《Quan la lluna dorm, que pau i perfecció porta. Somnie amb tu algunes voltes, voldria ser els teus ulls, que des de ací veig brillar, tindré el somriure de la teua boca. Desprendre la lluentor que a tu et sobra. Sentir com els teus rajos ens poden tocar. Tu vens d’un immens univers que mai podré imaginar. He somiat tantes vegades que té he arribat a tocar.

No tant com si el meu cos es poguera transformar. Vaig volant per poder-té acariciar. Però tu en la teva bellesa, no pares de passejar. A vegades arrimant els núvols per a que ens poguérem mirar. Quant tu mires la Terra transmets als humans una pau i una alegria, difícil de imaginar.

El que jo senc quant et mire, soles la teva presència ho pot aconseguir. Encara hi ha qui diu que tu mai ens miraras, perquè tu dormint sempre estàs. Jo dic que tu estàs desperta. Els que dormim som nosaltres, però com a bona lluna, sap fer-se LA DORMIDA》@.@ @.

《Si algu t’insulta no t´amages. Has vist els pardals quan canten? Semblen tan feliços. Mentre un pardalet canta insltua´l i el pardalet seguirà cantant, com si res. Potser em digues ,que el pardalet segueix cantant perquè no enten el nostre idioma i com no ho enten no pot sentir-se ofes.

A partir d’ara ensenyat només el llenguatge dels pardalets que estimen tant la vida, que continuament, canten una cançó per que són contens de viure. Gaudim de la vida com si es tractara d´una bonica cançó. Deixem els insults i les envejes per als que no entenen de pardalets. Els que no saben viure i sempre estàn amargats.La fé, es quan un pardalet cantà, quan encara no sa fet de dia.

EL PODER DE LA CONSCIENCIA PERMET QUE ELS MIRACLES SUCCEIXQUEN@.@.@.

《Voldria tornar on mai he pogut estar. Tornar a veure altra volta el que mai he vist. Fer altra volta allò que mai he fet. Tornar a eixa platja que mai estat. Tornar a veure tots, aquells llocs que la vida no ma deixat veure .Em senc millonaria en viatges que mai he pogut fer.

Però tinc uns somnis meravellosos que mai he pogut contar. Que els tinc guardats en la maleta dels records eixos somnis que sols jo puc recordar, perquè no han estat mai en ningun lloc. Pero que jo puc vore cuant mire , l’horitzó dels somits ,o siga cuant somie dormint .

NO AVEU SOMIAT ESTAR EN LLOCS QUE NO HEU ESTAT MAI I SER TAN REALS COM SI ESTÀGUEREU EN COS I ALMA》@.@.@.

《Sóc tot el que he vist escoltat o llegit. Tota la gent que he conegut. Totes les persones que m´han aconsellat dones , homes que m´han comprès i estimat. Totes les ciutats pobles i llocs que he visitat. Segur, que tinc algo de cada un dels meus avantpassats. En realitat, creus ser lo que eres ?Jo no crec estar segura de que sóc, tot el que crec que sóc.

SOM EL QUE CREGUEM SER?

@.@.@.

《 Tinc una batalla personal, entre el meu cap i el meu cor. M’agrada l’edat que tinc, la meua família, els meus amics i la meua vida. A vegades em senc jove. També em mire en l’espill i pense que ja no ho sóc tant jove. Veig la vida com vola. Jo també vole a vegades. Quan estic somiant parle l’anglès perfecte, em veig xiqueta, joveneta, però mai em veig major. Sé fer de tot somiant. Tot són coses que en la vida real mai he fet. Però vaig demanar als Reis Mags fer un miracle. Quan accepte que no sóc tan jove i sàpiga mirar-me tranquil·la i alegre, en l´espill, sense estar somiant SER FELIÇ.》@.@.@.