《Mentre algunes vegades ens queixem per alguna cosa que rebem i ens sembla poc. L’univers està Preparant el que desitgem, només que per mostrar que t’ha escoltat, “t’envia una mostra”, si ho reps amb orgull, et plegarà la resta, si no ho fas, potser la comanda podria cancel·lar-se, No critiques ni jutges les coses abans de temps, el món no es va fer en un dia, agraïm, doncs mai se sap el que un pare Ha de moure abans de fer-li arribar el que ha promés al seu fill 》@.@.@.

《Que té el temps, que de sobte em posa ansiosa i trist, no ho entenc, és increïble buscar raons per entendre-ho, espere que en el pas dels anys l’entendré. Que bonic, quan observe les mans del rellotge avançar de forma circular, em fascina, ja que en elles veig un reflex de com avança la meua vída, amb passar dels dies. ¿Que té el temps?, Quantes nits intentant desxifrar-lo, per comprendre que ens vol dir. En les meues nits s’atura, i en els meus matins ni veure vol, que curiosa sóc en voler saber del temps, Em faig tantes PREGUNTES. És com si el temps esborrarà la memòria per estones, que misteriós és. Serveix en casos relatius per exemple, entra en tots els nostres problemes servint de gran ajuda, quan intentem entendre les línies paral·leles, que té el temps en el seu cap, Estic començant a creure que és capaç d’utilitzar la lògica, ¿que tindrà el temps? Que potser les seues mans són les manetes que s’encarreguen de passar d’una hora a una altra, sense adonar-nos. Que les nits de vegades són dia i els vespres veig com un forat negre, que coses ens demana el temps, la casa de vidre, ja que de només veure’l -em dóna ganes de voler entrar, ¿Que té el temps?, que habita per tot arreu. En aquests fascinants rellotges de mà i tenien a la telefonia mòbil, amb les seues llums al voltant deixant veure la seua arrogància, en la nostra contra, ja que els dies últimament duren menys i ens causen menys plaer. ¿Que té el temps? Mai ho sabré, però faré una investigació, només per a la fi dels meus dies, poder entendre i comprendre》@.@.@.

《El secret per a un amor sense data de caducitat és la LLIBERTAT. Però ens costa donar llibertat a qui estimem perquè pensem que és una porta oberta a la infidelitat. Per a mi la LLIBERTAT és la mostra més gran d’amor,que a tu et permita viure sense afeccions ni dependències i la teua parella li dóna l’oportunitat de triar-cada dia. Molts s’espanten amb el que ell o ella farà amb aquesta llibertat. Per això trien la gelosia, el control, la persecució. No s’adonen que com més tenses la corda, abans es trenca. Per a mi això és el que mata l’amor que somiàvem seria per sempre. La desconfiança》@.@.@.

《 l’amistat duplica les alegries i divideix les agonies. Tindre uns bons amics sempre és bonic, t’ensenya a estimar-se, a saber escoltar. Ser bons amics sempre per contar-nos les nostres penes, i les nostres alegries segons com vinguen una a una. El testimonis de l’amistat sempre a segut el sol, l’aire entre el dia, i a la nit, la lluna.

Viatjarem sempre a eixe món diferent, per buscar en tot el nostre empeny eixa bonica amistat de tota una vida. Som com el caminant que va buscant eixe sumit que va tindre tan bonic en els seus amics. De tota la vida sobre tot amics sempre units. De vegades també hem estat entre espines i roses, però mai hem donat importància a la distància ni el temps, un amic és en tots els moments. Buscant en la vida els nostres somnis bojos i divertits en eixos amics de sempre. Açò com a un bon amic li tapes els ulls i no veu els teus defectes, tapa-li els ulls a l’odi i no el deixa veure mai les virtuts dels altres.》@.@.@.

《Somiava una jove en un jardí de roses i jas mi, Es reia i plorava gairebé al MATEIX temps. Sentia la pena que, li ocupava la Seua vida. No penses que és fàcil, li deia una veu. Ella pensava que la vida és molt difícil, però he d’aprendre com viure feliç. Aa bonica donzella li pregunta la veu ¿què em vas dir?
Que la vida no sempre és bonica, encara que visques entre jardins, en flors i jas mi i somies amb molta alegria. Ocupava la ment la donzella, sense desitjos ni penis. Aüssen, de tot. Sols busque un detall, que li deixen sentir que la vida és seua, que li pareix molt bonica i que jo alèxic la meua companya per a viure feliç. Somiava la donzella, deixa’m viure, que és la meua vida i jo alèxic com vull viure-la 》@.@.@

《En vaig vestir, de silenci, en el temps insegur, de les meues ànsies per tu, Em vaig pedre, en la teua mirada infinita, carregada de pluja, i desitjos, captivant, bais sota la tènue llum de la lluna. Es va despertar la meua ànima com un estel que estava adormit, rendint-se a la meua timidesa que apuntava, cautelosa. Eres com un desig, amb dolces paraules d’amor i foc. Despertant, la curiositat, a vegades amb, mor mulls que no entenia, Em quede amb ganes de saber més. Vaig somiar amb un petó, que va paralitzar el temps en un sospir reprimit. La nit es va fer dia, amb la llum dels teus ulls, el dia es va fer pluja, amb el frenesí dels meus, el temps es va paralitzar, i les ànsies, rondaven el llit, ple de sospirs.

