《Quan la lluna dorm, que pau i perfecció porta. Somnie amb tu algunes voltes, voldria ser els teus ulls, que des de ací veig brillar, tindré el somriure de la teua boca. Desprendre la lluentor que a tu et sobra. Sentir com els teus rajos ens poden tocar. Tu vens d’un immens univers que mai podré imaginar. He somiat tantes vegades que té he arribat a tocar.

No tant com si el meu cos es poguera transformar. Vaig volant per poder-té acariciar. Però tu en la teva bellesa, no pares de passejar. A vegades arrimant els núvols per a que ens poguérem mirar. Quant tu mires la Terra transmets als humans una pau i una alegria, difícil de imaginar.

El que jo senc quant et mire, soles la teva presència ho pot aconseguir. Encara hi ha qui diu que tu mai ens miraras, perquè tu dormint sempre estàs. Jo dic que tu estàs desperta. Els que dormim som nosaltres, però com a bona lluna, sap fer-se LA DORMIDA》@.@ @.