CADA DIA QUE PASSA L’APRECIE MÉS
《Moltes vegades ens desvelem, recorrent el camí de la ment
Pensat en què farem eixe dia, perquè vivim pendent del que farem.
Quan em desperte done GRÀCIES, òbric les finestres comence a pensar
en aquelles coses que tinc i pense que les havia de valorar més,
També respire fondo valorant l’aire que passa pel meu pulmó
quan arriba net i pur.

Observe molt les flors la natura i valore molt, poder mirar eixos colors que la vida ens regala,
Aprofite cada moment del dia per gaudir de la llum del sol.
Perquè mai saben quan serà el moment de dir adeu,
les coses que tanta alegria i satisfacció, ens donen, així
que aprofitem sempre cada moment de la nostra vida
perquè estem en el millor moment i en el millor lloc, que és on es tem ara,
perquè és el millor, la nostra vida.》@.@.@.

LA PLUJA

《Cauen gotetes fines,
com perles del cel,
banyant la terra seca i tendra
amb un bes suau de fidelitat.

Els camps s’omplin d’aromes,
les fulles balla al vent,
la pluja pinta els dies
amb calma i sentiment.

L’aigua és música de somnis,
cançó dels cors sincers,
la pluja quan fa molta falta
és com la vida que torna a nàixer.》@.@ @

ROMÀNTICA TARDO

《En la càlida tardor,
les fulles cauen com cartes d’amor,
el vent les porta, amb l’aire, i van soltant.
Secrets de passió i amor.

Els camps es tinyen de bonics colors,
rojos i ocres que conviden a somiar,
amb la mira dels ulls descobrint paisatges
que encenen l’ànima sense parar.

Podem passejar amb la persona que estimem
baix la brisa, enllaçats de les mans,
és com viure una eterna carícia
que el camp cobreix de poesia i encant.

Perquè la tardor ens mostra el seu encant,
i ens trau un bonic somriure que estava amagat,
és com un refugi sagrat,
i en cada fulla que de l’arbre, cau
naix un “t’estime” que arriba al cor.》@.@.@.

《CARTA D’AMOR A LA PLUJA
Quan la pluja banya els vidres,
pense en silenci, on estarà la meua joventut
cada gota és un record
que viatja per al temps, al meu cor.

La tardor en fa sensible, i tendra,
les fulles dansen roges i daurades,
i jo pense en aquell temps de joventut
com les llums, enmig de la foscor.
Ay pluja dolça i infinita,
guardiana dels meus secrets,
en el teu cant suau retrobe la música
dels records, l’amor i la Joventut eterna.》@.@.@

MODES ÀNGELA

《 Després d’estar més de quaranta anys compartint tota la meua vida entre molts articles i teles confeccionades, somriures i també algun disgust, on cada peça no era només moda, sinó molts trossets d’il·lusions compartides en les meues clientes.

El provador tenia molts secrets guardats que jo alguns els sabia, i també les il·lusions dels meus clients, les perxes, parlaven exhibint els seus models de vestits, amb les seues formes i colors, i jo sempre darrere del taulell.

Sempre al costat de la caixa, sempre demostrant el meu afecte i comprensió, ajudant a vestir les il·lusions dels clients que en visitaven cada dia, que foren per a mi molt més que clients, van ser amics, i a voltes com la família.

Hui, mirant aquest trosset de periòdic de fa un temps, i pensant en aquells anys he sentit que cada dia que baix viure en aquell temps va ser un regal, i que aquell racó de Simat i la moda va ser també un racó de felicitat.

Perquè allò que realment vaig oferir no van ser vestits ni camises d’home, sinó també confiança, comprensió, proximitat, i abraçades càlides d’un tracte humà, que estava dins de mi i que mai podré oblidar.》@.@.@.

GUARDIANS DE LA MAR

《 Encara que el cel es pinte de gris,
i l’arena es quede buida i calla,
allí continuen , ferms i atents,
els guardians de la mar, amb l’ànima alça.Encara que el vent colpeja, la pluja castiga,
però el seu deure mai s’apaga;
vetlen per vides, cuiden la vora,
I la seua passió mai es doblega.No esperen aplaudiments, ni busquen glòria,
la seua força és noble, la entrega pura,
protegeixen destins, escriuen històries, que els an pasat amb coratge seré i fe segura.Que la mar els honre amb el seu cant etern,
i el sol els premie amb el seu resplendor;
perquè fins i tot en dies incerts,
ells sempre ens guarden amb gran valor.》@.@.@.

《QUAN LA MENT ÉS EL REFUGI.
La ment és el meu refugi quant estic trista o nerviosa.
És el lloc on trobe pau, i consol és la connexió amb el més enllà que no coneixia.
Lament sa convertit amb el meu santuari interior, és un espai sagra i
Refugi de les tempestes que menvia la vida.
Allí, trobe la calma, i la pau que necessita.
És un lloc on puc pensar el que està bé o mal, puc pensar amb,
els meus valors les meues creences, he il·lusions.
En aquest refugi de la ment també trobe moltes voltes la força per enfrontar els desafius que em porta la vida i la inspiració per poder guiar i prendre decisions que ompliguen la meua Vida.》@.@.@.

LES FULLES SON ,COM LA VIDA

《Les fulles dels arbres tendres, es comparen com els xiquets quan comencen ha jugat, i riure
asta amb l’aire, és cua estan estrenant un món per a ells.

La fulla forta és com els jóvens quan comencen a somiar, en bonics moments i van descobrint noves il·lusions i sorpreses que els porta la vida.

La fulla vella, ja UA passat tot, i ara és tota saviesa que conta mentre va fent-se d’orada com els cabells que comencen a caure, i a la terra cauen.

Perquè els arbres i la vida són com un nou cicle que tot torna a repetir-se, perquè com la vida de les persones, les fulles tornen a dansar un altra volta, i així eternament.》@.@.@.