《 Vull donar les gràcies a totes aquelles persones i amics que es molesten en llegir-me fent comentaris i donar-me consells, perquè gràcies a tots vosaltres encara estic aquí escrivint el que siga, perquè les vostres paraules són vida per a mi que m’animen i omplin de força el cor.
Els vostres comentaris són una cosa especial quan m’arriben a l’ànima, missatges d’estima que em fan somriure.
Sou les persones que em donen suport m’aprecien i fan que el meu cor estiga ple de gratitud.
Gràcies per cada paraula, cada missatge i cada gest, per fer-me creure que soc important per a vosaltres.
El vostre suport i afecte em donen força, i em fan sentir que no estic sola en aquest camí que gràcies a tots vosaltres baix començar.
Vull que sapigueu que jo també vos estime, que la vostra amistat és un tresor per a mi.
Gràcies per ser aquestes persones que em fan sentir especial, perquè van deixant empremta d’afecte al meu cor.》

@.@.@

《Si un dia no em puc alçar perquè ja no estic, penseu que estic d’or mida, en la pau de la nit.
Quan mene baixa i no estiga hassi en tots vosaltres, deixaré la música que m’agrada per si algú dels meus vol escoltar-la. Si teniu temps, llegiu les meues poesies, i relats. Estan escrits per atots.
Gasteu la meua roba, o doneu-la, no la tireu.
Agafeu una bonica copa i brindeu per mi.
No em recordeu mai trista ni absent de res.
No em busqueu sinó ja bon ambient i harmonia, busqueu-me sempre on nia VIDA.
En les Flors, els arbres, en el Mar, en els núvols la pluja, en el sol i les estrelles.
Però on sempre estaré s’era en tots els que em voleu.
Busqueu-me sempre dins de vosaltres els que m’estimeu, per què allí, és on estaré per sempre 》
.@.@.@.

《 Seré vers, perquè agraïsc quan em llegiu, seré llum mentre existiu, persones que m’il·luminen, soc humana perquè tinc errors i em faig càrrec.
Soc amiga de les meues amigues perquè elles m’estimen i jo a elles, sense especular, perquè som capasses de donar-nos alé si cal, i soc llum per aclarir els dies i donar energia al cor.
Recórrec el camí, perquè hi ha senders sembrats, camine pel prat perquè hi ha flors silvestres, obra de Déu, estime l’harmonia natural, perquè la natura sempre serà bonica.
Mentre les papallones es posen amb les flors, soc feliç i mire el paisatge brillar encés, d’un sol lluminós, perquè sempre hi haurà en aquesta vida, matinades i, ocells volant que busquen el seu espai.
Les estrelles, i la lluna són els astres, rei, on suaument, porten tènues melodies de violins.
Mentrestant, pense, jo sent, estime, veig, crec. Puc parlar ¿Què més puc demanar?》

@.@.@.

《 L’amor quan és verdader és com un bonic jardí.
Quan està ple de flors, on creixen les roses de la tendresa.
És un refugi segur, una abraçada càlida, on el cor se sent com a casa.
És el somriure que il·lumina el dia, la paraula que calma la tempesta.
És el gest que mostra l’empatia, la mà que et sosté a l’adversitat.
L’amor veritable és com un far ple de llum a la foscor, que et guia cap a la seguretat i la pau.
És la veu que et diu paraules d’alè, és la presència que fa sentir-se abrigallat.
Quan l’amor és veritable, trobem la força, per superar tots els obstacles i continuar endavant.
Però sobretot quan l’amor és veritable, és el bàlsam que guareix les ferides, i sempre et porta cap al camí de pau i la felicitat. 》@.@.@.

