Estimat Lluís, fa un temps fores guia i amic, entre estiraments i jocs compartit
ens ensenyares que el cos, encara amb anys, i voluntat també férem grans èxits i moviments.
Amb cada llisó que ens feies, sempre ens mostraves un somriure sincer, i sempre com sequies que el temps fora lleuger.
També fores mestre de petanca, amb molt encert i passió, ens explicares més que tècnica, ens donares la teua amistat i el teu cor.
No ens ensenyares només gimnàstica i moviment, sinó a creure que mai no és tard per començar a cuidar el nostre cos.
Amb setanta, o més.es pot viure amb força i amb ganes de sentir-nos fortes i felices.
Tu feres que suàrem amb rialles i abraçades, i aquells records encara els portem dins de nosaltres, en mix de boles de metall i estiraments.
Encara que ta acomiadarem en un “adéu” amb pena i emoció, t’emportares per sempre la nostra admiració.
Gràcies, Lluís, per la teua entrega paciència, i tanta dedicació.
Sempre estaràs amb la nostra memòria, i seràs
aquell bonic record que quan pensem amb tu asta l’ànima ens  fa ballar.