Els meus somnis estaven Ancorats, només per a tu》@.@.@.

《pasexeu en mi fill, que encara tinc bones cames, per caminar, no em sent vella ni cansa. Que alegria quan Bach a la vostra casa, fills meus, en alguna festa i comparteix la vostra taula mol ben acompanya de tots, dels nets i tots vosaltres… Parleu-me amb afecte, fill, no em repteu ni s’altereu mai, els vells, som com nens, no ens agrada els desaires. Alegreu-vos de les meues ocurrències, i no critiqueu les meues bogeries. No m’allunyeu del vostre costat, no em parleu amb enganys, tinc encara la meua ment clara, i els records que em busquen són d’abans. Si veniu per estar en mi fills meus, no vos demane res, que no em pugueu donar, només en la vostra presència, i mirar-vos la cara sóc feliç.

No m’agrada estar sola en el llit. Moltes vegades el dolor està sols en el cor, i l’anima》

@.@ @.

《Ni han somnis que semblen metes difícils quasi impossibles, i no obstant això i la constància de qui creu en els senyals que es presenten en el difícil camí cap a ells, la qual cosa permet que és compliquen. Recordem que quasi tot és possible. La major part dels somnis no es compleixen perquè ens cansem d’esperar o els deixem de banda per veure’ls impossibles. Aquest és el gran error. Estem tan acostumats, aquí i ara“ que no lluitem per res. I el bo, benvolguts amics, sempre es fa esperar. BON DIA PER ATOTS》@.@.@.

《Teníem quinze anys ens vàrem conèixer un estiu a la planxa. Passen cinc anys mai ens tornarem a veure. Però eixe estiu, la veig vindre cap a mi, l’aire menexava eixe monyo negre llarg, la seva manera de caminar, els meus ulls s’obriren, en veure tan bonica imatge, el meu cor bategava a mil per hora. Desitjava abraçar-la i menjar la a besades!
Més no va ser així.
Ella es va quedar mirant-me amb els seus enormes ulls negres i un somriure que semblava un àngel.

Ens quedarem en l’arena, parlarem de tantes coses, sense tocar-nos, només mirant el mar de cuant en Cuant.

De sobte ella em preguntà¿Alguna vegada t’has recordat de mi? No per res!!, sens dubte vas ser el meu amor d’estiu, el temps ha passat sense donar-me i tot just si et veig no el conec!! Encara que jo sabía que els mesos que vivirem la nostra història d’amor, va ser el més meravellós que he tingut, que des que se’n va anar, la meua vida es va quedar sense llum, sense el seu amor la meva existència no tenia sentit. Li vaig plorar molt, i el seu record tan latent, com si fos ahir. Ella es va somriure i els seus ulls em van mirar fixament que vaig haver de baixar la mirada, no volia que descobrís tot el que en aquest moment jo estava sentint.
Tot d’una es va acostar mes a mi, em va abraçar, tan càlida i em va besar dolçament, no vaig poder resistir davant tan delicada carícia i baix correspondre amb l’ànima i mentre, amb les seves mans tocava el meu rostre com si ho esculpís em va dir amb la veu entretallada.
Jo me’n vaig anar perquè havia de preparar-me i madurar, més vaig deixar el meu cor i els meus petons amb tu, durant tots aquests anys, no ha existit ningú més en la meua vida, vaig tornar perquè sempre vaig sentir, que tu fores el meu gran amor., vaig somiar que junts miràvem un mateix horitzó, on tenint com a base el nostre amor, creixem com a parella, més només vaig ser un. Simple amor d’estiu, que no va deixar empremta en tu, quan per mi tu fores tot!
Ella se anà va marxar
Les llàgrimes van inundar el meu rostre, ella Ja no les va veure se’n va anar sense saber que l’adorava, que vaig estar com boig i malalt esperant saber d’ella, que va marcar la meua vida per sempre Desitjava cridar Queda’t!
No em deixes mai més!
Em vaig quedar callat, que estúpid i arrogant vaig ser en deixar anar..

!! Sempre serà el meu etern i dolç amor d’estiu》@.@..@.

《20 -1 -2020 La borrasca Glòria, no l’oblidarem mai en la comunitat Valenciana, la pluja, vent, perdrà, i neu, han fet molt de mal a la nostra comunitat. Tres dies plovent sense mesura ni control més de 400 litres d’aigua, que ha caigut sense mesura quan cau sense mesura fa molt de mal per on passa. Fent mal a collites. Despreniments de balcons i sostres. Cases afonades. Palmera en la font gran. Desbordaments quan torna al seu lloc i veu que moltes voltes li han tapat el pas, per entrar perquè eixe i sempre Hera i serà el seu camí de sempre. Quan cau en tanta força. Desfent camins i barrancs que no tenen defensa.
Quan estan les collites a punt per a arreplegar i en una trompa de pluja se’n va tota la faena que ha fet deixe pobre llaurador que en tanta il·lusió estava esperant per a arreplegar una cosa del que via posat en tant de treball i la seua il·lusió per poder tirar endavant.
A Vegades sense esperar les coses, vénen, però tot està escrit. Quan el Vent se espanta tombant tot el que veu al seu pas. És el destí el que ens uneix quan passes aquests desastres quan que el firmament eu dilueix. També la pluja pateix quan el sòl la colpeja i la sirena agonitza quan ella es deixa caure en plor》

@.@.@.