《PERSEVERAR
No vaig venir a discutir amb Ningú, ni ha guanyat batalles ni a imposar la raó, a ningú.
Vaig vindre a quedar-me si algú em necessita.
He aprés que el temps mai demana perdó i que ser agraïda també és una forma de viure.
Recorde noms que ja no em truquen, per què ja no estan, ara mire cadires buides, pense en,promeses que no es compliran mai.
Però hi ha una flama que no s’apaga perquè els records no desapariessen quan estan dins del cor.
No soc ni allò que he perdut ni el que m’ha quedat.
Però de vegades soc aquest moment ,que insisteix a tornar.
Quan el món em fa mal, renega i li conteste i així, paraula a paraula, i torne a començar de nou com si el que està Passant no tinguera res a veure amb mi.》@.@.@