SENSE PRESSA, NI PAUSA
《 Sense pressa, amb la meua ànima “Hui m’he alçat sense pressa,
i m’he despertat TRANQUIL·LA,
com qui escolta al vent
sense córrer, i simplement sap que está.
He observat la meua vida en silenci,
com qui mira un vell retrat, i he vist camins que encara estan esperant el meu pas ferm i el meu tracte
Rialles per deixar anar,
i abraçades que encara no he donat,
queden somnis per sembrar en racons no trepitjats.
Vull ballar amb la brisa del mar.
També vull llegir al sol, i estimar sense por, i sobre tot caminat per carrers nous amb il·lusió i esperança.
Vull escriure tot allò que sent el meu cor, dir allò que mai vaig dir, perdonar amb l’ànima abans que el temps em diga “FINS ACÍ AS ARRIBAT”.
Encara és prompte—em dic somrient—,
la vida encara guarda sorpreses per a mi
i jo, amb pas tranquil,
camine cap a elles. Amb esperança ,però sense pressa.》@.@.@.