《Mare, no és que torne perquè m’he oblidat de la teua olor de romer, això no s’oblida. De lluny diuen que es veu més clar qui som, que no és igual córrer que caminar.

Vaig saber que l’amor té ulls verds que quatre pals té la baralla, que mai torna allò que es perd. Què la marea puja i després baixa. Vaig saber que ser senzill no es ser neci, que no s’ha de confondre valor i preu i un covard pot ser qualsevol . Si l’horitzó és lluny i el rumb a vegades es veu fosc, ja no tic por mare.

No és que torne perquè m’he oblidat de tu, és que em vaig perdre el camí de tornada a casa.

MARE, SÉ QUE SEMPRE ESTÀS DISPOSTA A RECIBIRME》@.@.@.