LA MÀSCARA

《 Hera una jove molt guapa, Hera igual de guapa que era de tímida. Però quan es llevava la roba, i es posava la seua màscara negra d’encaix amb forma de paloma, es vestia amb pètals de roses les més boniques que trobava en el seu jardí. En aquest moment entrava en el seu món de fantasia transformant-se en una bellesa única, I sensual jove.

Les màscares de vegades ens fan veure i sentir que podem ser diferents. Però mentre, no ens posem aquesta màscara de ferro que només serveix pera a mentir i enganyar, sense deixar-nos veure la realitat. Cuidat de les persones amb aquestes màscares que només amaguen els bons sentiments, traient de vegades el pitjor d’ells mateixos. Cuideu-vos de les persones que porten aquesta màscara de ferro, que mai es treuen però si poden, fereixen i destrossar la nostra vida persempre 》@.@.@

TECNOLÒGIA

《 Creus que la tecnologia ens està separant?
Doncs no, ha estat així, a canvi, ens hem adonat, que aquesta maleïda pandèmia que estem passant.i la tecnologia, ens està unint més a tots.
Un dia creguérem que la tecnologia ens lleva treball, i ara ens adonem, que gràcies a la “tele treball” molta gent pot conservar el seu lloc de treball, podem continuar des de casa. Creiem que la tecnologia ens separava de la família, i ara gràcies al vídeo conferència, estem més units que mai, ens podem veure mentre parlem, i alguns ens veiem fins i tot, més que abans. Parlem i ens veiem per vídeo truca, Amb, els fills pares, néts, avis, i amics. Gràcies a qui la va inventar. GRÀCIES TECNOLÒGIA. Per estar en aquest temps de pandèmia, i fer-nos més suportable aquests tristos moments. Crec que cada dia serà, més imprescindible en les nostres vides 》@.@.@.

L’HOME QUE T’ESTIMA

《 l’home que t’estima, mai sentirà pena per la teua estatura o pels teus defectes, i mai jutjarà el teu passat. Un home de veritat et voldrà cada dia, fins i tot en aquells dies en què, ni tu mateixa t’aguantes. El que t’estima, creurà en Tu, et farà viure en llibertat, estimarà les teues ocurrències, donarà valor a la teua meta i ambicions. L’home que t’estima, destacarà sempre cada detall que et fa “perfecta” I recorda sempre per a ell. Eres LA MILLOR 》
Qui t’estima, mai voldrà canviar res de tu, simplement t’ajudarà a créixer, i això et motivarà a tindre més ganes de millorar cada dia

@.@.@.

OCUPATS

《Que les nostres mans sempre estiguen ocupades per bé.
Que els nostres peus sempre siguen ràpids i segurs.
Que tinguem una forta base, per quan el vent canvie de colp.
Que el nostre cor sempre estiga alegre.
Que sempre puguem cantar la nostra cançó.
Que no és que cal, viure, és que la vida la tenim ,per viure-la i la I la vida, es viu ella mateixa, ens agrade o no.
Quan ja no puguem canviar una situació, sempre podrem provar de canviar-nos a nosaltres mateix.
Les persones creguem tindre quatre amics, que sempre confiem.
El primer. La nostra salut, que durara allò que ens dure.
El segon. És la riquesa que va en nosaltres, fins que dure la nostra bona fortuna.
Tercer. Són els nostres familiars, que eixos arriben fins a la tomba, i es queden per sempre allí.
El quart amic. Són les bones obres, que hem fet en aquesta vida i eixes vindran en nosaltres mentre estem vius 》@.@.@.

EL NOSTRE COS

《Que els nostres PEUS ens porten pel camí de saber qui som, i cap a on anem.

Que els nostres ULLS reconeguen la diferència entre una papallona, i un cuc encara què hagen estat un mateix cos.

Que les nostres MANS és tendisquen generoses a donar, i agraïdes en rebre, i que el seu gest més freqüent siga la carícia per reconfortar els que ens envolten.

Que l’OÏDA siga tan fidel en escoltar una crítica, com a l’hora d’escoltar un afalac, i així poder mantenir l’equilibri en qualsevol circumstància.

Que els GENOLLS sostinguen amb fermesa el nostre somni, i s’afluixen mansament quan arribe el temps de descans.

Que la nostra ESQUENA siga el nostre millor suport i no portem mai la càrrega més pesada.

Que la BOCA reflectisca el somriure que portem dins, perquè siga la finestra més neta de la nostra ànima.

Que les DENTS et servisquen per a aprofitar millor l’aliment, i no per aconseguir la tallada més gran.

Que la nostra LLENGUA expresse de manera tal, les paraules, que pugues ser fidel al teu cor en elles, conservant respecte i dolçor.

Que la teua PELL et servisca de pont, i no de tanca.

Que el teu PÈL abrigue les teues idees, que sempre ens adornaran més que un bon pentinat.

Que els nostres BRAÇOS siguen el bressol de les abraçades i no una camisa de força per a ningú.

Que el nostre COR toque sempre la seua música amb amor, per unir les nostres vides al més bell del Paradís

@ @.@.

