VIVENCIES ALS 8 ANYS

《 He començat moltes voltes a escriure està vivència que vach viure en els meus pares ,pero may he pogut continuar.

Per eixos remordiments de aquell record que may he pogut traurem del cap.

Cuant tenia 8 anys era una chiqueta prou m’alcria i consentida.

En eixa edad anàvem les amigues a jugar “a mi derecha” en els banquets de la font gran,tornava cada dia a lora que em dien els meus pares , però eixe dia nose si estava pasanto molt bé,esva fer tad per arribar a casa a lora.

Els meus pares,estaven nerviosos ,esperantme a la porta de casa, tardava masa ,heren casi les 10 de la nit.

Ma mare tota enfada em va dir.

!!No tens sopar per que no as vengut a LORA que sopem , i com ha càstig tanca en el corral sense sopar.!!

Em va tancar en el corral. I com casi totes les cases del poble teníem un pou en aigua.

Jo asustà i en molta fam .

Em tanque per dins en el forrellat i lidic a mà mare.!!si no mo bris i sope em tire dins del pou !!

Des pres de un silensi senc al meu pare que dia !!obrili !! , però ma mare diu !! no li obric ,es eixe el castic. !!

Jo ,conteste de dins del corral !!pues a dios ,vach a tirarme al pou .!!

Agarre el poal enrrulle la corda per a que arribara al fondo i el tire dins en totes les meves forces per que fera PLOFFFFF.

Va fer tan gran tró , que asta jo em vach a sustar, em vach sentar en una escala que puixava a la pallissa i queta se’n se casi respirar.

Ma mare cridanme , porregant la porta tota nerviosa ,cuan la vach sentir ja desesperà .

Obric el pastell de dins la porta asustà, i vec una ma tremolosa que ma garra del cap i estiranme del monyo em porta al llit.

I em diu plorant les dos a le xitat de ma més 》@,@.@.

EL TEU COR

《 Ets on estan els teus pensaments, assegura’t que els teus pensament estiguin on vols estar. Quant escrius alguna cosa , el teu cor es el que el dirigeix la mà, i va dictant tot allò que tu escrius. És el cor el que domina sempre la situació. Pensa sempre ,que tu eres més savi que la saviesa que té el teu cor.》@.@.@.

DIES DE MOLT DE VENT

M’agrada veure ploure, se’n se que faja vent . No sé, però quan camine i plou em senc bé, tranquil·la. Però no si fa vent, em ploren els ulls, em fa mal el cap, el monyo es desfà.

M´agrada molt el sol, la llum, però si fa vent no puc amb ell. No pots veure´l, ni pots sentir la seua olor, ni imaginar-te la forma que tindrà, és com alguna cosa que et molesta. També fa molt de mal quant vol. Amenaçant quant xiula, quant el vent s´enfada i busca companya, es rebolica i va contra ell mateix i sembla un huracà.

Aleshores em fa molta por, i la por m´anul·la la ment i em borra coses que m´han passant. Vull dir: te una cosa bona, que m´ajuda a esborrar coses que no m’agraden

DE LA VIDA

EL TEMPS NO PARA PER RES

《La vida es una faena que mos portem per a fer en casa. Quant mires, l’hora ja son les sis de la vesprada quan tornes a mirar, ja es divendres i quant mires altra volta. Ja sa acabat el mes. Mirant mirant d’acabat l’any ! Mirant l’hora ja han passat, 50, 60 o 70 anys. Quant tu mateix mires ja no sas per on estan els amics de sempre. Quant algú mira, em perdut la joventud i pot ser la salud i ara, és tard per tornar en rere. Si ens donaren un altra oportunitat més, ja no miraria tant el rellotje.

Aniria sempre cara les hores útils i els bonics moments per el camí que mos obrin la vida. Tindria a tots els que estime més prop. Fills, nets, família, amics que a voltes no sé com estan i els diria .-Vosaltres sou lo m’és important per a mi.- Abraçaria a tots un per un, ben fort i diria. -Vos estime molt.- No deixeu de fer algo que vos agrada per falta de tems .No deixeu de estar en els vostres fills quant són menuts, perquè ben prompte sen aniran i no seran teus. Es presis eliminar, faré o aniré després. Per que les coses canvien molt de presa, els fills creixen, la gent també canviem i la vida s´acaba

Recordem no deixar res per a després.

PERQUÈ DEPRÉS POT SER TART》@.@.@.

PER EIXOS PROFESSORS

《Un bon educador es el que no imposa ,sinó que llibera. El que no tira de ningú, sinó que aixeca. Que no dicta sinó ensenya. Que no exigeix sinó pregunta de segur que viurà amb els alumnes molts instants de inspiració. Tal vegada aprendrà alguna cosa delIs. Pot ser alguns xiquets arriben a un lloc ben alt en la seva vida, en una bona preparació. Gràcies a la actitud i la forma de ensenyar dels mestres, que estan usant estès normes 》@.@.@.

PER ELS BONS PROFESORS

SORPRESA

《05-04-2019 un dia fosc de molta pluja anant cap a la casa de la música, a les19:00 de la vesprada, Teresa Folguerà i jo que veníem d´escoltar la xarradeta sobre el impacte urbà de Simat de la Valldigna que la representava, el secretari autonòmic d’urbanisme, Josep Lluís Ferrando.

