《Tenia 17 anys, quan se n’anaren per sempre els meus pares. Hera quan més falta em féien, em deixaren, en tres mesos de diferència.
La vostra partida va ser molt rapida, mai em pensava el que, m’esperava, vaig poder gaudir de la vostra companya molt pocs anys.
Tinc records tris de aquells dies,Vos cridava mil voltes, i no tenia resposta, passava, els dies plorant, vos parlava mil vegades, pensant que per algun lloc ma ajudaríeu. Sempre vos he portat en el record del meu cor i la meua anima.
S’adormiren i no varen poder moure’s mes.
No sabíeu. Que ens deixàveu per sempre, que us n’anàreu, per no tornar mai més.
Em baix quedar en molta tristesa i fent-me molta falta.
Amb tants i tants records, impossibles d’esborrar, amb petons i abraçades
Que no oblidat mai.
Avui recorde les vostres imàtgens, en la meua ment, que mai san pogut esborrar. Si no que ha deixat arrel, en els meus fills i néts. Que mai poguéreu conéixer!
No hi haurà cap poder que vos puga allunyar de mi.
Ni tampoc per als que vos volíem
《Sí les hores de la meua vida estigueren contades.
Em regalaria un bonic regal veure l’alba asta el final.
Si les hores de la meua vida depengueren de les emocions que el meu cor ha sentit, confessaria que sempre has sigut la llum del meu sol. Deixaria la por enrere, i donaria pas als somriures. I brillaria com mai àuria brillat, mirant els teus ulls.
Si els meus últims dies, Porquera triar, tres desitjos, demanaria a la lluna que mà abrigués en la seua llum eterna, per portar-me l’esperança en una altra vida.
Li pregaria a les flors que no deixassen mai d’obrir els seus pètals, perquè quedaren impregnats en mi, l’olor de gessamí per sempre, i també d’aquells petons, de la gent que estime i que m’estimen, que sempre han omplit la meua memòria.
El meu últim desig seria, prendrem les mans, i sentint el meu cor, i quedar-me, fins que els meus ulls no tornarem més a veure el sol.》@.@.@.
《He tingut una infinitat d’històries, paraules i verbs per conjugar, passant hores, pensant, no és fàcil arribar a una inspiració, on les lletres, aconseguisquen la màgia que estic buscant.
Altres vegades, amb frases d’alguna nit freda, d’una matinada d’insomni, de moltíssima calor, com en aquests moments, també, de dies assolellats o en dies de ploguda, són elles les meues lletres, on puga algú, identificar-se en mi.
A mi, m’omple d’orgull aconseguir per mèrit propi afalacs, comentaris dels quals llegeixen els amics dels meus relats, a vegades, són bogeries, en moltes vivències reals, que també. Mafet plorar recordant-les, i ara m’enorgulleix una mica saber, què en algun moment, es converteix en el meu refugi, d’un nou dia.
Hi ha dies que les lletres, porten l’aroma d’un café, altres voltes estic és escrivint, tant entusiasmà que no tinc ni fam, i no sé, per on paren les meues idees, les meues lletres cobren vida en ser un crit, elles tenen, la meua veu i els meus sentiments.
Quant estan escrites en el meu ordinador, començat a tindre vida, i això em fa feliç i es queda gravat per a sempre.
Simplement, ni poetessa ni escriptora, només sóc un ésser normal, que tin el tems i les hores, en unes immenses ganes d’escriure allò que la meua ment em dicta, i a través, d’aquest món cibernètic arribar a una infinitat de gent en il·lusions i sense haver-li de treure-li els tems a ningú que no li agrade.
Escric, sumits que no san complit, de bogeries de joventut, a vegades coses gracioses, somnis que no he arribat mai a tindre i, i vosaltres potser heu tingut alguna volta.
El que tinc escrit té un nom, el meu. Les meues bogeries els meus sumits, les meues vivències, les meues fantasies tot té un nom i aquest és Àngela.》@.@.@.
《 Estimar és una Màgia, és un poder. Quan l’amor és sincer i surt del cor.
Sóc i somiadora m’agrada compartir, els meus pensaments, de paraules també en l’escriptura.
Vull, perquè, en vulguen.
Estime la flor, les aus, la poesia és convertit en el meu motor, contra l’avorriment. i tinc gust de viure i fer coses que m’omplin.
Que el temps i la raó, el parle i el recorde la meua amistat.
Que siga la meua sinceritat. La que li parle i li escriga al teu cor.
Una flor és la raó, que m’acosta a fer poesia fins als ulls, que la puguen gaudir.
Voldria ser, en llas de totes les lletres que passen per la meua ment.
Que m’unisca, a tots els que em llegiu. Al món i a la vida 》@.@.@.
《 Hi ha voltes, que el veus en la teua pròpia soledat.
Comences a mirar el teu espai, per fora.
Després d’haver mirat també per dins. que és el que sols veure, a voltes coses que han passat, però que no vols recordar, per molts motius, que hi ha estàn molt lluny. i ja no poden tornar a vindre.
M’agrada contemplar a vegades el meu futur, sense pressa ni estridències
és bonic, estar pensant. Una estona i que parega que ha pasat tota una vída, és bonic sentir, eixe sabor i eixa, força que delata la teua existència, la teua felicitat, gaudint, de la teua vída, és teva i de ningú més, i que ningú, la cuidarà tant bé, com sols tú eu fas.
