《 Quan em vaig casar , en les primeres bodes mos regalaven a les dones un ventalls i als homes un puret. Es va fer tan popular que en els batejos i en les comunions començaren a regalar el mateix.

Al llarg del temps ja tenia dues caixes de puros que vaig tindre que regalar , els ventalls com m’agradaven anava gastant-los i guardant-los ( ja en tenia per tots els llocs , per la casa de la platja, per dins dels caixons…) Asta que vaig pensar que vindria bé guardar-los tots dins de un caixó.

Fins al dia de hui 06-04-2019 que a vingut a visitar-nos la meua neta Neus. I com fan tots els xiquets que els agrada tant escarbar, ha obert el caixó dels ventalls, s´ha posat les mans al cap i ha dit -iaia açò que és tant de ventall ?- I jo li he contestat -pues encara hi ha més , en la casa de la platja, per els armaris i alguns caixons.-

I la meua neta ma dit –iaia perquè no fem a la mare dels ventalls ?- Dit i fet, em escampat un llençol en el sòl i em començat a traure ventalls del caixó, la meua neta a començat a fer a la mare dels ventalls col·locant-los de forma que pareguerea un ventall. Com diu el refrany EL QUI GUARDA QUAN TE MENJA QUAN VOL , en este cas eren ventalls lo que havia guardat i la meua net s´ha divertit fent a LA MARE DELS VENTALLS 》@.@.@.