DESVETLLAMENTS
Respon
EL BUF,DUN SOMIT
《 Vaig somiar amb un somriure que mai vaig veure. !!
Amb uns ulls que mai em van mirar.
Amb algú, que mai a existir.
Éso sí, va ser el meu somni preferit, semblava, tan real.
Em và captivar la seva mirada,
que sense mirar-me, em transmetien ganes de conèixer.
Mai sabré que vam ser?
Una il·lusió?
Una fantasia?
Un Somni?
Em va captivar, ni que fos un somni.
Va ser el somni d’una primavera llunyana i absent.
Encara que no tan distant.
El Vaig somiar sense conèixer-lo.
Tot i així, el meu cor va ser seu.
No més seu, que és la meva vida, perquè sense ella, no ho hagués pogut somiar.
Però si el recordo molt més, que als meus somnis.
Ets, el meu confident, i l’amo dels meus somnis.
Saps com sóc, sense tractar-me.
Aquells petons, llunyans, i els meus tan a prop meu.
Tu, tan lluny, i jo tan a prop.
Et vaig buscar com la flor busca el sol, i l’aigua, cada matí.
Entre somnis, t’escolti dir que em extrañaves.
Però, tu ja sabies que jo també t’estranyi. Sempre et recordaré, a la llum de la lluna, a la riba d’aquell mar invisible, entre pètals de roses sense color ni perfume.
Sempre que vegi una alba, et recordaré entre versos.
Perquè nosaltres, sempre estarem units per ESEO fil invisible, on caminen les nostres ànimes 》@.@.@.
LLUITA PER TU
《 Sempre serà bonic veure un somriure, i no un mar de llàgrimes.
NO ploris pel que has perdut, lluita pel que tens.
NO ploris pel que ha mort, lluita pel que ha nascut en tu.
NO plores pel qual es va anar, lluita per qui està amb tu.
No ploris per qui et odia, lluita per qui t’estima.
NO ploris pel passat, lluita pel teu present.
NO ploris pel sofriment, lluita per la teva felicitat.
Tantes coses boniques que té la vida, hem de saber buscar-les, sempre s’aprèn, res és impossible de solucionar, segueix la lluita avança i sigues feliç, només tenim una vida, i és molt curta. Omple la teva vida de coses boniques i positivas.aprende a somriure serà molt més bonica la teva VIDA 》@.@.@.
ESTIMAR
《 Sentir-nos estimats és una cosa que ens agrada a tots sense importar l’edat o el gènere que tinguem, és alguna cosa indispensable en les nostres vides. L’amor d’un home podrà ser reemplaçat però mai, tirat com si fos una cosa sense importància. En algun moment algú pot causar atracció en un instant, perquè l’amor és un sentiment que ens fa creure en la vida mateixa, pot ser que ens toque algú millor o pitjor, és incert com també canvien ho pot ser el clima. Que aquesta per a aquells que segueixen junts, tot i tenir més d’una decepció. Però estimar a una bona amiga sempre serà irreemplaçable perquè les amigues som com una armadura dissenyada especialment per a nosaltres, és com si el nostre cor tingueren una clau, màgica, i especial per tancar-lo.
Quan es perd una amiga és com perdre una mica de tu, que vas guardant en el teu cor i que mai oblidarem, Perquè una amiga és inoblidable i encara que no la veiem cada dia sabem que estarà amb nosaltres sempre que la necessiten, perquè ella, està en la nostra ment, i en el nostre cor. Encara que els nostres ulls no la poden veure cada dia 》
@.@ @.
ESTIMÀDA OMBRA
《 Les coses no van sortir com esperàvem, en lloc de curar les nostres ferides, vam fer una esquerda més gran al nostre cor, per fi va arribar el moment, hem d’aprendre a renunciar perquè per més que vulguem tot no sé pot aconseguir (estimada ombra) alguna gent ens va desil·lusionar, no va resultar ser com esperàvem, si us plau ‘deixem de lluitar, molts no pensen de la mateixa manera, sé que estàs trist, i m’afecta a mi. Què esperem? Si hi ha gent que no ens ha vist mai ni ens veuran mai!!, no hem de plorar, a ningú li importa el nostre plor, ha arribat el moment de ser lliures, encara que et pregunte. ¿Sabries caminar al sol sense mi? (Estimada ombra) deixem de buscar a la gent que ens va fer fora de la seua vida sense motiu, de vegades vam tenir lluites intenses increïbles, encara que sempre hem pogut oblidar. Gràcies per ajudar-me a ser forta i transporta-me (estimada ombra) el món per a nosaltres s’ha tornat invisible, però tu sempre seràs la meua inseparable companya meua lleial ombra per on vaja, ha apreciat la teua voluntat i estime i la mania que tens de voler ajudar-me. (Estimada ombra) hem patit juntes i ningú ens podrà separar mai perquè tu i jo morirem juntes 》
@.@.@.
LA MEUA FOSCOR
《 Estic dins de la foscor. Serà que estic, sense rumb de després d’aquella llum, que no puc veure, mentre batega el meu cor com si estigués sense vida? O només estic amb els meus pensaments, que estan en mi, com una simple rima absurda, plena de sentiments foscos.! De vegades em veig com una rosa sense pètals!!!
Serà només una metàfora als meus pensaments, a la meua rima, que cada vegada es tornen més tristos, perquè de vegades percep la vida amb tristesa, i melancolia. !! O és perquè els meus ulls no deixen de plorar fredes i tristes llàgrimes, en aquestes fosques nits, que de vegades em diuen i s’acosten fins a tal grau, que m’estremeix com si estigués veient un cel ple d’estrelles sense llum, però pense que també estan tristos com jo, com ploren els meus ulls, per tantes injustícies que veuen passar, i no m’atrevisc de comentar》
@.@ @.
