LA NINA

《 Quant jo hera xiqueta somiava en les nines, però no en vax tindre mai ninguna. En aquell tems les que jo tenia, es feien a CASA … Una boleta de jugar ,de fang..!! No de colors com hara !!, Uns drapets per fer els vestits , el monyo el feiem en fils negres o grocs ,en la boleta lligavem un drapet blanc per poder pintarli els ullets en un llapis i la boqueta feta en fil roig en la agulla de cosir ..

Entonses els Reis Macs portaven coses de més de profit com llapisos llibretes i una motxilla per anar a la escola.

PERO cuant vax ser uela . De tres xiquetes, vax pensar !!. Elles si que tindran nines !! … Vach comprar la més gran i bonica que vax trobar …

PERO ( que va passar) Que elles si que tenien nines a casa, i molta roba per canviar les , no apreciaren la que jo havia comprat. Ninguna de les tres va voler emportarsela a la seva casa, dient que hera massa gran i no sabíen on posar-la ..

Així que tinc la nina a la plaltja xita en un llit ben AMPLA …

PERÒ la que ha disfrutat de “Mar” Per que aixina la batejarem ,he segut jó.

Li he fet unes fotos per que pogau vore lo bonica quès 》@.@.@.

EL VERDADER ÈXIT

《Jo pensava què l´exit era guanyarte el respecte de les persones inteligents. Disfrutar del carinyo dels amic .

Saber que tens el reconeixement de persones qualificaes.

Saber apreciar lo bonic, disfrutar de les coses bones .

Pero observant està foto del bateig del meu segon fill Raul ,he canviant de parèixer , me he adonat conter que lo millor que ma pasat en la vida ha segut tindre salud. Formar una familia.

Lo més vullgut i entranyable els fill .Que després de criarlos , vorels casats m´han fet sentir lo que tan lluny imaginava , ser uela. Les alegries i emocions que mos fan sentir els nets.

Cosa que en els fills no podem disfrutar de la mateixa forma.

Per la faena , també per la juventud i poca expèriencia.

En els nets me he adonat conter, que ens pilla en una època de tranquilitat es com tornar a criar, pero malcriantlos un poquet, i la responsabilitat per els seus pares.

Estic pensant que totes estes experiències bones i alguna no tan bona deu ser 》

EL VERDADER ÈXIT EN LA VIDA

LAMOR ÉS COM L’AIGUA

《L’amor és

com l’aigua, quan flueix del Lanima, és com un riu que avança, i no es pot parar..

Ni construint una presa,

que el detinga , mai es pot limitar.

Ell buscarà evadirse, desbordar-se i Sempre ho podrà aconseguir.

L’amor és com l’aigua, perquè et refresca, i et banya l’alma.

Com un torrent t’arriba i et inunda el cor de emoció.

El refresca l’esperança i la set d’amor.

Arriba a la seva platja obrint ones de passió.

L’amor és com l’aigua, olorosa ,fresca , i cristal·lina .

Es com una pluja de vida ,que no es pot tapar ni parar.

Es com un mar d´ emocions, que et renta i cura

ferides, omplinteles,de ilusións.

És puresa que et neteja l’alma.

T’arrossega amb energia, i et trau cap a fora ,tot lo bó que tens en la teva VIDA .

CUIDA EL TEU COS

《 Els genolls “fan mal” quan el teu orgull no es doblega.

El càncer “mata” quan et canses de viure.

Les neurosis “paralitzen” quan el teu interior tiranitza.

La febre “escalfa” quan les defenses exploten les fronteres de la teva vida.

Tens “estrenyment” quan l’orgull esclavitza.

La pressió “puja” quan la por el tanca les portes .

El cos “engreixa” quan la insatisfacció el dona fam .

El mal de “cap”deprimeix” quan sempre penses en negatiu.

El cor “afluixa” quan el sentit de la vida camvia de rumbe .

L’estómac “crema” quan les ràbies, No volen sortir i entren .

La diabetis “envaeix” el teu cos, cuant lo que menges és més dols que tú .

El refredat “tesfixia” quan el cos no plora.

El mal de coll “tapona” quan no és possible comunicar lo que tens dins.

La malaltia no és lo dolent, t’avisa que t’estàs equivocant de camí.

Sempre i an més camins per poder canviar.

Aprenem a seguir un bon camí per saber cuidarmos.》

LA MALALTIA ÉS UN CONFLICTE ENTRE SEQUIR UN CAMÍ Ò ALTRE.

LA ADOLESCENT

《 Una adolescents troba una flor solitària en mig dels camps. Primer algo pensatira tira arrencar la , pero pensa que és una crueltat inútil i es posa de genolls al seu costat.

Juga alegremente amb la flor, li acaricia les petites fulles , la sopla per vore la ballant, la zumba la fa ballar com una bebe, el seu perfum la rodeixa .

Finalment es fica sota la flor i es queda dormint en una gran sonrrisa .

Pensant que es convertia en una bonica flor. 》

La flor la mira i pensa. És una bona chiqueta.》

LES AMIGUES

《Vaig tenir poc de temps per gaudir del cariño dels meus pares,em deixarem en ésta vida molt aviat.

En tres mesos em vaig quedar sense ells ,Jo tenia 17 anys..

