Tot és qüestió d’aprendre. De tindre coneixement de les coses que ens van passant i aprenent d’elles, en aquest món tots som diferents, però a tots la vida ens ha colpejat. I el bo que ha passat a les nostres vides.
Tots plorem aquell dia que va ser tan DUR. Però també tots tenim aquell dia que és tan bonic amb alegria i somriure de felicitat, i en tots pensem en un futur i com ens podem veure en ell, per descomptat que jo el futur ho estic cada dia. També els estancats tenen una mà present i amb una mà al passat. Aquesta és la vida.
PLORAR, RIURE, VOLER, SOMIAR, CAURE, AIXECAR-NOS i seguir la VIDA. PERQUÈ tots som fills de DÉU i del món》
《 En aquest moment, que el món sembla estar estressat
el destí està desorientat i ve en retràs perquè mai arriben a temps els desitjos pendents.
En aquest moment, veig el buit del no-res i crec que el no-res s’està cansant i es pot convertir en una cosa meravellosa aquest…2024
En aquest moment, les paraules pareix que estan paralitzades, per la por, i estan esperant noves esperances, per rebre noves il·lusions.
En aquest moment, en què la felicitat no es pot tindre quant vols, en alguns casos de tant de voler tindre el que no podem comprar.
En aquest momentet què la sang és viva, és quan els versos flueixen a la vida, i quan les ànimes solitàries volen quedar-se per sempre, entre abraçades d’amor i alegria.》
《 Quan arriba la vespra les frases arriben als poetes usurpant pels racons en miratges que acaben en il·lusions.
Arriba la nit. I comencen a eixir els versos oblidats sobrants de poemes que recorden que una vegada vam tenir ales i bonics somnis.
I Arriba el dia en camins d’esperança
que baixen des d’un cel blau davant d’un buit que va quedant en el reflex d’un vidre sense marques, per poder començar un dia més per al camí dels versos.》
《 Voldria poder deambular una altra vega per aquells camins que ja he passat, i poder recordar tot allo bonic que vaig viure alguns moments boniquos i que el llenguatge del meu cor es manifestanse una altra vegada.
Voldria navegar a les holes dels meus records, i que ells insinuants em recorden d’aquells bonics somnis.
Voldria poder recorer el cami de l’arc de Sant Martí que em recorda molt la guventud i les d’il·lusions de bonics momens que són tota una vída plena d’emocions》@.@.@.
《 Som molt estranys. Tot ho deixem per a després com si fórem immortals, critiquem com si nosaltres fórem perfectes, ens aferrem als nostres mals records, els quals hauríem d’oblidar. Per això sempre som infeliços, sempre estem descontents i enutjats per qualsevol cosa i ens oblidem que tenim només una vida, i hem d’aprofitar-la.》@.@. @.
《 No soc perfecta, tampoc vull ser-ho, em desperte despentinada i amb mala cara. Vull somriure quan tinc motius o plorar perquè així ho sent. Vull sentir-me una dona forta o ser la més dèbil, tenir mal humor o ser tendra. Vull sentir-me dona i també xiqueta, sempre vull ser jo. Sense pensar que puga agradar o desagradar. Soc jo i els meus defectes i les meues estries. Amb la meua manera de ser i els meus defectes. Ser jo, simplement. I ser real. No soc perfecta》@.@.@.
《 Quan vas complint anys has de voler-te i cuidar-te poder abraçar la teua maduresa.
Podent d’abraçar-te a tu mateixa…
Mentre més gran estic fent-me, tinc més estima per la vida i més gana de poder estar en ella.
Crec que quan era jove no posava atenció a tot això, perquè en aquell temps pensava que era eterna, però recentment vaig perdre algunes amigues i amics molt propers i vaig entendre que la vida són només uns segons.
Tenim que d’abraçar molt la nostra maduresa.
Doncs la vida és preciosa; i quan has perdut gran quantitat de gent, t’adones que cada dia és un regal molt apreciat i bonic.》@.@.@.
《 Uns creuen que la vida comença als quaranta, altres creuen que als cinquanta, jo pense que comença cada matí al DESPERTAR!
Ni el passat, ni futur.
Només ací aquí i ara.
És Aquest moment.
El que ara passa. El que sents i el que vius.
Gaudeix-ho.
Demà ja o veure’m.
Després també.
I això d’ahir ja no importa.
Viu ara i fes-ho sense perdre un segon de viure. De debò.
Vull poder. Abraça molt. Sigues feliç. Fes el que t’òmpliga.
I aprofita cada instant amb les persones que tens al costat i estimes.
Això val or.
I la vida també.
No la deixes escapar sense haver-hi viscut tal com la que volies viure.》@.@.@.
《 Buscant… sentit a la vida a pleguem al final d’ella. Pensem que allò que tenim lluny és millor, i no ens adonem que allò que tenim prop pot ser el millor que teníem.
Moltes voltes esperant el demà, malgastem el present. Sempre esperem la cosa millor, i no apreciem el bé que teníem.
Busquem el plaer, i no ens n’adonem per saber, com ens aplega el dolor.
Buscant com ser lliures, no ens adonem que som uns esclaus de tot.
Volent recuperar allò que hem perdut.
Estem pendents allò que ja teníem. Per tots aquests motius. Gaudim immensament del que tenim i de cada segon de la nostra única i valuosa vida.》