L’EVIDÉNSIA D’AQUESTA PANDEMIA EN 20 FRASES
《 Estats Units va deixar de ser el país líder.
2. Xina va guanyar esta guerra mundial sense disparar ni un míssil.
3. Vladimir Putin va ser un visionari.
4. Sabem que lo dolent a vegades fa bo pel planeta.
5. Que el personal de salut, val molt més que un futbolista.
6. Que el petroli no val res, en una societat sense consum.
7. Que la prevenció salva més vides, d’actuar, en últim moment.
8. Que els nens ocupen un lloc privilegiat per la natura.
9.hem vist que la mort no distingeix raça ni estrat social.
10. Que el treballador ara valorarà més el seu treball
11.sabem que el país no estava preparat per a una pandèmia.
12.Alguns éssers humans an demostrant ser oportunistes, sense importar-los la posició econòmica o social, a l’apujar el preu de les coses bàsiques i necessàries.
13. Que els nens d’ara, els agrada més, jugar per internet i vídeo xocs.
14. Les xarxes socials ens han acostat per les coses bones, però també són un mitjà ideal per crear caos.
15. Que el pagès juga un paper molt important en la societat, acostanse gairebé, a el personal de salut.
16. Sabem que el planeta, es regenerara millor sense alguns humans.
17. Que els humans som el veritable VIRUS del planeta.
18. Ja sabem que senten els animals en els zoològics.
19. Hara. apreciem més les abraçades i tertúlies en tot el món
20. En aquest temps les plantes, els animals, i l’atmosfera, han començat a recuperar el seu espai.Esperem com poder recuperar la nostra enyorada i desitxada VIDA 》@.@ @.
QUASI PERFECTES
《 Les dones som “Quasi” perfectes. Podem estar vestides sense cap roba, només amb uns guants negres d’encaix, i un ram de roses, i estar afavorides . Podem utilitzar tota classe de colors sense cap mena de pudor. Podem utilitzar, qualsevol color verd rosa, blau, groc. Barrejar tots i estar guapes. Podem utilitzar vestit, brusa, faldilla, biquinis, llaços, flors. Sense cap de complex, i estar elegants.Al mateix temps podem estar criant els fills i portar una casa sense cap problema. Si anem en un Vaixell i aquest s’està enfonsant. Els fills i nosaltres tenim prioritat en salvar-nos i ser alliberats els primers
Sabem fer tot el que ens proposem. Però amb tacons alts si cal.I com diu la gallina gran. L’home serà molt gall, però les que ponguen els ous sempre serem nosaltres, les GALLINES 》
Publicat el 16 de juny 2016 per Àngela
@. @.@.
AIXÍ SÓC
《 Hola amants de, relats, vivències.i poesia. Així sóc, en aquests moments de la meua vida, sensible, alegre, somiadora,I constant. M’agrada estimar i saber què m’estimen .
M’encanten les flors, els ocells, els estels, el mar, i sobretot estime la vida.
Escriure s’ha convertit en el meu antídot, contra l’avorriment. M’agrada sentir-me viva, i també avivar les coses que m’omplen, com és el temps els meus amics i la il·lusió. En aquests dies tan tristos de confinament, que estem passant tots. Em resulta molt difícil obrir el meu cor.i poder escriure amb alegria. Necessite pensar, i veure, les belleses naturals que ens ofereix la vida. A hores d’ara amb tanta incertesa, és impossible, pensar en algo bonic. M’agrada veure el mar, les estrelles, una bonica flor, són la raó, que m’acosten a escriure, per a mi, i qui vulguen gaudir-lo. Voldria saber fer màgia, per a poder conjugar les lletres quan passen per la meua ment, i així i poder formar les més grans i boniques històries del món. per la meua satisfacsio i del q em llegeix. Gràcies per als vostres comentaris. I sobretot, gràcies per estar en aquests moments difícils, que tant els necessite. Ànims, i molta esperança per a tots》@.@.@.
DOS MESOS DESPRÉS
《 En els nostres cors sempre quedara, tristesa, i molt de dolor, en recordar aquelles persones, que sa emportat aquest maligne virus. Sempre quedaran les cicatrius de les, ferides que va deixar. En eixos dies incerts, de confinament. Ui ha sigut la meua primera sortida, i l’he trobat molt estrany. Vaig veure molts ulls que no coneixia, de sobte una jove al sa el braç. Era la meua veïna Maria, quina emoció, quina alegria. De lluny ens saludarem i ens direm adéu. Vaig tornar aviat a casa. Vull pensar que ja ha passat el pitjor. Vull deixar córrer el meu torrent d’emocions, i poder exterioritzar els meus riures per on siga que traguen el cap, ja no vull més temps d’angoixa, ni negativitat. Pense que tot tornarà a tenir brillantor, i transparència. Vull entrar un altre colp, dins la meua boira d’emocions, sense pors que puguen apagar la nitidesa de cada moment, per als que encara ens queda consciència i dolor. La gent de vegades no dubta a fer qualsevol cosa, per absurda que siga, per evitar enfrontar-se a la trista realitat. Un no pot tornar-se il·luminat, imaginant figures de llum, sinó sent conscient, que existeix la foscor.I quan el sol isca cada dia amb una altra expectativa, escoltaré amb més alegria el cant dels ocells.I quan torne a veure aquests raigs de sol, que entebeeixen la meua habitació. Pensaré, que on hi ha llum, es respira pau i amor, i on hi ha amor hi ha el Déu que ens abriga sempre a tots 》@.@.@ .
