《 Escoltant la meua ànima ella és confessa es manifesta amb por i agonia!, al llarg de tot el sender recorregut en mi pense, serà difícil la resta de aquesta vida que em queda per viure.
Contemplant de quina manera actuen la societat respecte als sentiments “dels nostres vells” he descobert el cruel tracte d’algunes persones als que tanquen familiars quan es fan grans ràpidament en algun centre.
De xiquets aconseguim viure i perdurar, fórem, joves sense manuals per aplicar transitàvem la bonica tasca de ser pares sense presentar per això cap examen.
Els anys s’han passat molt ràpids massa, ens van ensenyar a aprendre, els fracassos, caminàvem per la vida fent història a poc a poc amb saviesa perquè s’acurtaven així, els dies difícils.
Peregrinant la nostra supervivència donant tot el que teníem i podíem segurament, havent comés molts errors però, sempre estimant, sobre totes les coses procurant fer les coses bé.》
《 El temps, poc a, poc va engolint entre rosses i laments, i nosaltres mirant com cauen les vesprades, anem passant el temps.
I aplega la nit, i prompte veurem aplegar un nou dia.
El temps va dirigint, qui tindrà aquests moments bons que omplin la vida, i qui amagara secrets, en algun moment, el temps deixa rodar la roda boja, i va seleccionant a qui li toca.
Ell va dibuixant en calma, quan arriben les canes i l’experiència.
Arrasa com l’aire s’emporta dolors i alegries, deixant només records, que passen, com l’aire que no para, com tampoc, para la vida.
El temps és el jutge i Verduc, que va marcat els camins, del nostre destí, principi i fi del nostre caminar, ell el porta i s’endú quan vol, és com un desconegut en experiència, el temps sempre està en tu, asta el dia Güell vol, que partim per sempre》
@.@.@.
《És el temps de la por. Tenim por per la dona, per la violència d’algun home. Li tenim por algun home i a les dones que no tenen por de res. Por al lladre i por a la policia. Por de desar-nos la porta oberta sense tancar. Tenim por al temps, sense rellotge ni control. Por d’estar en xiquets, i no tindre videoconsoles. Por a la nit sense pastilles per poder dormir. I per als matins, per si no ens podem despertar. Por al que diran i a vegades tenim por de dir. Por de quedar-nos, sense els que estimem. Por a la soledat, i por a la multitud. Por al que diran. Por per al que pot vindre. Por per al que pot passar-nos. Por per al que pot vindrà sense esperar, Por pel que està passat. Por, per desaparéixer i morir. I el pitjor de tot és que també tenim por de viure. I no sabem aprendre 》@.@.@.
《 Si algun dia em veus trista, no em digues res, només vulgues-me.””Si em trobes sola en la foscor de la nit, no em preguntes res, només busque, la teua companya.””Si em mires i no et mire, no penses res, només portam en tu.”Si veus que els meus ulls brollen llàgrimes i roda per les meues galtes eixuguem amb els teus llavis i un petó.”Si no saps el que necessite, no em digues res, només “ESTIMA’M”Però si alguna volta et falle o t’he fallat, no em jugues. Només fes-me veure l’error amb amor saviesa, perquè així, no ferisques el meu cor ni els meus sentiments》( ESTIMA’M )
《 L’amor és com l’aigua, quan flueix de l’ànima, és com un riu que avança, i no es pot parar. Ni construint una presa, que el detinga mai es pot limitar. Ell buscarà evadir-se, desbordar-se i sempre ho podrà aconseguir. L’amor és com l’aigua, perquè et refresca i et banya l’ànima. Com un torrent t’arriba i té inunda el cor d’emoció. Et refresca l’esperança i la set d’amor. Arriba a la seua platja obrint a gones de passió. L’amor és com l’aigua, fresca i cristal·lina. És com una pluja de vida, que no es pot tapar ni parar. És com un mar d’emocions, que et renta i cura les ferides, omplin-te-les, d’il·lusions. És puresa que et neteja l’ànima. Ta arrossega amb energia i et trau cap a fora tot el bo que tens en la teua VIDA》@.@.@.
