《 Busque en el foc que em calfa.
En les llavors que m’alimenten.
En una càlida i bonica nit.
En el plaer de la pell després d’una bona dutxa.
Amb tristesa en la cara quan no hi ha altre remei.
Pel camí on se senten passos de sirena.
T’espere entre les aigües que escapen pels rius.
T’espere entre la pluja que alimenta la terra per donar vida.
T’espere en cada pensament etern, on els nostres somnis són a la vora del mar, i la brisa és sol meua. Mentres el temps es deté, per aprendre ha esperat.》@.@.@.
《 En la dansa del temps, hem d’abraçar la vida amb esperança i alegria, il·luminarà les nostres vides. Cantem al sol, perquè en la vida, cada instant que passa és nostre.
Els reptes són versos, de la nostra història, que dansen com cordes vibrants, que somriuen al present, cada clarejar, perquè la vida és un poema, on sa pren a nadar.
En els dies grisos, busquem l’arc de Sant Martí, per ressorgir amb força, com una au que s’alça al vent.
Amb el llibre de la vida, escrivim amb amor, i en cada pàgina mostrem que, volem amb ardor!
No tinguem por de les ombres, són part del quadern, pinta amb colors, i sigues sempre el teu propi pintor.
I en el ressò del temps, canta sempre la teua cançó,》@.@.@.
《 Encara que el temps canvie els meus cabells siguen blanc.
I veja els meus anys passar recordaré aquell temps que ens ajuntavem i érem jóvens .
Vos recordaré
Encara que el passat es convertisca en res i els records es convertisquen en oblit.
Sempre vos portaré amb el cor.
Vos recordaré
Quan veure la pluja caure, i les seues aigües comencen a córrer pel carrer, quan observe volar les palomes voletejant pel camp.
Vos recordaré
Quan la il·lusió es perga, quan el mar es confonga amb els meus pensaments i
quan els meus somnis se’ls emporte el vent.
Vos recordaré
En totes i en cada festa, quan el vent em murmura els vostres noms, la lluna em done amb la seua llum tènue en un somriure. Mentre tingua vida… Vos recordaré a tot els que no esteu ací.》
《 A la plaça del poble, la falla de Sant Antoni està cremant, els records de la festa dansen pel foc en el fervor de la nit. Prompte quedaran les brases i les sandres, que narren la història i la faena que els festers han fet en tot un any.
Les flames del foc murmuren secrets al vent, testimonis, de rialles i bons moments.
Captius per al floc, les memòries dansen, en el pensament. Però ara toca pensar en la festa per a any que ve.
Entre cendres i brases, ressorgeixen els records d’aquesta festa viscuda, en tanta passió. La seua cremà, deixa em prem dat al cor, perquè sant Antoni, sempre serà una eterna festa per tots els SIMATERS, I FORASTERS.》@.@.@ .
《 Llibre del temps, capítol, on, estem aprenem a envellir amb rialles de color. Caminant per sendes de moments intensos, teixint records amb els fils de l’esperança.
Les arrugues són versos, i cadascuna explica una història, gravada a la pell amb la tinta de la glòria. Aprenem a ballar amb els records i les ombres del passat, transformant cicatrius en un art estimat.
Ser feliç és l’art de saber envellir com el vi que millora amb els anys, és com un cant, tranquil entre rialles i desenganys.
En cada arruga un poema, que cada dia es renova, ple d’esperança, buscant la felicitat eterna, el més apreciat dels tresors.
No és fàcil saber envellir, però l’alternativa seria morir, i ame en aquesta vida encara en queda molt per aprendre i viure.》@.@.@.
《 Jan pobles màgics com el nostre. Simat de la Valldigna, però també existeixen les persones màgiques apareixen del no-res, de dins de la foscor, quan menys eu penses.
Són aquelles persones que saben guanyar-se la teua confiança ràpida i de forma inesperada. De colp i volta un dia, arriba la màgia a la teua vida, comences parlant de tot (de la pena, l’experiència, les ferides).
