sàpigues travessar la porta del abisme, I el llances lliure al vent per poder volar en total llibertat, quan passes aquesta porta blinda per alguns, entosses, podràs dominar aquesta sensació de fortalesa que es produeix de vegades, i que es diu risc.
M’agraden els riscos, les aventures els reptes, i els sentiments quan estan acompanyats i deslligats, estos es fan més forts i decidits. Són com un volcà de foc que va lliure i pot passar on vol, sense tindre por a res, sap abraçar-se a la vida i t’envia tot allò que estàs esperant d’ella.
Per això la meua fortalesa, és gran, quan sa paga, torne a començar de nou, com un volcà de foc, que passa per on vol, i ningú pot amb ell 》
《 Embolicats en la màgia que a voltes ens en vaeix quan l’amor flota per l’aire per un desig prohibit de un silenci incomparable que ens atrapa i ens fa seus.Embolicats en una passió que encanta i desorienta els sentits contagiant per la passió que s’atreveix a dir el que les paraules callen.Atrapats en un univers de paraules que es complauen sortint de dins, on els ulls de l’ànima creen somnis impossibles, entre el voler i no poder, el tocant sense tocar , el fet de consumir el que no està ni existeix 》@.@.@.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.