《 Des del lloc més profund del meu cor. Estic enamorat de la vida. Estic divorcia de la tristesa. Estic casa amb la felicitat. Soc amant de l’Alegria. Si ‘un dia em veus trista o de caiguda per favor no has de preocupar-te. No ens hem de quedar ací per SEMPRE. Això és cert, ja que estar preparats i prenent impuls perquè no ens pille de s’opte. Tas de voler alçar. Amb moltíssima més força que abans. No el quedes en les teues emocions dins, deixa que els teus ulls ploren. A vegades els somiats ens porten al més profund del cor, i el profundíssim de làmina. A vegades voldríem tancar els ulls, per deixar de veure coses que ens fan mal. Però no poden tancar el cor ni làmina, perquè ells no necessiten veure, per sentir i saber tot el que ens està PASSANT 》@.@.@.
《 A terra Africana ha nascut un Àngel, bais un cel estrellat i lluminós de maig, una nena neix amb l’esperança d’un futur ple de bonics colors.
Els seus ulls brillen com gemmes precioses, el seu riure és música a la brisa africana, en el seu cor batega la força valuosa de la vida que la guiarà en aquesta terra càlida i llunyana.
Que cresca forta com un Lleó,
que vole alt com l’àliga reial,
que la seua vida siga un ball constant d’afecte i amor, bais el sol ardent d’un cel celestial.
Que trobe amor a cada mirada, que aprenga de la terra i el mar sense fi, que la seua ànima brille com l’estrella més gran del cel, i que siga feliç des del principi fins al final.
《 Vola Paloma, tu que pots amb la teua llibertat, perquè el teu vol és el consol de molts que en aquest món no s’atreveixen a alçar EL BOL.
Paloma tu eres l’estendard de la vida, i la llibertat, tu que voles alt i lliure compartint la teua bellesa, i alegria en aquest món que t’admira.
Sempre que voles Paloma, en el teu vol demostres la teua bellesa per on passes perquè ensenyes al món, el cant a la Vida i l’amor.
Vola, vola, Paloma Blanca que vas contenta cap al teu niu, on t’esperen piulant, els teus fillets, esperant les teues carícies en les a les obertes.》@.@.@.
《 Repassant el llibre de la meua vida, veig que s’estan omplint les fulles molt ràpid. Espere que encara me’n queden moltes en blanc, per poder omplir-les i poder acabar un bonic llibre. Voldria que la meua vida fora, una bonica comèdia, d’eixes que el fan riure i emocionar, en capítols divertits. En boniques vivències, i sobretot, compartides en tots els que estime i m’estimen. En aquest bonic teatre la (VIDA). Que la vida anava, de bo!! He començat a comprendre molt més tard del que caldria. Com tots els joves, jo vaig vindre a ser feliç. Casar-me, tindré, fills i, treballar. Passem la joventut i el millor de la “VIDA” SENSE ni saber el que estava passant. !! HERA EL MILLOR!!! Però no te n’adones, fins molt més tard. Voldria deixar un bonic record en els que estime i m’estimen. Sentir aplaudir!!! Fer-me major!! Anarme’n, eren tan sols, eixes coses que no es pensen fins passat els cinquanta anys. Però les dimensions són les normes, d’aquest gran teatre. LA VIDA!! Va passant el temps, i la veritat és desagradable!! Estic creixent, tinc els fills ja criats. Tot va tan de pressa!! Que tinc por fins ha d’escriure el que pense. La vida és bonica. Encara que passem, llàgrimes,mals moments, els dolors i les decepcions que passem. Doncs el teatre també té un fi i tots esperem rebre un bonic aplaudiment al final de l’última funció…《D’AQUEST TEATRE LA VIDA》@.@ @.
《La bellesa del cos és una amiga que passa. Però la bellesa de l’ànima és eixa amiga que es queda per a sempre.
Tancar els ulls, no va canviar res, ni res va ha desaparèixer, el que pot passar és que en tancar-los no pugues veure res d’allò que està passant. De fet, les coses poden estar pitjor, quan els obris de nou.
Només els covards tanquen els ulls i es tapen les orelles, hem de saber que això no farà que el temps és pare, però sí que continuen passant igualment les coses.
Una bonica abraça, és el millor vestit que et poden regalar. Es talla única i para bé a tots 》@ @.@.
