Com explicar, com es el meu poble Simat de la
Valldigna .¡¡
El nom ja eu diu tot ,es un vall precios, ple de tarongers,rodat de montanes que sobrin ,per donar la ben vinguda al mar Mediterrani .
Jan tres pobles preciosos plens de història i de vida.
Tavernes el més poblat gran i més prop del mar.
Benifairo el més menut en abitans.pero el més gran en treball, he indústria.
Per últim està Simat. On estem els últims bais de una montanya que es diu el Toro., però som els primers en tot.sobretot molt bones persones. tenim artistes de tot tipus. Músics profesors ,bailarins . poetes mestres, meitges.bombers , Ets.pero tanbé som festers i divertits.
Sempre tenim alguna cosa que selebar..
El monasteri a nomenat Santa Maria de la Valldigna. És el nostre guardià ,pues fa siqles que el tenim en el nostre entorn. Imvadinmos de la seva immensitat e istòria ,de flares mongos cisterssens en unes istòria increïbles..que els seus visitants. Cuant vénen es queden en la boca auberta .si teniu ocasió no es perdeu visitat tan gran joia..
《 Així com naix el dia, també naix la poesia, a ningú li pertany la meua vida, però si, a la poesia.
Quan desperta un nou dia, no em demanes que calle, ni tampoc que riga, ni em demanes que no plore, només demanem, poesia.
Denunciem les injustícies els enganys i covardies, Perquè si tots callem que poc, val la nostra vida.
Patim algun desengany que vivim algun dia, encara que la poesia pot ser amor, filosofia, i dolor, sempre serà. Per al poble, una bonica ocasió.
Sabem que l’hàbit no sol fer a la monja, però sol ser veritat, no es pot obligar a fer allò, que no estàs preparat.
Sense importar, les idees, la justícia, ni, la llibertat. Nia qui s’encabote a tallar l’aigua i hi ha de posar disc a la mar.
El poble pla, i humil només, busca, Menjar i llit. Però al poble, lliure, valent i sofrit, també demana, pau Faena i llibertat 》@.@.@.
《 Quan tú et vols de veritat. Comprens que qualsevol circumstància estàs al lloc correcte, en l’hora correcta i en el moment exacte. Aleshores puc relaxar-me, i veig que això té un nom. Es diu. AUTOESTIMA. Quan et vols de veritat, deixes que la teua vida siga diferent, i comences a acceptar, tot el que esperes que contribuïsca al teu creixement. Això es diu MADURESA. Quan m’estime de veritat. Comences a alliberar-te de tot el que no és salut. Com situacions i qualsevol cosa que m’empenta cap avall. Al principi la meua raó li deia. Egoisme, però avui sé que es diu AMOR A UN MATEIX.I quan m’estime de veritat. Deixaré de voler tindre sempre la raó.
Estic descobrint que això es diu HUMILITAT. Quan m’estime de veritat. Desistiré de voler reviure el passat i NO preocupar-me per res, ara em mantinc en el present que és on està la vida, és ui, VIU, i gaudeix aquest moment està vegada, això es diu PLENITUD. Quan m’estime de veritat, comprendré que la meua ment pot defraudar a turmentar i també fer-me feliç, des que la baix posar al servei del meu cor, perquè és, una valuosa alia i això es diu SABER VIURE. No hem de tindre por de qüestionar-nos, i afrontar els fets. Fins als planetes xoquen, i d’aquest caos naix un nou dia, que ens deixa una cansada nit per poder descansar nosaltres 》
《 Quan tú et vols de veritat … Comprenc que qualsevol circumstància jo estic al lloc correcte, en l’hora correcta i en el moment exacte. Aleshores puc relaxar-me, i veig que això té un nom. Es diu. AUTOESTIMA. Quan em vull de veritat, deixe que la meua vida siga diferent, i comence a acceptar, tot el que espere que contribuïsca al meu creixement. Això es diu MADURESA. Quan m’estime de veritat. Comence a alliberar-me de tot el que no és saludable. Com situacions i qualsevol cosa que m’empenta cap avall. Al principi la meua raó li deia. Egoisme, però avui sé que es diu AMOR A UN MATEIX.I quan m’estime de veritat. Desistiré de voler tenir sempre la raó.
