《 Només en la memòria dels meus pares, està gravat el meu naixement.
Els meus records començaren quan anava creixent, recorde algunes coses de quan tenia sis anys, que de mica en mica he anat guardant en el meu interior, són les vivències de la meua infància.
Quan era xiqueta, en marcaren, moltes coses boniques, altres no tant, però era jo, amb la meua història, en aquells anys amb poques fotos ni vídeos. (parle de sentiments),
Encara recorde alguns moments viscuts, en els meus pares, el feliç que baix ser. .
Tot ho tinc gravat, com un tatuatge, en els meus records, però els meus pares en deixaren molt prompte en tres mesos se n’anaren els dos, no puc escriure com estava en aquell moment tan trists.
No tindré imatges ni vídeos que puguen transmetre aquells moments, però sempre que òbric les portes del passat tornen a mi, tots aquells moments viscuts.
En baix casar molt jove, i en tot l’experimentat, en la meua primera relació, amb el meu marit, en baix casar verge com era pels anys seixanta cinc, també recorde amb la meua lluita diària per poder criar als meus fills. David el primer fill, amb la meua inexperiència vaig cometre molts errors, i després en tindre el segon fill Raül sis anys després. Vaig sobreviure a la inexperiència amb el segon fill, en ser mare per segona volta.
Les meues vivències bones o dolentes, tot està escrit amb les meues entranyes.
Si vaig ser feliç, i també vaig tenir coses dolentes, i baix patir, i també he gaudit de molts bons moments.
Potser no sabia que llavors vaig ser molt feliç, potser em vaig equivocar alguna volta involuntàriament sabent qui em va colpejar sense voler o volent, tot això és el que va fer que fora la persona que soc ara.
Són els meus records, les meues vivències, les que m’han fet créixer i ser la persona que soc.
Ningú em coneix més del que jo permet, i ningú em pot jutjar, perquè jo mai he jutjat ni ho faré mai amb Ningú.》@.@.@.