De colp i volta toparem amb una quadrilleta de xiquets i xiquetes. Un dels xiquets se’n ve cara meua i em preguntà si es podia fer una foto amb mi. Jo molt sorpresa i estranya li vaig contestar.- Clar home.- De repent vingueren tots el xiquets cara a nosaltres. Diguentmos que ells també volien fer-se una foto en nosaltres dos. Les dos rigentmos i en cara de sorpresa, ens feren dos o tres fotos.

Ens anàrem rient de allò que ens havia passat. Allò devia ser paregut a ser famoses. Ens anàrem ben contentes a la reunió. Pensant que ja tenim una bona colla d’amics per sempre, entre els 12 i 13 anys.》@.@ @.

LA MARE DELS VENTALLS

《 Quan em vaig casar , en les primeres bodes mos regalaven a les dones un ventalls i als homes un puret. Es va fer tan popular que en els batejos i en les comunions començaren a regalar el mateix.

Al llarg del temps ja tenia dues caixes de puros que vaig tindre que regalar , els ventalls com m’agradaven anava gastant-los i guardant-los ( ja en tenia per tots els llocs , per la casa de la platja, per dins dels caixons…) Asta que vaig pensar que vindria bé guardar-los tots dins de un caixó.

Fins al dia de hui 06-04-2019 que a vingut a visitar-nos la meua neta Neus. I com fan tots els xiquets que els agrada tant escarbar, ha obert el caixó dels ventalls, s´ha posat les mans al cap i ha dit -iaia açò que és tant de ventall ?- I jo li he contestat -pues encara hi ha més , en la casa de la platja, per els armaris i alguns caixons.-

I la meua neta ma dit –iaia perquè no fem a la mare dels ventalls ?- Dit i fet, em escampat un llençol en el sòl i em començat a traure ventalls del caixó, la meua neta a començat a fer a la mare dels ventalls col·locant-los de forma que pareguerea un ventall. Com diu el refrany EL QUI GUARDA QUAN TE MENJA QUAN VOL , en este cas eren ventalls lo que havia guardat i la meua net s´ha divertit fent a LA MARE DELS VENTALLS 》@.@.@.

LA PERFECCIÓ NO EXSISTEIX

《No sóc perfecta ja que si ho fora no seria part d’aquest món. Vaig aprendre a caminar, a córrer, i alçar-me després de mil caigudes, cada dolor em va fer créixer, vaig eixugar les meves llàgrimes barrejades amb la suor del meu front rodat-me les llàgrimes per les meues galtes.No tinc tot el que desitje però estime tot el que he aconseguit amb el meu esforç. Simplement sóc un ser humà amb defectes i virtuts, puc no caure-li bé a tothom. Procure escoltar i donar tot el millor de mi i que sàpiguen els que m’estimen que sempre em tindran.》

@.@.@.

DEXA QUE ELS TEUS SOMNIS SIGUEN LLIURES

《Voldria tornar on mai he pogut estar. Tornar a veure altra volta el que mai he vist. Fer altra volta allò que mai he fet. Tornar a eixa platja que mai estat. Tornar a veure tots, aquells llocs que la vida no ma deixat veure .Em senc millonaria en viatges que mai he pogut fer.

Però tinc uns somnis meravellosos que mai he pogut contar. Que els tinc guardats en la maleta dels records eixos somnis que sols jo puc recordar, perquè no han estat mai en ningun lloc. Pero que jo puc vore cuant mire , l’horitzó dels somits ,o siga cuant somie dormint .

NO AVEU SOMIAT ESTAR EN LLOCS QUE NO HEU ESTAT MAI I SER TAN REALS COM SI ESTÀGUEREU EN COS I ALMA》@.@.@.

LLUÍS PERIS

《 Mai ha sigut agradable un comiat, però en aquest cas no estic acomiadant-me, sinó donant la benvinguda al raconet dels meus, pensaments, les meues vivències i els meus relats.
Tu as segut en la maduresa de la meua vida, una bonica vivència. Mas fet passar moments molt divertits i agradables, en eixe temps que has sigut el nostre Monitor, de petanca i cat-gim.
Lluís, vull fer-te un xicotet regal, de paraules i frases boniques, pa què entren en el teu cor per ha sempre, i te’n recordés de mi, de les companyes i companys que tant t’estimem .
Lluís eres i seràs el primer i millor monitor que hem tingut. Quant ten anares ens alegrarem per tu, sabíem que va ser per a millor que era una il·lusió que tenies. Ens saberes regalar moments molt divertits i alegres. Lluís sempre estaràs en el meu cor.
Sé que aquell canvi ,va ser el millor per a tu, sé que arribaràs on teu proposes, perquè ho vals, eres treballador. I el mereixes arribar a tots els objectius, que el proposes. Lluís et desitge molta sort, molta salut en tot el que fases en la teua vida. Gràcies bonico, per tot aquell temps que ens has regalat, il·lusionant mos, fent que tot fóra tan divertit.

COM PASSA EL TEMPS》@.@ @.