《Un dels records més vius que tinc en la meua ment.
Foren aquells anys, que estàvem tots en casa. Els nostres PARES i el meu germà Lluís. Els pocs anys, que varen gaudir d’ells, el meu germà i jo.
Aquells dissabtes i diumenges en eixa calor, els dies del mes d’agost. Jo tenia 4 anys, el meu germà, en tenia 14 quan anàvem en els nostres pares i ens posaven, en eixes parades de gelats, xuixes, i melons, es posaven enfront del carreró, de la pista. La gent venia a comprar un gelat o cacau i tramús, o alguna llepolia.
Eixia molta gent en el descans del cine, a mitjà pel·lícula, per poder compra, i mene garse. Alguna xuixe o algun gelat, i així, saciaven un poc eixa fam, que a vegades és desperta, veient alguna pel·lícula.
Hera tan menuda quant mos portaven en ells, que ja tenia un llitet preparat, per a quant em quedava dormint, em deixaven dormint dins del carro.
He jugat tantes voltes de xiqueta, en la meua amiga Glòria. Tancades allí dins ens trobàvem importants, de cuant en cuant, pels badalls que tenia la fusta, caiem alguna, pansa, o algun caramel. La meua amiga Glòria ió féiem una festa, i en totes les alegries, moles manxàvem. És perant en gana, que en caiguera, alguna, xuixa més.
Tinc tantes, i tantes, anècdotes. Impossible poder escriure les totes.
Estic escrivint i no puc reprimir, les emocions. Que em provoca pensar en aquella època, però no és aquells tems el que any ore, sinó la gent, i mes que tot als meus volguts, i estimats pares》@.@.@.