Al passar dels tems, vaig comprendre les coses que em va dir la meva mare , recordo en una de les nostres converses, em va dir, que encara que em casara i tingués fills . Que no deixarà mai de costat a les meves amigues, que quan passen els anys i més gran et vas fent, més valoris la seva amistat, i la seva companya .

Amb el pas del temps, mes he donant compte que la meva mare tenia molta raó…

El temps va canviant, però les veritables amigues sempre es mantenen.

En els anys , sapren,que la vida no es deté per res, ni per ningú … passa i passa.

Els fills. creixen. el diners van i venen ,les professions per més que t’agradin també tenen el seu fi. El cor a vegades, es trenca per moltes coses .

PERÒ, les teves amigues, sempre estàn al teu costat, una amiga de veritat, mai estarà massa lluny, per no poder arribar just quan la necessites … Mares,Amiges, filles ,ueles ,germanes, .. etz . En fi dones, són totes una benedicció de Dei .

Sóm les dones que contribuïm a donar més sentit a la vida.》

(( UN CONSELL DE SER MARE )

TORNAR A COMENSAR

《Qui va dir que tornar a començar és fracassar?

Tornar a començar és tornar a somiar, és tornar a viure.

I tantes vegades com cal, tens que segueir insistint.

No acceptis, no permetis, ni es resignis mai, passar per aquesta vida en por, de tornar a comensar.

Intentau totes les voltes que et fasa falta.

Hi ha pintors que saben pintar asta les estrellas ,per què no san rendit mai.

Altres pintors volen pintar el sòl i lo que fan es transformarlo en una taca groga.

Estos són els què es rendixen .

Però hi ha altres que no paren, eixos saben transformar, una taca groga en un bonic i brillant sol.

Estos estan segurs de el que volen, i no paren asta lograr el que volen… 》

(SIQUES DELS QUE DE UNA TACA PINTES UN BONIC SÒL)

POETA

《 En casi tots els humans ja un gran poeta, que si no el cuidem, i la limentem es mor molt jove.

Les persones sobrevivim sempre al poeta ,que portem dins. Però sinó el sabem cuidar i donarli tot el que nesesita, va morint poc ,a poc, i ens queden en els nostres cosos, buits de la sensibilitat i sabiduria, que comporta tindré algo de poeta .

Es pot fer algo de poesia només dient “BONA NIT” .

Pues tots els dies mos despedim de la nit.

Dient,bona nit , hasta demà !!

La nit és només una pausa de hores màgiques i silencioses. en que el nostre cos flota en núvols de colors.

Entre el record d’un dia que acaba amb l’esperança d’un matí que esperem ,en tota la ilusio i alegria.

En la incògnita de no saber que ens portarà, este jove i bonic dia. com lo jove casi sempre es bonic. Ajudem a que éste día es convertixca en un bonic i fantastic dia .》

BUSCANT L’AMOR

《Passava la vida buscant l’amor.

Cada vegada que el trobava s’adonava que no era la persona correcta.

No entenia que era el que podia passar, si quan els coneixia estava segura que era l’, l’amor de la seva vida.

D’acord va anar passant el temps es va adonar que ningú havia tan perfecte com per complaure-i donar-li la pau i tranquil·litat que ella necessitava.

Un dia a l’aixecar decidir veure que era el que estava passant, per que no aconseguia trobar a aquesta persona?

Perquè sempre hi havia alguna cosa que fallava?

Es va posar a escriure com volia exactament aquest amor, qualitats, virtuts, tracte cap a ella, temps que volia que li decicase, ho apunto pensant que així seria més fàcil trobar-lo.

I descartar a qui no ho er

D’acord iva escrivint es va adonar d’una cosa.

Tot això que ella volia l’única persona que podria donar-era ella.

Va començar a donar i se sentia cada dia tan bé, que va descobrir que el seu veritable amor era ella mateixa.

Després de veure això, qualsevol cosa que algú li donés era un regal, una benedicció.

Ja no va tornar a sentir que la gent que tenia prop li donava poc, al contrari agraïa el poc que li donessin, ja no esperava que ningú cobrís les seves necessitats, les cobria ella.

Així que va començar a gaudir de cada moment i si algú decidia no donar-li alguna cosa, no es molestava, simplement compartia moments amb qui sí que estava disposat a compartir-los amb ella.

I va viure feliç amb el seu veritable amor que ja el va trobar. I aquest mai li fallaria.

Ja que era ella mateixa.》@.@.@.

LA MÀGIA

《Hi ha pobles màgics com el meu, Simat de la Valldigna però també existeixen les persones màgiques apareixen del no res, de dins de la foscor quan menys teu penses. Són aquelles persones que saben guanyar-se la teua confiança rapid i de forma inesperada. De colp i volta un dia, arriba la màgia a la teua vida, comences parlant de tot (de la pena, la experiència, les ferides). Quan t’adones, ja li estàs explicant la teua vida.

És bonic lo màgic ! Així són les persones màgiques, ells en qüestió de segons entren en el teu món i fan coses que moltes persones no han aconseguit en anys. Estan ai, entren per a acompanyar-te cuidar-te i regalar-te un poc de la seua màgia. Quant entren al teu univers, et donen la seua amistat et cuiden i et donen un aire més nou. El brinden la seua amistat, la seua mà, arriben per abraçar-te i al final arriben per quedar-se per sempre.

AIXÓ ES LA MÀGIA.》

@ @.@