《 Fa alguns anys, el mar va ser la nostra llar, entre castells de sorra i espuma sense parar. Els records es tenyeixen de blau i de sal, compartint moments que mai t’ornaran. Les rialles flotaven com el vent al mar, el temps s’aturava. Entre xerrades i somnis, l’amistat floria, bais un cel brillant, la vida passava. Entre viatges de compres per a les nostres botigues passàvem molts somnis i molts dies compartits,
comprant amb alegria, i ajuntant els nostres camins, sempre units.
Molts anys en ruta, a buscar el millor, per a les nostres clientes que agraïsc amb passió. On tendes i vides, es teixien amb amor. Avui queda el teu rastre al vent i el sol, encara que fa uns anys que vas partir per sempre sense raó, el teu record no s’apaga, continua viu al nostre cor. El sol, els fills, la sorra, i el mar,
i aquells viatges que no tornaran.
Però el teu riure i la teua bondat encara sona, en la meua ànima i el meu cor, tots els que t’estimem en el nostre cor viuràs.》

@.@.@.

《 Entre pàgines vivia, en mons de paper, on el vent xiuxiuejava històries a la seua pell.
Caminava entre lletres, la seua única llar, sense pensar que un altre món podia trobar.

Però un dia va arribar ell, amb llum a la mirada, com un vers perdut en una nit estrella. Li va mostrar que hi ha vida més enllà de l’escrit, un paisatge de rialles, un amor infinit.
Les seues mans, que abans només llibres sostenien, ara en altres mans tendrament es perdien.

Va descobrir que el cor també pot volar, més enllà de les pàgines on l’ànima vol estimar.
I així, entre llibres i somnis compartits,
va descobrir que la vida és un viatge sense fi, on llegir és volar, però estimar és tornar a viure.》@.@.@.

《 A poc a poc he après que la vida alguna vegada ens despentina, per això he decidit gaudir la vida amb més intensitat… El món està boig.
Allò que és bo engreixa. El que és bonic surt car. El sol que il·lumina el nostre rostre ens arruga i taca.
El que és realment bo d’aquesta vida, ens despentina…
– dormir, despentina.
– Riure amb gana, despentina.
– Viatjar, volar, córrer, ficar-te al mar, despentina.
– Treure’s la roba, despentina.
– Jugar, despentina.
– Cantar i ballar despentina.
Així que cada vegada que ens veiem jo estaré amb els cabells despentinats
L’únic que realment m’importa és que en mirar-me a l’espill, veja la dona que he de ser pentinada o despentinada.
Perquè menjaré sa i bo, Besaré, Abrasaré, em Relaxaré viatjant,
quan puga passejaré, Cantaré, em posaré guapa i, còmoda, gaudiré quan miraré un bonic paisatge,
i sobretot, deixaré que la vida continue despertant-me i despentinant-me!!!》@.@.@.

Em vaig mirar amb l’espill i vaig veure que el temps no havia passat debades sa via ha quedat en mi!

Em vaig mirar
Amb ganes de somriure potser em vaig veure major de tant viure i viure

Em vaig mirar en l’espill on cada arruga són records d’alguna història viscuda
dies que van estar plens de passió, tristeses i alegries.

Em vaig mirari la meua ment es va omplir de records
cada cana és l’afecte
del recorregut del meu camí i la meua vida viscuda.

Em vaig mirar en l’espill sense cap vanitat
vaig mirar com ha passat la meua vida i fins i tot he aconseguit arribar on estic, amb pau i alegria esperat, el fet de poder viure uns quants anys més…

《 Pel camí del temps, viatgen els records, carregats de nostàlgia, tristeses i alegries, barrejades amb realitats. En el transcurs d’aquests viatges, els ulls es paren amb l’horitzó, d’un cel vermell, mentre un sol lluminós sa soma, i trau el cap, mostrant els seus rajos de color. Aleshores descobrisc que els àngels a voltes ixen tots a lora, a escombrar els núvols del cel, i només, el vol d’algunes aus migratòries, alegren la passivitat de l’ambient. M’arriben records. Que no puc, evitar coses ja passades. Per alguna raó, no puc continuar navegant en aquest cosmos de la ment, i els meus records, s’esfumen tornat a la realitat, en un acte de màgia, aquest viatge del temps sesta esfumant ràpidament. Arriba el fi, acaben aquells records, quan pose els peus en terra i, en eixe instant, és quan torne a la meua realitat 》@.@.@.

