VOLGUDA ROSA
Hui el temps s’ha parat un instant
per dir el teu nom en veu baixa. Rosseta.
Amiga de viatges compartits,
de rialles que omplien els camins, de la barraca on féiem
la paella cada diumenge, fetes amb calma i amistat.
Amb aquella taula redona sempre quedarà el teu lloc,
i en cada baralla de cartes que jugàvem, ha quedat el teu gest,
i el teu riure que mai s’apagava.
Jugàvem a cartes sense mirar el rellotge,
com si aquell temps fora etern,
no pensàvem que aquells dies tan bonics també s’acabarien
Rosa, no te n’has anat del tot.
Estaràs sempre que anomenem aquells bonics viatges
que férem en aquell temps tots junts hòmens i dones,
aquelles paelles que compartirem i aquelles sobre taula,
després quan jugàvem‘“A CARTES” sempre estaràs.
En aquells bonics record amb les amigues que hui el plorem, però que
demà el recordaren somrient.
Descansa en pau, amiga estima.
Ací el continuarem recordant, anomenant,
estimant-te, guardant-te per sempre.
Amb el lloc més bonic de la nostra memòria. 🌹