QUAN EL COS ES DESPERTA.
《Quan el cos no fa mal l’ànima riu, i la vida és bonica, és fàcil pensar que tot és senzill.
Però dins d’eixe goig, tan pur i tan net,
hi ha un regal diví, en el cor, que el cos no entén.
La vida camina sense soroll, i el cos pensa que tot és normal,
quan no sabem valora hasta que no ens mostra el dolor.
Però quan arriba el vent fort i dolent del cos, es veu la realitat i ens mostra
la vida més pura.
És Déu, la sort, o el nostre cos quan es manifesta el nostre ser, ens diu.
“Para un poc, i respira tranquil·la.
”Recorda que el cos és temple i refugi, i l’ànima un far quan la foscor arriba i ens deixa sense poder vore.
Així, que quan estiguem de nou curats,
agraïm la llum del sol, i la pau de l’albada.
Perquè cada batec del cor, cada pas sense tenir dolor és un miracle de déu
és un miracle que calla, però quan desperta és molt real.》@.@.@.