《 En el transcurs de la vida, a voltes mirant alguna flor sembla que respira, amb els seus pètals de colors i els seus dols, perfum.
La podem veure quan estem feliços i la nostra felicitat, brolla sense parar i tenim plena l’ànima de llum, amor i pau.
La felicitat és quan creguem que el sol fa brollar l’aigua que ens apaga la set, i quan també necessitem l’aigua per apagar el foc
És quan tenim confiança en el que és desconegut, i la certesa que tot sortirà bé. La felicitat és un bonic regal diví, un tresor que es troba dins del nostre cor.
És el somriure d’un nen, l’abraçada d’un ésser estimat, és la pau que se sent en estar en harmonia.
La felicitat és tindre fe, quan les coses no són perfectes, és com un ball d’amor i de confiança, és la llum i la pau, és el secret que ens fa saber com viure una vida plena i tranquil·la.》@.@.@.

《 Un dia el nostre destí ens van fer coincidir, sense saber que després ell, ens faria patir.
Guarde un bonic record, d’aquell dia fresc, fins que tornes tindré temps, en cas de recordar, sempre t’esperaré en els meus somnis eterns.
El teu record està en mi, i sempre estarà en el meu cor, encara que allò només va ser, un bonic dia d’hivern.
Em vas omplir de riures, i també d’emoció, però en aquesta curta vida només queda la il·lusió.
Mai podrà esborrar ningú, aquell record tan bonic. Perquè fins que tu no tornes, guardaré el teu riure als meus ulls, i la teua persona en el meu cor.
Perquè tu en la meua vida, sempre present estàs asta que pugues tornar,》 @@@

《 Quan el sol s’amaga darrere del mar, un bonic somriure el torna a il·luminar.
Com una bonica melodia, i com un bonic dia clar, és com la calma quan tot torna a començar.
Un bonic somriure fa tremolar el món quan riu mirant-te, mentre l’aire balla al compàs del cor.
És el miracle que un bonic somriure pot fer,
és com eixe bonic poema que no saps mai com acabara.》

@.@.@.

《 És bonic veure quan arriba la nit sense presses ni angoixes, i que puguem veure l’alba sense problemes.
És bonic quan ens commou un bonic dia amb el cel ple de sol.
És bonic desitjar i aprendre del que hem viscut, perquè la vida es pot interrompre quan menys es pensa,
Seria bonic que els nostres mals poguérem convertir-los en benestar.
És bonic veure com la llum desapareix a poc a poc i veiem com a poc a poc arriba la nit, però tot i que la llum ens abandona, no deixem mai que les nostres il·lusions facen el mateix que fa la llum. Quan ens abandona. I ens deixa a fosques i se’n va, que no s’apague mai la nostra veu i que puguem dir sempre el que pensem i que ningú ens puga fer mai apagar la nostra veu.》@.@.@.

《 El mes de maig sempre ha sigut especial per a mi. No és només un mes qualsevol del calendari, és el bressol dels records més bonics de la meua vida.
En maig vaig nàixer, i amb el primer alé vaig començar un camí ple d’amor, esperances i sorpreses.
Anys més tard, també en maig, em vaig casar.
Recorde aquell dia amb el cor ple d’il·lusió i una felicitat que encara hui em fa brillar els ulls.
Entre flors i promeses, començava una nova etapa al costat d’aquell que seria el meu company de vida.
I com si maig volguera continuar regalant-me moments màgics, també va arribar el meu primer fill, David.
El seu primer plor va omplir la casa d’una nova música, una melodia d’amor infinit.
El temps va passar, i el meu fill menut, Raül, també va triar el mes de maig per casar-se. Veure’l tan feliç, formant la seua pròpia família, va ser una emoció indescriptible, una nova flor que naix en el jardí dels meus records.
Maig no és només primavera. Per a mi, és el mes en què la vida esclata amb força, on l’amor pren forma i on els somnis es fan realitat. És el més, dels miracles.》

@.@.@.

《 Mares, plenes d’amor i llum són el far que mai s’apaga, i que sempre
tindrem en el nostre cor,
Son Mares que no acaben mai per què son tot tendresa, i AMOR.
Amb carícies i paciència ens ajudaven a créixer, i amb la seua veu ens consolaven, i amb la vida sempre ens han guiat sense descans.
Aquells silencis carregats de paraules mai no dites, i tantes abraçades que han curat ferides grans i menudes.
Quan el món en feia caure, tu mare fores el meu suport amb els ulls plens d’esperança m’has donat valor i força per ensenyar-me a viure.
Mare, fores la reina dels meus dies, ànima dolça i fidel, tu sabies fer miracle en cada pas que donaves.
Fores forta en cada moment perquè tu mare sempre fores única.
Et recordaré en cada vers, que escric, perquè en aquest vers envia les besades que el dec, perquè seran teues mentre estiga en aquest món. Per a tu escric aquestes paraules amb amor tendresa i gratitud, perquè en tu, mare estimada he aprés a tindre força i virtut.》@.@.@.