《 Fes un somriure al matí i el sol el farà una ulla en passar, i en una brisa, lleu i seua, mil sonoritzes sembraràs.
Somriu quan camines, que el teu riure és com un Faro, que il·lumina els camins en rajos de colors.

Un somriure és com un pont, unís animes sense parlar, és com una abraçada sense braços, que et convida a somiar.
Somriu amb l’esperança, en pau i en el fet en la mira, perquè cada riure sincer i fa el món millora.

Encara que alguns ens desconeguem, compartim moments d’alegria que ens connecta. En aquest dia mundial de la que sonoritza.

Així que hui, i cada dia, regalem sense pensar, aquesta llum que el nostre somriure pot a tots contagiar.
QUE TINGUEU TOTS UN DIA PLE DE SOMRIURE》 @.@.@.

《 Ací soc, expectant, esperant que aquest nou dia em porte alguna cosa interessant per poder omplir ui el buit de la pàgina de la meua vida, perquè cada dia omplim les pàgines amb el que la vida ens envia.
Ací estic pensant en missatges sublims on es poden llegir coses boniques amb l’esperança d’algun poema bonic d’aquells que arriben a la marina mirant un bonic mar d’aquells que somriuen les ones quan fan un petó en arribar a la vora, per tornar després entre un corrent de dubtes
Ací estic en un precipici apartant les meues pors i pressentiments que em parlen de possibles dubtes en un sí, que de vegades es queda amb les ganes d’una resposta que no arriba mai entre les possibilitats d’un matí
Ací estic pensant, en el temps ja passat on les mans fregaven les meues mans, aquella pell quan eriçava la meua pell en aquell alé que besava els meus petons en la força que alimentava les meues forces
Ací estic esperant la nit per prendre una decisió o per prendre el camí que ens porta a l’ombra que en fa somiar i poder guardar aquells pensaments en un full de paper que el foc algun dia el cremarà》@.@.@..

《 Amb la força i el brilló d’uns ulls negres, una vida naix, amb la tendresa d’una nova vida ,amb la seua abraçada és com un, bressol la vida ve amb amor i pau, mentre en els braços, dels pares l’amor és clar.

Avui un cor batega la primera volta i ritme nou, amb una dolça harmonia que el temps acaricia, el miracle de la vida, que en les seues mans arriba, teixida amb sang i cor.
Cada llàgrima és d’amor, cada sospir és esperança, al pit es nodreix un futur ple d’il·lusió, amb cada carícia, de les seues mans floreix, el més pur amor. És el far i refugi, en nits de desvetllament,
És un amor incondicional, la melodia més dolça, i ets pares es donen, les mans, on ha brollat la vida, i en les seues abraçades, el món troba unida l’harmonia.》@.@.@

《 Sempre t’he respectat i t’ha volgut, amb cada fibra del meu ésser, ens vam regalar els dos la nostra joventut en tot aquest temps que estem junts amb les nostres, ànimes plenes. En cada respiració, i cada pensament, eres tu, on el Faig costat.

El tinc Amb cada racó de la meua ànima, a cada record, de la nostra joventut tu en dones tranquil·litat i calma. Sempre t’he volgut, amb cada part de mi, en cada moment, d’estar junts l’eres, la meua raó de vida, As segut el paisatge dels meus somnis.

Em sent la teua fada després de tants anys junts i tu ets el meu protector, Sempre junts fins a l’infinit,
jo et promet ser sempre i Eternament la que dormirà sempre a la teua part dreta.》@.@.@.