《Una tranquil·la pluja per al matí en companyia d’arç ires…
Una bonica promesa dels que estimes…
Un amor etern deixos que mai sa cabé…
La raó de l’existència.
Un cor bategant acabat de nàixer.
Els espectacles del sol i la pluja Álora…
Una casca de llàgrimes d’alegria, escampades pel vent…
La música que ens porta bons moments…
El silenci d’un gran mar endins…
Les melodies que ens fan somiar…
El mirall del cel quan és tranquil, i deixa pau…
Un bonic veler vestit de blanc, volant les veles que bufa el vent…
Tot pot ser la pau que trenca el silenci d’un gran mar etern》@.@.@.
《 Aquella nit, la lluna Brillava de forma intermitent, tu anaves a poc a poc per bais del meu balcó, passejant com cada nit.
Sabem que la ment va més de pressa que la vida i pot més que la raó, Jo la mire passar cada nit, mentre cante en silenci, una cançó d’amor, que mai serà realitat.
És tan trist pensar com en un instant pot acabar està il·lusió i destruir-se com un tro, jo estime aquesta persona, i sé que ella mai podrà estimar-me, perquè crec que fa anys que el cor el té aparaulat, ella no sap res i crec que mai s’adonarà de la destrucció que en mi està provocant.A voltes estat tota la nit bevent per poder oblidar el meu dolor i el meu sentiment. Però això no fa més que augmentar i recordar-me aquesta obsessió per aquesta persona, que el que em produeix és causa d’alguna, trista borratxera.
Però tot té un fi, i he de dir-li el que per ella estic sentint.
Allò que ell no sap, és que aquells passeigs que ella fa cada nit, és sols per ell, quan repetia cada nit, esperant que algun dia, ell baixe a dir-li, el que ella ja sap, perquè ella també el vol i sap que el cor d’ella ocupat per ell, sempre estarà》
《 És un amic meu des de fa més de vint anys. Bach a explicar que em va passar, i tot, és real.
Fa uns anys, jo tenia una botiga de banyadors a la platja de tavernes, on tenia una planta baixa i la botiga de roba.
Un dia va entrar a la meua botiga un noi, del Senegal, em va preguntar, si podia deixar-li un banyador d’home, si el podia vendre per la platja de i només vendrel, el cobraria.
Veure la seua cara de , no va tardar a convéncer-me.
L’endemà va tornar per pagar-me el banyador. Em va demanar dos banyadors més, i em va dir que li agradava vendre roba, em digué gràcies, per ajudar-lo.
En baix fiar d’ell sense conéixer-lo, cada dia venia a pagar-me el que vènia. Jo li cobrava sempre el preu de fàbrica.
Un dia em va demanar 6 banyadors, dia que aniria a la platja de Gandia que àvia més gent, va passar una setmana sense vindre.
No volia pensar que m’enganyava. Al cap de vuit dies va tornar i em va pagar els banyadors i em Va dir, que estava guanyant diners gràcies a mi …
Això em va alegrar molt.
Ja tenia el noi algo de diners per poder comprar banyadors, i aleshores li vaig dir el magatzem que em venien a mi.
Ell va començar a comprar al magatzem, ja tenia crèdit ,
Va demostrar ser un bon empresari.
El vaig ajudar, el que vaig poder i avui viu de la venta de roba de moda, si alguna vegada el veig, és una gran satisfacció saludar-lo i poder veure l’agraït que està en mi, per haver confiat en ell.
PAPA fALL, vivia entre Tavernes i Gandia,ja té, la vida, soluciona》
《 En cada persona hi ha moltes coses que ningú veu ni pot conéixer, si ella no vol. Sacrificis que ningú sap ni sabrà, cicatrius que ningú ha vist nia curat. Hi ha dolor i sentiments que mai sortiran ni ningú podrà jutjar.
Perquè ningú pot plorar les llàgrimes d’una altra persona, ni sofrir el seu mateix dolor …
Així és l’àvida de dura, de vegades haguérem de tindre por, de tindre el futur d’algú en les nostres mans,
Així, que tractem de viure cada segon de la nostra vida, estimant mos a nosaltres mateixos, com ningú ens pot estimar, i aprenguem d’una vega a saber tractar a la nostra ment, i el nostre cos, per poder estar contens de nosaltres mateixos》
《Veig passar els camins de la vida, i a voltes no puc trobar l’ànima, quan la busque cada dia.