《 El Blanc, els primers sospirs.
Representa el començament, del casament, les promeses, la il·lusió pura d’un futur net compartit. Tot sembla blanc, nou, i ple de possibilitats.

El Roig és com un foc, anses.
Els primers anys solen estar marcats per la passió, el descobriment de l’altre és un amor vibrant, el roig simbolitza la força de l’atracció i el desig de construir moltes coses junts.

El Groc, el sol que il·lumina.
Quan es comença a construir una vida en comú (casa, projectes, moltes vegades en fills), hi ha llum, d’esperança i vitalitat, el groc reflecteix l’alegria dels èxits compartits i la construcció diària.

El Verd és l’arbre que arrela.
Arriba un moment d’equilibri: coneixen bé les seues fortaleses i debilitats, han aprés a conviure. El verd simbolitza la calma, la confiança i el creixement en conjunt.

El Blau és el temps de la calma.
Amb el temps, el matrimoni es torna més profund: menys impulsiu, més reflexiu, el blau representa la tranquil·litat, la complicitat silenciosa i l’estima sòlida.

El Gris és la boira que prova.
No tot és fàcil, crisis, dubtes, rutines, diferències. El gris reflecteix aquests moments en què el color sembla que desapareix, però també és un a vans de maduresa si es supera tot continua.

Daurat, l’alé etern.
I després d’alguns anys, arriba l’etapa D’or, és el d’orat que corona el trajecte. És un amor que ha resistit totes les tempestes dels vents, les pluges, i continua brillant com mai, sense cridar, però deixant el seu rastre i un merescut llegat de tota una vida compartida.》@.@.@.

《 Quan una dona malgrat que la seua edat encara es veu guapa, cal acostar-se al marit mirarlo i donar-li directament la mà i dir-li, que ell deu tenir molt de mèrit que la seua dona estiga així.
Perquè el seu tracte ha estat bo, no la va atorrentar mai amb ximpleries.
Ni li va deixar a ella tota la feina pesa. No la va humiliar, ni la va ofendre, ni li va cridar amb veu brusca.
Perquè l’abraçava quan calia, fent-li petons i la respecta. Dient-li boniques paraules, i protegint-la de les dificultats i recolzant-la en els moments difícils.
I gràcies al seu bon tracte, la vida ha respectat a aquella dona i continuarà bonica perquè ha rebut uns bons tractes del seu marit.
A la maduresa això es nota més que mai.
Una dona quan viu juntament amb un bon home és elegant, tranquil·la, segura de si mateixa. Somriu, s’ocupa dels seus assumptes, porta la seua llar amb lleugeresa o simplement passeja pel parc al capvespre del braç del marit content. I alguns homes senten enveja, preguntant-se: “Per què la meua dona no és així?”
I la resposta és simple, a la dona cal cuidar-la i valorar-la, com un ésser humà. I amb aquesta dona cuidada i feliç sempre hi haurà un home a qui valdrà la pena estrényer-li la mà
Perquè nosaltres, les dones, no necessitem molt, només una mica de calor, i suport.
I la resta… ho perdonem. Perquè per amor es poden perdonar moltes coses.》

@.@.@.

《 Primer arriben els fills després es casen i se’n van de casa.
En acabat arriben els nets van creixent i un dia se’n van de casa.
Quan ets pare o mare mai no se’n van.
Però els pares també envelleixen.
Quan veges aquests ulls tristos, que una vegada brillaven, i ara no poden veure el món amb la mateixa claredat, i els seus peus cansats ja no els poden portar amb tanta facilitat, ofereix-los els teus braços i guia’ls amb paciència i amor.
Arribarà el dia que, amb el cor arrupit, els acompanyaran en el seu darrer viatge.
Si busquen les teues paraules, respon-los amb paciència i tendresa.
Si veus que repeteixen les mateixes preguntes, contesta’ls amb calma i dolçor.
I si no comprenen, explica’ls amb paciència.
Valoreu cada moment, perquè arribarà un dia en què ja no us demanaran res.
Estima els teus pares i demostra’ls quan els valores, mentre encara estiguen vius.
Perquè després ja pot ser massa tard! 》@.@.@.

《Amb el temps he anat canviant. Acceptant i aprenent del món.
Ja no discutisc per qualsevol cosa.
Només escolte els consells i opinions de la gent que en veritat min porten.
Si algú se’n vol anar de la meua vida no la pare. Si em fallen només m’allunye de la persona que m’ha fallat.
He aprés que allò que em molesta procure, evita ro.
El que se’n va del teu costat, és perquè no feia falta.
La ignorància sol parlar.
La intel·ligència calla quasi sempre.
Sense dubte la vida aquesta ens ensenya a viure, i estic aprenent a ser feliç.》.
@.@.@.