Quan te n’adones, ja li estàs explicant la teua vida. És bonic el màgic! Així són les persones màgiques, elles en qüestió de segons entren en el teu món i fan coses que moltes persones no han aconseguit en anys.
Estan ai, entren, per a acompanyar-te cuidar-te i regalar-te un poc de la seua màgia. Quan entren al teu univers, et donen la seua amistat et cuiden i et donen un aire més nou. El brinden la seua amistat, la seua mà, arriben per abraçar-te i al final arriben per quedar-se per sempre.
《 A la Valldigna, la nit de Sant Antoni s’encén, la falla com cada any, en traça foc, i el fervor de la gent.
Sant Antoni ens abriga amb el mant amable de l’amor, als animals.
Protegint a tothom, en aquesta festa immemorable.
Bais un cel estrellat, la música sona,
Simat es vesteix de carpa, música, bunyols i vi, els jóvens ballen sense parar .
Entre rialles i focs que il·luminen la nit.
La flama calfa, la festa és fervent,
Simat de la Valldigna, en la seua esplendor.
Sant Antoni, testimoni d’aquesta tradició, i en
cada racó, va deixant la seua benedicció.
Simat brilla a la nit, a la Valldigna.
Sant Antoni, patró de tots els animals que, beneits quedaran.
La presència de tots els jóvens la festa faran de Sant Antoni, i eternament la mantindran.》@.@.@ .
SANT ANTONI DEL SERDET
QUE A LES VELLES LES FA UNA CARASSA
I A LES JÓVENS LES TANCA L’ULLET
《 Els moments passats qué es queden a viure a la nostra memòria, són aquells que arriben poc a poc.
Només passa quan aquests pensaments que ressonen en la ment, són com una crida per demanar la llum que dissipa els noms que envolten el meus pensaments, obrint els túnels de temps passats.
D’ensomnis perduts.
De mars en calma
De miralls amb vida.
Històries increïbles.
De somnis que mai poderen realizarse.
Perquè així els meus records puguen perdurar en la meua vida per sempre.》@.@.@.
《 Envellir potser no és bonic, però, si tenen la culpa de ser fonamentals, aquelles emocions que alimentaren el que van fer que eixiren aquestes arrugues d’ara.
En la joventut quan fórem reals, i no estàvem paralitzats ni amagàvem les emocions, com decepcions, enganys, dolor, i tristeses.
Les arrugues naturals són la història de la nostra vida i asta poden ser boniques quan apareixen per històries reals que hem viscut i que la cirurgia a voltes les voldria dissimular.
La tasca a la nostra vida és ser i poder fer feliços a més persones practicant l’estima i la comprensió, així podríem ajudar a les nostres arrugues, i que en envellir siguen interessants i fins a boniques.
No hem d’estar entre aquelles persones que lluiten contra la mort, sinó entre aquelles persones que saben com abraçar, estimar i saber com viure la VIDA.》
《 En la dansa de la vida, continue teixint històries, amb cada pas que done.
Els anys que tinc viscuts són d’or, i radien l’experiència que m’ha donat la vida.
Bais el cel que ens abriga, sempre tindre, aquella mira que atresora, records treballats, fets amb paciència
Que porten l’essència de l’edat que tinc, que quan floreix, recull els instants, que he viscut.
En cada arruga, porte un poema que és el,
testimoni de, batalles viscudes, i rialles sinceres.
No és el final del camí, és un nou començament,
d’una nova simfonia que ens porta la vida.
Aquesta edat brillem, estem amb llum pròpia, la saviesa de la gent gran, per a la nostra edat és un tesoro.
La vida és un poema, i amb cada vers, podem, continuar ballant, i abraçant un nou futur.
Que en cada alba, puga trobar una raó, per continuar escrivint, en la veritat del cor.
No és el temps un lladre, és un fidel aliat, com un savi vell, quan va deixant el seu llegat.》