TEMPS PER A TOT

《 En aquests dies confinats en casa. Tenim temps, per a tot, arreglem armaris, i racons sortim per les finestres. Mai podrem agrair prou a tots els metges, auxiliares, infermeres, Ets. El que estan fent per tots nosaltres. El dia en què puguem sortir de nou, Aquest dia encara que anuncien pluja no hi haurà núvols al cel, Perquè lo nostre serà més important que la beneïda pluja, que tanta falta fa per poder regar la vinya o l’hort. Veurem les nostres ciutats, i els mercats aquest dia pujaran els seus aromes amb més força, i aquestes olors de la mantega i l’oli, les verdures, i les escates dels peixos brillaran més. Brindarem cada un de nosaltres amb les nostres alegries.I pensarem que tot el d’abans va ser, un mal somni, i va passar. Però sempre estaran els nostres records per les persones estimades i aquelles que ens van deixar per culpa d’aquest maleït virus. Si algú sap perquè està passant això al món, i pot ajudar, reparant consolar o té algun remei, llavors hi haurà trobat el tros de món que li correspon, i així podrà completar la seua existència. Però, si veiem el que està malament, i només sabem criticar aleshores serem nosaltres els que necessitem alguna reparació @.@.@.

LA PRIMERA VEGADA

《 Diuen que s’està gestant un nou paradigma. Estem tots, en incubacions a casa nostra. Preparats per a un nou renaixement.I quan sortim i donem els nostres primers passos, estarà la nostra ment, diferent. Perquè ja tindrem assumit està llarga crisi. Quan sortim per primera vegada. Ens estimarem més, i estarem lliures de vells pensaments, lliures de la por, a què diran de nostres. No tindrem afecte, a les coses materials, serem més forts. Quan sortim per primera vegada. Serem una sola tribu, ens coneixem més. Durem tots un bon propòsit. Sortirem amb més saviesa i millor cor. Quan sortim per primera vegada. La terra estarà plena de plantes i boniques flors, ens agradarà, mirar més les estrelles, elles ens diran la novetat sense passat. Reconeixerem el paradís i el cel aquí a la terra. Quan sortim per primera vegada . Caminarem descalços, sense presses i sense equipatge, i mai més, buscarem un propòsit, per poder viure, simple ment VIUREM. Quan sortim. PERQUÈ SORTIREM I TOT AIXÒ PASARÀ.》 @.@ @.

EM DEMANÁ UN NU

《 No sé, en quin moment se li va ocórrer demanar-me un nu. La petició em va sonar una mica desgavellada i per conseqüència li vaig començar a donar mil voltes al tema, en deu minuts ja tenia la resposta, estava molt segura de mi mateixa. Espere unes hores per enviar el nu, busque una ploma, per dirigir-me a l’escriptori i vaig començar a escriure. Per començar amb la seua petició, vaig decidir començar pels peus i acabar pel cap, a poc a poc vaig anar descrivint com em sentia en aquells moments, vaig continuar, li vaig explicar els meus matins tristos, les meues nits fosques, i les meues hores confuses, vaig afegir el que em va demanar, em vaig despullar del tot, vaig deixar de plorar i vaig sentir com a poc a poc, aplegà, la meua desil·lusió. Comence a pensar en les meues pors, vaig guardar la meua ploma, vaig ficar la carta en un sobre, em vaig ficar al llit, i en sortir el sol, em veig anar ràpidament fins on quedava la bústia, vaig ficar el meu nu en ell, el vaig enviar a la seua adreça, vaig esperar un parell de dies, i cap resposta. Em va demanar un nu, li vaig enviar un poema i em va ignorar. Bach creure què va demanar un nu del cos, però em vaig confondre i li vaig enviar el nu de la meua ANIMA @.@.@.

VIATXAR

《 Bon dia. Amics “cibernautes” Vull proposar-vos viatjar on vosaltres vulgueu. Que res, ni ningú, ens impedisca viatjar on vulguem. Per exemple ahir a la nit Bach viatjar jo.

Viatge a on???. On la imaginació i les meues ganes em varen portar. Va ser un viatge màgic, em va agradar, i pense seguir viatjant cada nit, a aquests meravellosos llocs, que ens ofereix el món. Amigues, i amics, si algun dia ens veiérem pel vostre país, ciutat. O poble. M’agradaria saludar-vos, i poder prendre un café, amb cada un de vosaltres, No pareu de mirar el cel, els estels, el sol, la lluna. O simple ment percebre el vent, segurament serà el meu transport favorit, per ser el més segur, i ràpid, així seguiré viatjant, cada màgica nit. Els desitge que cada nit tinguen bons, i feliços viatges. Els espere a Espanya. Les veuré en la meua bonica i càlida comunitat VALENCIANA . Feliç viatge per a tots, i cadascun de vosaltres ENS VEIEM》@.@.@.

PREGUNTES

《 Qui sóc? Perquè, amb la mà estesa, no puc trobar mai la mà germana?.
Perquè la mirada, en un instant d’espera, gairebé sempre es refugia en si mateixa, avergonyida.?.
¿Perquè hi ha Jardins meravellosos, propers, sense accés, vedats al cor dels homes.?
Per què?, he de deixar de colpejar tot, i no seguir colpejant, les pedres fins que sang ren?
¿Deixaré de patir, o seguirem patint, per aquest malson fins que tot passi, i arribe la pau i l’alegria per a TOTS 》

@.@.@