《 Déu ens va crear per tindre fills i cuidar de la nostra família.

Encara que sempre jan alguns errors, les mares som capaç d’aguantar i arreglar-los.
Sense voler ens apropiem dels vostres errors, procurem, poder arreglar o donat quasi sempre solució.
Del nostre ventre naix la vida, però com moltes de les roses, també nia dones que tenen espina.
El nostre cor, amb el pas dels tems, a voltes aquesta alfa dur com una pedra, per voler solucionar coses, i algunes de les voltes no es pot, ni arreglar.
Dona, i mare, tota la vida, nosaltres estem d’acord, i els fills en els nostres braços, encara que estiga tot negre, ells no entenen la por.
Som mares i el somriure dels fills en ajuda a ser fortes i estar per tot el que ens necessiten, molts diuen estimar-te, però llastimosament ja no és veritat tot el que pensa la gent.
A totes les mares amb orgull t’escric aquests poemes, perquè pensant en elles, la inspiració em neix de dins de les venes.
Una mare és com una estrella fugaç que passe per la teua vida, sol una sola volta. Estimada molt, perquè com la seua llum sa paque. Mai més la tornaràs a veure. Perquè mare només nia una i és la teua 》@.@.@.