UNA MARE
《 Jo també pense que les mares no se’n van d’aquest món mai, no poden.
Perquè sempre ens queda alguna cosa en els seus fills, “nosaltres”, jo per exemple. Porte els seus ulls, la seua boca, i les seues ocurrències.
I cada vegada que em mire amb el mirall la continue veient a ella i sé que viu al meu cos la meua pell i els meus ossos.
Quan parle amb les meues amigues, diuen que cada dia em semble més a la meua mare, en moltes coses, i cada vegada em semble més, ja no tinc dubtes, les mares no se’n van ni S’amaguen, es queden aquí amb nosaltres per continuar ajudant-nos.
Les mares no se’n van mai, es queden també en els miralls, per veure com els fills, les continuen BUSCANT en aquell vell, però net i fort cristall on sempre sortirà reflectida aquella expressió o aquell SOMRIURE que ens recorda la cara de la nostra mare, recordant que un dia ens va acollir als seus braços quan vam néixer i mai més ens han soltat d’aquelles mans tan NOBLES.》@.@.@.