《 Vola Paloma, tu que pots amb la teua llibertat, perquè el teu vol és el consol de molts que en aquest món no s’atreveixen a alçar el bol.
Paloma tu eres l’estendard de la vida, i la llibertat, tu que voles alt i lliure compartint la teua bellesa, i alegria en aquest món que t’admira.
Sempre que voles Paloma, en el teu vol demostres la teua bellesa per on passes perquè ensenyes al món, el cant a la Vida i l’amor.
Vola, vola, Paloma Blanca que vas contenta cap al teu niu, on t’esperen piulant, els teus fillets, esperant les teues carícies en les a les obertes.》@.@.@.
《Són les tres i encara no he pogut dormir està nit.
¿Serà pel café que aquest dia m’ha pres? Estava molt negre i carregat, està clar que la nit m’està amargant.
Estic nerviosa en el llit, em menege com un gos marejat, baix, d’una part a altra del llit, en els llençols enrotllats, que apareixen per l’altre costat.
És que això és massa, tinc els ulls tan oberts que un li diu a altre, qui ens podria ajudar per a poder-los tancar.
No sé, si riure o plorar, ni a quin sant he de resar. Quina enveja d’aquella amiga, que una volta en dia que asta dret s’adormia.
Estic desespera, quan ho pense altra volta, torne a pegar la volta, això ja és massa, descafeïnat beuré l’altra volta.
Aure d’alçar-me, ja no puc més, per culpa del café, la nit completa perdre. Maleït café, per un sol dia que en prenc, tota la nit sencera eu ploraré》
@.@.@.
《 Mirant els colors d’un arc iris, pense en aquell bonic moment, i comence a saludar amb alegria la claredat d’aquest bonic dia.
Comencen a omplir-se les meues pupil·les de llum, trencant la nit amb un bonic i lluminós matí, és un plaer rebre l’aire que arriba del Mediterrani, on les ones colpegen sense parar en la càlida versàtil del mar.
S’escolta algú que sa costa xiulant, pense qui serà, però de sobte un silenci arriba, abraçant sense passió aquest bonic mati ple d’esplendor.
Un home passa xiulant una cançó i continua caminant, en aquella frescor tan bona que li acaricia la cara, és feliç, i comença a cantar per la vora del mar.
PENSANT, si pòquer aquest moment allargar. Donaria alguna cosa especial, per continuar respirant aquell aire tan pur. i continua caminant cap a casa com cada matí, que passa, cantant aquella cançó que son pare ja cantava》@.@.@
《 Maig, més de flors i esplendor, on naix
la primavera en el seu millor color.
Aquest mes, porta l’aroma del gessamí i la flor del taronger,
celebrem el nostre aniversari, un any més per estimar-nos.
Bais un cel blau, amb els seus núvols blancs,
caminem junts per corriols d’esperança.
Al maig, tu i jo, som com dues roses al jardí,
creixem en amor, en un etern festí.
Que aquest maig siga dolç com la mel, i
òmpliga els nostres dies de pau i salut.
Brindem per aquest amor que va florir al maig,
i que perdure molts anys sempre, com un bonic raig de sol i vida.》
《 En la pau de la nit en el regne del descans, un pijama de cavaller i un camisó per adormir es troben, quin contrast!
El pijama, amb la seua forma i elegància viril, li xiuxiueja al camisó de dormir. “En la calma de la nit, sempre seré el teu fidel, i gentil cavaller “El camisó amb la seua dolçor i tacte, i amb el seu teixit suau i femení, respon en estima.
En els teus braços, sempre trobe pau i confort”.
Junts els dos, amb el regne dels somnis, come-se’n un ball d’emissions. El pijama i el camisó, en el llit es troben, en un enllaç que la nit anima.
Així, en la intimitat de la nit, en aquest joc de teles de moda i confort,
el pijama de cavaller i el camisó de la dona, es diuen secrets de llit, en un romanç sense igual, unint dos mons diferents, en una abraçada única i celestial.》
《 Per als jardins del món. Ballen les flors, amb gràcia i color, van al compàs del vent, es balancegen, en una dansa que.
Ompli la ment. I L’ànima.
Els seus pètals suaus es mouen a les calors, d’un sol radiant, en el seu etern DO, és que en cada moviment naix una cançó, i en la natura es troba la raó.
Entre els moviments dels pètals i l’aire, no paren de ballar, sense aturar-se, són com una simfonia de bellesa, un cant aló efímer, on està dansa eterna de les flors, trobem un bonic i gran tresor.》@.@.@.
per les rebels, per les al bo rotadores,
per les que no encaixen,
per les que veuen les coses d’una manera diferent.
Les que no els agraden les injustícies, ni els mals tractes no respecten l’estatus.
Les pots ignorar, no estar d’acord amb elles,
glorificar-les o despreciables. Però el que no faràs mai és ignorar-les.
Perquè elles no paren fins que canvien les coses.
Empeny anse en força.
En contra d’injustícies.
Mentre alguns les veuen com a boges, altres veiem el geni.
La força. La constància, i la valentia.
Perquè les dones que es creuen tan boges i emprenedores
com per pensar que poden canviar el món
són les que ho fan》@.@ @.
《 El Dia del Llibre i la Rosa celebra la passió per la literatura i amor.
És una ocasió per regalar llibres i roses, honrant la bellesa de les paraules i els sentiments.
El Dia de Catalunya, Espanya, on se celebra el 23 d’abril
És un símbol d’aprenentatge i creixement personal, i regalar un llibre aquest dia és una forma de fomentar la lectura i compartir el plaer de descobrir noves històries i coneixements. Per altra banda, la rosa simbolitza l’amor, la passió i la bellesa. És un gest romàntic i delicat, que expressa els sentiments més profunds envers aquells que són especials a les nostres vides.
Regalar una rosa al Dia del Llibre i la Rosa és una mostra d’afecte i estima cap als nostres éssers estimats, i amics.》
《 A voltes he plorat per culpa a la por de volar, però la imaginació eu pot solucionar.
Entre els núvols de la por, el meu cor anhelava volar, però la claustrofòbia em feia tremolar.
Somiava amb cels oberts i bonics horitzons, però el pànic a volar en mantenia soles a poder navegar.
Així i tot, el meu interior, era com un riu vibrant, trencava les cadenes de la por, cada instant.
En somnis, travessava núvols amb valentia i vigor, enfrontant la claustrofòbia com una cosa dolça.
Perquè encara que la por ma brasa amb força, el meu esperit somiador és la fortalesa més forta.
Així, pensant a atrevir-me a volar perdia algun viatge en rialles per dissimular.
No podia volar físicament, però l’ànima, bola sempre que seu proposa.
Dues voltes que HE VOLAT, en hospital d’urgències baix acabar.》
《 En un únic cel, conviuen dos amants divins, el sol i la lluna, en el seu etern destí.
Ell brilla de dia, amb foc i passió, mentre élla espera, de nit amb calma i admiració.
Ell porta la llum, amb el seu ardent fulgor, mentre ella il·lumina, amb el seu suau i càlida esplendor. Junts van pel mateix cel, com una dansa sense final, cadascú en el seu torn, reina sense fi.
El sol radia amb la seua llum INFINITA, la lluna espera, serena, en la seua nit encanta.
Dos ESTELS com ànimes bessones, per el firmament van, teixint històries, amb les seues llums Constans.
Encara que brillen separats, pel cicle del dia van buscant-se, sempre, en la seua dansa ombrívola, d’ombra i dia.
El sol i la lluna, en la seua eterna ronda, simbolitzen l’amor, que mai no s’abandona.》@.@.@.
