《Aquest relat encara que pareix un conte, es completament real.

Quan jo era joveneta el meu germà Luís era prou capritxos. Li va demanar als nostres pares que li compraren un carro i un burro d´eixos minis, però real. Un capritx només per passejar i pujar als amics. Quant es va cansar del carro i el burro va demanar un gosset, que també el va tindre. Li va posar Clavel. Clavel era un gosset, amb el pel blanc i rull era molt bonic, en molt de coneixement més que alguna persona.(El meu germà Luís.)

Tot el que li manava ho feia, manava anar al camp de tarongers, que li portara una taronja de dalt del arbre. Anava i mos la collia, era tan llest. El meu germà el va ensenyar a fer-li la compra a la nostra mare, perquè no podia eixir de casa, per la malaltia de mon pare i la obligació de estar venent.

Li posava a Clavel una cistelleta penjada al coll amb un paperet dins, que posava el que li feia falta a mà mare. El gosset entrava en alguna de les tendes, que estaven més propet de casa, com Pepe Blay , la Merina o Diego, ells ja coneixien a Clavel i sabien que era per a ma mare. Posaven el nom de la tenda i el preu en un paperet i li´l posaven en la cistelleta, per poder pagar ma mare quan poguera anar. El meu germà Luis també el va ensenyar a portar-li la pastilla del sabó i la tovalla quant venia del obra, i es llavava en la sèquia del llavador, antes d´arribar a casa.

No teníem ni aigua corrent, ni les dutxes que tenim ara. Però si que tenim aquestes fotos, i el bonic record de Clavel que encara recordem el meu germà i jo》

@.@.@.