SÍ POGUERA SER INVISIBLE
《 Si fora invisible, no seria per amargar-me sinó per poder veure el món amb la seua realitat, que tantes voltes amaguem.
Estaria amb cada lloc on la brisa es poguera veure ivorià el moviment dels cabells en caminar.
Ma agradaria ser el silenci i poder abraçar-lo sense poder veureu ningú.
Seria la rosada de les nits que dorm a la finestra i que ningú eu veu.
Seria aquella cançó que mai ningú ha pogut cantar a l’orella d’una persona gran.
També m’agradaria estar ai mix de la multitud, i enter arme de tot allò que li preocupa a la gent.
Si el món no em pogués veure, potser m’atreviria a estimar sense por de veure aquelles mirades, sense haver de dissimular.
Parlaria amb gestos suaus, com el sol que acaricia sense tocar, seria la llum aquella que ens enlluerna, però no molesta als ulls.
Podria ser com el vent que ningú pot veure, però viuria la meua vida sense crítiques de ningú,
Entraria on voldria i podria tindré, tot allò que poguera fer feliç la meua vida.》@.@.@.