A voltes hem de parar la nostra rutina, pegar un respir, ordenar algunes coses,que potser estaven oblidades, i continuar endavant en tot el que esperem de la nostra vida 》
《Pots plorar perquè ha marxat per sempre. O pots riure. Perquè ha viscut en tu molt de tems. Pots tancar els ulls i resar perquè torne, saps que això és impossible, o pots obrir-los, i veure tot el que ha deixat,en eixos tems que ha viscut en la teua companya.
El teu cor pot estar buit perquè no el pots veure, o pot estar ple d’aquest amor que vares compartir.
Pots plorar, tancar la teua ment, sentir el buit, girar l’esquena.O pots fer, el que ha eixa persona li agradaria. Que obrires els ulls ben oberts, que somrigueres, i estimares, més que mai.
No fases mal a ningú.
Seguir vivint ,en els que t’estimen i estimes,els teus fills i nets. Que tot arribara. En el seu moment.》
《 És important, cuidar el què fem, i la forma que fas les coses,
Valora, molt, tot el que tens al teu voltant,
Saber entendre que la Vida, col·loca o envia reptes,
Un dia som dalt i un altre estem bais,
L’equilibri dels nostres actes, serà la balança que ens ensenyarà a valorar i tindré assegura la confiança en nosaltres mateix.
La potència que tenim dins de nosaltres, és indestructible quan decidim lluitar per a l’un bon objectiu.
Sempre es poden designar i aconseguir, somiats i metes per a poder millorar la nostra imatge de vida, res nia impossible.
Sigues honest amb tu mateix, i perseverant.
El de més, ve a soles, no hi ha res fàcil, però perseverant, tard o prompte Triomfaràs en el teu esforç i la seua constància.》@.@.@.
《 M’encanta veure ploure, sense trons ni llamps.
Puc estar hores i hores i no em canse, de veure caure eixes gotes d’aigua clara i neta.
Pot vindre la son sense buscar, sentirem en pau i tranquil·la adormida.
Quan sent l’aigua, que plou a poqueta nit, i arriba la solitud, i les llums del carrer sense nen, anunciant l’arribada de la nit, nit càlida i humida, amb llums què apaguen i tornen en cendres van i vénen, com algunes gotes que encara cauen del cel,
El rellotge continua tota la nit amb el seu, tic, tac, tic, tac, esperant la llum d’una alba esplèndida i clara, amb el cant d’alguns ocells, que no paren ni un segon de deixar el seu cant com ressons, en el seu volar com un pinzell acolorint ,el dia, en les seues jóvens siluetes.
L’aire passa en la seua transparènci com sempre, sense saber com serà el color i la força deixe vent en les pròximes hores.
Queden unes lleus gotes, de la pluja de la nit anterior, que recorre la humida terra, amb la seua olor de pols, perquè la terra encara està mulla.》@.@.@.
《 Ens toca viure amb decisions que moltíssimes vegades ni aconseguim superar ni entendre.
Amb problemes que no solucionem, i per eixe motiu eixos problemes sempre els portarem dins de nosaltres. Hi Han amors que veritablement no amb tingut mai, i no podrem oblidar mai tampoc.
També cal no oblidar, sinó valorar, profundament, a les persones que veritablement estimem que han estat en nosaltres, i en els pitjors moments de la nostra vida.
Perquè gent en qui per enarten de festa o de marxa d’aquesta en sobra, perquè jo, caminant per aquesta vida, he comprés personalment, que l’important no és si tas divertit més o menys has de saber, que és veritable tot, absolutament tot, el que val en aquesta VIDA.
És sent, cada un té una història, o SEUA o d’un amic, també cada escó sap fins on pot arribar sense fer-li mal on altre.
Les persones fortes somriuen amb el cor trencat i fan somriure encara que estiguen desfetes per dins.
Potser el millor dels teus records no estan en les fotos, ni tampoc estan en la nostra memòria, sinó que estan en el nostre cor.
També això entra TOT en l’ànima de les persones que tu mai as pogut oblidar.
Això és com entrar en un lloc prohibit, que has de treure les sabates i no fer soroll, no és bonic cridar la tensió
No tol vides mai de les bones persones, que han viscut en tu, amb una tremenda, humilitat senzilles i bondat.》@.@.@.
《Gràcies amiga i mestra, D. Pepita Alonso Baixauli, baix tindré la sort que fores la meua mestra, i conductora de la meua vida.
M’ensenyares tot el que sé, també a respectar a com viure i a ser com sóc, gràcies a la teua dedicació i la teua paciència.
Sempre és un plaer fer aquests homenatges a simaters que tant s’ho mereixen, aquest cas és especial per a mi per haver sigut la meua mestra i poder tindre LA SORT, de què encara estiga entre nosaltres, per a poder-li donar les gràcies EN VIDA de tot cor.
En el mes de Novembre de 1950 arribàres a Simat Dª. Pepita Alfons Baixauli a exercir una de les professions més boniques per al que té vocació com tú, l’ensenyament. El jubilares en Agost de 1990 després de 40 anys educant a successives generacions de simateres, fet que vam celebrar amb companys, amics i familiars que li prepararen un comiat per a l’ocasió.
Som moltes les alumnes seues que li volem agrair tot el que ens ha ensenyat, la seua dedicació, esforços, paciència i compromís, que ha sigut la base fonamental de tots els que hem tingut la sort de tindre-la com a mestra. Moltes gràcies pels seus consells, sempre els tindrem presents i mai els oblidarem.
Gràcies amiga i mestra, Pepita Alfons Baixauli, baix tindré la sort que fores tu, mestra i conductora de la meua vida. Vull que estigues sempre en mi en aquest Rincón que tinc tots els meus records.I
