QUAN EL DIA SOMRIU

《 Quan el dia es desperta amb una bonica sonoritza daura,
i el sol comença a despertar la terra que estava adormida amb la seua calor.
Els ocells canten la seua cançó,
i tot respira pau i emoció.

L’aire perfuma jardins i desperts somnis,
els núvols descansen, blancs i contents.
Hui el món brilla, net i seré.
Com una dolsa abraçada d’efecte.

Que res no ens lleve el somriure ni la calma de l’ànima,
que el sol ens il·lumine, i ens òmpliga el dia de pau.
Perquè pot haver-hi dies, com aquest, tan bonics.
També podem estat nosaltres ben contens en rebre aquest bonic regal del cel.》@.@.@.