Estic terriblement, enamora d’ella, la poesia, ni menge, ni dorc, sol visc i escric en carn viva, i amb el que el cor em diga No dorc com tampoc viuria si no escrivira poesia. Perquè viure és respirar i jo respire tot el dia pensant i escrivint poesia.
La meua ment és com un laberint, i el meu cos és una mansió com un volcà que està sempre en erupció.Ànimes venen i van, sempre renovatla vida, elles m’omplin sempre, d’amor i també de fantasia. No dorc no menja no visc, només pense en poesia, de nit i de dia, estic com una ànima antiga, que escriu i pensa ,sempre POESIA》
《Estic buscant la porta de l’esperança a veure si entrant en ella puc conéixer amb tot detall el que vull. Espere saber més dels meus sentiments, les meues passions els anhels i desitjos que busque i espere en aquesta vida.
Una altra, vega he buscat la porta de l’esperança, i en aquell moment espere que m’ajude que es compleixen tot els meus desitjos. Que no són ni pujar a la lluna ni arribar al cel, Sinó poder tindre tems destar en la meua família que he criat i més vull.
És el millor que he passat i tinc.
Ella l’esperança sap i coneix amb tot detall el que jo sent per dins i sap com controlar tots els meus sentiments, sap més que ningú entendre les coses que encara, demane i desitge.
Una volta més he buscat la porta de l’esperança, per veure si aquesta vegada es compleixen tots els meus somnis, que encara en són molts i ma graderia poder complir-los》
《Encara que vegues a molta gent somrient no et confongues, de vegades un somriure és una arma càrrega, sense ni una mica d’alegria.
Alguna volta quantes vegues aquestes sonoritzes t’estan, dient, no tinc res a oferir que no siga el rictus amarg que puc deixar cada vega que òbric la boca per a parlar.
No t’enamores soles d’un somriure, sàpigues apartar-te abans que ta repetisques, abans de donar un ultimàtum a l’esperança i, vulgues aferrar-te a un salvavides d’il·lusió transitòria, i veure’t naufragar entre la tristor i soledat.
Perquè a la fi de tot, sempre hi haurà i veuràs moltes sonoritzes boniques d’algú que el somriurà encara que s’estiga morint sol de tristesa i en soledat 》
《Començaràs l’aventura de la vida quan sàpigues travessar la porta dels abismes, I el llances lliure al vent per poder volar en total llibertat i passes aquesta porta blinda per alguns, i entosses, podràs dominar aquesta sensació de fortalesa que es produeix de vegades, i que es diu risc.
M’agraden els riscos, les aventures els reptes, i els sentiments quan estan acompanyats i deslligats, astoren més forts i decidits són com un volcà de foc que va lliure i pot passar per on vol, sense tindre por a res, sap abraçar-se a la vida i t’envia tot allò que estàs esperant d’ella.
Per això la meua fortalesa, és gran, i quan sa paga, torna a començar de nou, com un volcà de foc, que passa per on vol, i res et pot de tindre. M’agraden els extrems perquè m’agrada l’aventura d’estar en aquesta estimada vida.》
《 Ja molt que contar, i molt més, per escriure, no sé, per on començar, i molt, del que podria avere dit, de vegades el tems, meu ha prohibit. Tinc mil històries per escriure, plenes de somnis i sentiments, llunes blanques i blaves, van ballant pels tems, mentre un sol de foc, balla sol, pèl, firmament. Al llarg de la meua vida moltes coses he contat, altres no he pogut escriure, perquè, les he oblidat, tinc molt per dins, que no sé, ni com eu tinc.
Les guarde en el mar, dels meus pensaments, així les podré traure, quan voldré, i podré llançant-les, quan vulga, als quatre vents. On el vell temps, mai puga anul·lar-les, ni convertir-les en cendra, ni les puguen mai tirar al mar, perquè sempre tindran vida, aquelles lletres, que escrites estan, en molts sentiments, i sempre estaran 》@.@.@.
《Amb el temps anat canviant … Acceptant i aprenent … Ja no discuteix mai… Només escolte els consells i opinions de la gent que en veritat sé que m’estimen … Si algú se’n vol anar de la meua vida … No fach res per evitar ro, ja que és la seua decisió no la meua … Si em fallen només ma allunye, encara que no eu comprenga … Estic aprenent, que el que em molesta s’evita … El que se’n va, és perquè no fa falta tindre’l en la meua vída. Perquè hi ha voltes on la ignorància parla. I la intel·ligència calla. Sens dubte, així es pot viu més feliç》@.@.@.
