LES VIVÈNCIES AMB ELS MEUS PARES

Encara m´enrrecorde de tot el que passava quan jo era menuda, s’aprofitava, no es malgastava, no tenien nevera a les cases, però feien servir els pous de l’aigua, com neveres i així poder conservar alguns aliments.Els residus de les fruites i verdures, se’ls donaven de menjar als animals dels corrals (en solien tindre en casi totes les cases). El menjar que de vegades sobrava el donaven als animals de companyia .

Quan es feien les matances dels animals de corrals s´aprofitava tot. Les pells de conill i les plomes de les aus per a fer intercanvis.Per tres pells de conill ja seques, et donaven una caixeta de mistos.També es canviaven les robes velles (draps). Per tres quilos de draps, et donaven un got, o un cànter petit .El senyor draper, passava cada setmana, pels carrers del poble per a veure les faltes de roba que tenien els veïns, portava un carro ple de trastos.La llana de les ovelles, s´aprofitava per fer matalafs per a dormir. Les plomes petites de les aus, s´aprofitaven per a fer coixins Es confeccionaven els vestits a mida, doncs havien modistes que anaven per les cases cosint, en totes havia màquina de cosir. També havien sastres que confeccionaven els trajes dels homes. Solia ser per ales grans ocasions. També havien , quincallers i paraigüers, que arreglaven els paraigües.

Quan pense en aquesta forma de vida dels meus avis i dels meus pares em pose les mans al cap i pense que hauríem de estar donant les gràcies a cada moment del dia i saber apreciar tot el que tenim ara . Però sobretot hauríem de pensar en com seguir conservant aquest benestar que tenim. DISFRUTEM DE LO QUE TENIM 》

@.@.@.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Altres, Vivències per Angela Alberola. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Quant a Angela Alberola

Com explicar, com es el meu poble Simat de la Valldigna .¡¡ El nom ja eu diu tot ,es un vall precios, ple de tarongers,rodat de montanes que sobrin ,per donar la ben vinguda al mar Mediterrani . Jan tres pobles preciosos plens de història i de vida. Tavernes el més poblat gran i més prop del mar. Benifairo el més menut en abitans.pero el més gran en treball, he indústria. Per últim està Simat. On estem els últims bais de una montanya que es diu el Toro., però som els primers en tot.sobretot molt bones persones. tenim artistes de tot tipus. Músics profesors ,bailarins . poetes mestres, meitges.bombers , Ets.pero tanbé som festers i divertits. Sempre tenim alguna cosa que selebar.. El monasteri a nomenat Santa Maria de la Valldigna. És el nostre guardià ,pues fa siqles que el tenim en el nostre entorn. Imvadinmos de la seva immensitat e istòria ,de flares mongos cisterssens en unes istòria increïbles..que els seus visitants. Cuant vénen es queden en la boca auberta .si teniu ocasió no es perdeu visitat tan gran joia..