《 Les primeres celebracions de la festa de sant Cristòfol se celebraven per tot l’alt. És el patró i sant dels motoristes. Els festers ens proposaren a la quadrilla “Canó” per a ser festeres, triant com a festera major a la nostra amiga, Amparo Selva. I les amigues fórem les dames d’honor… Fou molt divertit. Processos en carrosses, misses i cercaviles. Desfiles, i xocs per als carrers per als motoristes, i sempre acompanyant els actes, la reina i les d’ames d’honor. Fórem les primeres i no en feren altra ja mes com la nostra festa, va ser un honor poder representar la festa de Sant Cristòfol al nostre poble … SIMAT DE LA VALLDIGNA.》@. @.@.
《1999… Isqué, un autobús per anar a una manifestació a Madrid.Vingué a arreplegat gent de, Benifairó. Tavernes, i Simat de la Valldigna. S’ompli l’autobús. Hi cap Madrid. Per defensar l’agricultura. Sobretot per el mal que estan fent en els llauradors.
Que en aquell tems, també estáva per terra. No té valor, la terra les taronges ni el treball dels llauradors. Va ser la primera manifestació i l’última que he anat, fou molt pesat i molt trist. Encara Que els madrilenys ens animaves. Ens donaven animes. Va ser una mala experiència. Parlarem en un periodista, i ens va dir si volíem parlar en la cadena ser, i cap d’ells va voler parlar, i em va tocar parlar ami, eu tinc gravat en un casset, això va ser una experiència que mai havia fet, ni faré mai més. Passarem per davant d’una administració de loteria, Comprarem un número de loteria i ens tornaren els diners》
《 En l’any 1999, ens diem ( peña cañón) vam decidir participar en el ball de les disfresses d’aquell any.
En el tema. ,”MOLEN RUS” de París recordant els seus anys d’orats,
Així començarem un mes abans a preparar i cosir els vestits per a les disfressades. Ens lluirem en el treball, ja que férem uns vestits preciosos.
Aplega el dia, i engalanarem un tractor en un dibuix del ,”m’olen rus” i tot el que corresponia a essa època francesa.
La “peña cañón” com en diem aleshores, ja vesties i arreglades per a la revetlla.
Correguérem el poble, en el tractor i nosaltres dalt, asta aplegarem al punt d’encontre
que era com sempre en la font gran, allí començaren a desfilar tots els participants,
però en diferència fórem les millors disfràsies. Un Fotògraf de Gandia es feren fotos i alguns ens gravaren,
Però la casa del poble no va reconéixer la faena que havíem fet.
Primer ens quedarem una mica despagades, però quan vàrem veure que nosaltres ,vàrem eixir al sendemà en el periòdic, ens sentirem més que contentes, perquè només vàrem eixir nosaltres, i ningú mes.》
《 El fet, que el cor està pensant avui, al cap ho entendrà demà.
Qualsevol creació artística d’aquest temps és filla de la nostra època, i la majoria de les vegades, és la mare dels nostres propis desitjos i sentiments.
Per això hem d’alimentar, els nostres desitjos, i crear, per poc que siga insignificant que ens parega.
Perquè el temps que tinc, i el tems que he viscut són als culpables de saber qui sóc i com ha sigut i és la meua vida. Estic contenta i no esborraria res del que he viscut.
Perquè el que ha viscut, i viu per a ningú, soles pensa anell.
¿Saps on va a parar?
A torres de sorra i fum. i al seu PROPI funeral 》
《 Un brindis és bonic quan es fa en la gent que estimes.
Apoder ser, Féu a glopets menudets, és assaboreix tot millor.
Fins a beure aigua senta millor quan eu fas a glopets xicotets.
La vida també es gaudeix més, i és més bonica quan, no es viu tan de pressa, és millor quan podem i assaborim tot allò que estem fent, viu a “glopets menudets” i veuràs com la vida també té millor sabor, i ens ajuda per a poder tancar les ferides que ens produeix la vida, dins del nostre cor. Comencem a pensar i veurem, com així tot té millor sabor.
Com poder saborejar una bona copa de vi, en companyia d’amics gent volguda, I veuràs com així es veuen les coses millor i més fàcils
Abracem la vida, i veurem com els somnis es fan grans i es converteix en una bonica realitat… Vivim doncs, com si el millor sempre estanquera per aplegar!!
Brindem ui, eixa copa de xampany per la nostra pròpia vida. i embriaguem-nos…de la gent que ens estima i estimem … i veurem que així ES VIU MILLOR…》.
《 Buscant sentit a la vida a plegues al final d’ella. Pensem que allò que tenim lluny és millor, i no ens adonem que allò que tenim prop pot ser el millor que teníem.
Moltes voltes esperant el demà, malgastem el present. Sempre esperem la cosa millor, i no apreciem el bé que teníem.
Busquem el plaer, i no ens adonem per saber, com ens aplega el dolor.
Buscant com ser lliures, no ens ha donem que som uns esclaus de tot.
Volent recuperar allò que hem perdut.
Estem pendent allò que ja teníem. Per tots aquests motius. Gaudim immensament del que tenim i de cada segon de la nostra única i valuosa vida》@.@.@.
Amic desconegut i llunyà, aquí guarde, aquelles boniques frases, que vaig rebre de, les teves solidàries lletres, i la teva ment, van saber com controlar, i dirigir-les cap a la meva persona.
La teu paciència, i tacte, van saber com entrar en la meva vída.
M’agradaria poder guardar el teu nom en la meva ment.
¡¡¡ Però no sé, el teu nom !!!
Recordaré aquest temps que em regalares.
Gravaré les teus boniques frases en el meu cor,
Guardaré tots aquests bonics moments, en la meu caixa de records.
També aquests bonics poemes matiners que más regalat.
《 Déu ens va crear per tindre fills i cuidar de la nostra família.
Encara que sempre jan alguns errors, les mares som capaç d’aguantar i arreglar-los.
Sense voler ens apropiem dels vostres errors, procurem, poder arreglar o donat quasi sempre solució.
Del nostre ventre naix la vida, però com moltes de les roses, també nia dones que tenen espina.
El nostre cor, amb el pas dels tems, a voltes aquesta alfa dur com una pedra, per voler solucionar coses, i algunes de les voltes no es pot, ni arreglar.
Dona, i mare, tota la vida, nosaltres estem d’acord, i els fills en els nostres braços, encara que estiga tot negre, ells no entenen la por.
Som mares i el somriure dels fills en ajuda a ser fortes i estar per tot el que ens necessiten, molts diuen estimar-te, però llastimosament ja no és veritat tot el que pensa la gent.
A totes les mares amb orgull t’escric aquests poemes, perquè pensant en elles, la inspiració em neix de dins de les venes.
Una mare és com una estrella fugaç que passe per la teua vida, sol una sola volta. Estimada molt, perquè com la seua llum sa paque. Mai més la tornaràs a veure. Perquè mare només nia una i és la teua 》@.@.@.