Estic descobrint que això es diu HUMILITAT. Quan m’estime de veritat. Desistiré de voler reviure el passat i NO preocupar-me per res, ara em mantinc en el present que és on està la vida, és ui, VIU, i gaudeix aquest moment està vegada, això es diu PLENITUD. Quan m’estime de veritat, comprendré que la meua ment pot defraudar-me, i turmentar-me i també fer-me feliç, des que jo el baix posar al servei del meu cor, perquè és, una valuosa alia i això es diu SABER VIURE. No hem de tindre por de qüestionar-nos, i afrontar els fets. Fins als planetes xoquen, i d’aquest caos naix un nou dia, que ens deixa una cansada nit, perquè podem descansar nosaltres 》
No existeix major regal, que un matrimoni en els cossos abraçats, aplegant l’alba, si tens el teu amor, serás feliz encara que ploga, en un mar sense aigua》
《 La vida de vegades s’assembla a una partida d’escacs, que passa quan guanyen la partida, ho quart l’estem perdent. A voltes ens veiem acorralats per la sort. Aleshores deixem els problemes endarrere.
Però el xoc no para, segueix la partida, i una altra vegada, es complica. Però encara no és el final. Queden encara molts passos per fer, abans que acabe aquesta partida, i veiem que encara queden molt per jugar.
Quan estem guanyant, estem satisfets i contents, però res és per sempre i…… PUUUUF….. Unaltra caiguda, però que sort, encara queda molt de joc, però va tot tan de pressa, que pot ser que en un moment, tot pot canviar en el meu favor …
Així què aprenguem i guanyem sempre, l’última partida a la nostra vida》@.@.@.
《 Jan pintors que saben pintar asta els sumits. Altres san atrevit a pintar les pors sense adonar-se ni el que estan fent.
Ja quite la sort i la saviesa, de saber pintar il·lusions i esperança, que a vegades tanta falta ens fa per a poder viure.
El que pinta les pors. Són com dibuixos animats que et porten a llocs que existeixen només en la imaginació dels somiats. Considerant que en la nostra imaginació no tot és bonic, també hi ha escenaris amenaçadors, de terror en algunes pintures. Però la més difícil i bonica pintura de totes és aquell que sap pintar la poesia. Des d’eixe moment que ja gent, que mirant un quatre. S’emociona i sent, asta el més profund d’ànima. Això és com llegir o veure poesia en la pintura. Eixa és la que ens transporta, a mons fantàstics i a països on només van els que saben llegir tota mena de pintura Son persones on predomina alegria, la imaginació, I la part bonica de la vida Les que fan que eixes obres d’art, siguen tan apreciades per als col·leccionistes de les galeries de tot el món》
《 Hi ha persones civilitzades que confonen els rellotges amb el temps,
també confonen a la natura amb la targeta de crèdit.
Però el món en la seua vitalitat, Si queix burlant-se de qualsevol classificació. i està més enllà de qualsevol explicació, perquè el món mai es queda quiet.
I la naturalesa es conserva, prospera i es realitza, amb molt d’esforç, i dedicació.
També nosaltres, els que som fills de la natura i el món.
Som el que som, i alhora també som el que solem fem, per poder canviar algun dia el que som.
Com deia un sabí, l’educador, que va morir aprenent.
《 Està nit, té vist passar, pel camí dels meus somnis.
Estava mig adormida i tu, no ta donares compte que jo et mirava, però en el meu somni, inconscient encara, et vaig conéixer. Et vaig veure trist caminant sol, sense rumb.
Quan en el meu somni, vas despertar, em digueres, que volies portar-me al cel per escriure el meu nom, en la més gran i bonica estrella del firmament. Jo, et CONTESTI.
Anirem, on les lletres, es tornen estrelles, les paraules, es fan amor, i els nostres cors, sempre seran part, de totes aquelles meravelles, que ens regala l’univers.
Ara, ma graderia besar-te, perquè així s’il·luminaria aquesta fosca nit sense lluna.
Però a la fi, sempre pense el mateix, que ens adonem, que tot l’amor que rebem, és aquell mateix amor que donem 》@.@.@.
《 És important, cuidar el què fem, i la forma de fer les coses, Valora, molt, tot el que tens al teu voltant,
Ja que saber entendre, la vida, a voltes ens envia reptes, Un dia estem dalt i un altre som bai, L’equilibri dels nostres actes, serà la balança, que ens ensenya a valorar i tindré assegura la confiança, en nosaltres mateix. La potència que tenim dins de nosaltres, és indestructible quan decidim lluitar per a un bon objectiu. Sempre ens poden assignar i aconseguir, somnis i metes per a poder millorar la nostra imatge de vida, res nia impossible. Sigues honest amb tu mateix, i perseverant. El de més, ve a soles, no hi ha res fàcil, però perseverant, tard o prompte Triomfaràs en el teu esforç i la teua constància.》@.@.@.