《 Només en la memòria dels meus pares, està gravat el meu naixement.
Els meus records començaren quan anava creixent, recorde algunes coses de quan tenia sis anys, que de mica en mica he anat guardant en el meu interior, són les vivències de la meua infància.
Quan era xiqueta, en marcaren, moltes coses boniques, altres no tant, però era jo, amb la meua història, en aquells anys amb poques fotos ni vídeos. (parle de sentiments),
Encara recorde alguns moments viscuts, en els meus pares, el feliç que baix ser. .
Tot ho tinc gravat, com un tatuatge, en els meus records, però els meus pares en deixaren molt prompte en tres mesos se n’anaren els dos, no puc escriure com estava en aquell moment tan trists.
No tindré imatges ni vídeos que puguen transmetre aquells moments, però sempre que òbric les portes del passat tornen a mi, tots aquells moments viscuts.
En baix casar molt jove, i en tot l’experimentat, en la meua primera relació, amb el meu marit, en baix casar verge com era pels anys seixanta cinc, també recorde amb la meua lluita diària per poder criar als meus fills. David el primer fill, amb la meua inexperiència vaig cometre molts errors, i després en tindre el segon fill Raül sis anys després. Vaig sobreviure a la inexperiència amb el segon fill, en ser mare per segona volta.
Les meues vivències bones o dolentes, tot està escrit amb les meues entranyes.
Si vaig ser feliç, i també vaig tenir coses dolentes, i baix patir, i també he gaudit de molts bons moments.
Potser no sabia que llavors vaig ser molt feliç, potser em vaig equivocar alguna volta involuntàriament sabent qui em va colpejar sense voler o volent, tot això és el que va fer que fora la persona que soc ara.
Són els meus records, les meues vivències, les que m’han fet créixer i ser la persona que soc.
Ningú em coneix més del que jo permet, i ningú em pot jutjar, perquè jo mai he jutjat ni ho faré mai amb Ningú.》@.@.@.

《 En el transcurs de la vida, a voltes mirant alguna flor sembla que respira, amb els seus pètals de colors i els seus dols, perfum.
La podem veure quan estem feliços i la nostra felicitat, brolla sense parar i tenim plena l’ànima de llum, amor i pau.
La felicitat és quan creguem que el sol fa brollar l’aigua que ens apaga la set, i quan també necessitem l’aigua per apagar el foc
És quan tenim confiança en el que és desconegut, i la certesa que tot sortirà bé. La felicitat és un bonic regal diví, un tresor que es troba dins del nostre cor.
És el somriure d’un nen, l’abraçada d’un ésser estimat, és la pau que se sent en estar en harmonia.
La felicitat és tindre fe, quan les coses no són perfectes, és com un ball d’amor i de confiança, és la llum i la pau, és el secret que ens fa saber com viure una vida plena i tranquil·la.》@.@.@.

《 Un dia el nostre destí ens van fer coincidir, sense saber que després ell, ens faria patir.
Guarde un bonic record, d’aquell dia fresc, fins que tornes tindré temps, en cas de recordar, sempre t’esperaré en els meus somnis eterns.
El teu record està en mi, i sempre estarà en el meu cor, encara que allò només va ser, un bonic dia d’hivern.
Em vas omplir de riures, i també d’emoció, però en aquesta curta vida només queda la il·lusió.
Mai podrà esborrar ningú, aquell record tan bonic. Perquè fins que tu no tornes, guardaré el teu riure als meus ulls, i la teua persona en el meu cor.
Perquè tu en la meua vida, sempre present estàs asta que pugues tornar,》 @@@

《 Quan el sol s’amaga darrere del mar, un bonic somriure el torna a il·luminar.
Com una bonica melodia, i com un bonic dia clar, és com la calma quan tot torna a començar.
Un bonic somriure fa tremolar el món quan riu mirant-te, mentre l’aire balla al compàs del cor.
És el miracle que un bonic somriure pot fer,
és com eixe bonic poema que no saps mai com acabara.》

@.@.@.

《 És bonic veure quan arriba la nit sense presses ni angoixes, i que puguem veure l’alba sense problemes.
És bonic quan ens commou un bonic dia amb el cel ple de sol.
És bonic desitjar i aprendre del que hem viscut, perquè la vida es pot interrompre quan menys es pensa,
Seria bonic que els nostres mals poguérem convertir-los en benestar.
És bonic veure com la llum desapareix a poc a poc i veiem com a poc a poc arriba la nit, però tot i que la llum ens abandona, no deixem mai que les nostres il·lusions facen el mateix que fa la llum. Quan ens abandona. I ens deixa a fosques i se’n va, que no s’apague mai la nostra veu i que puguem dir sempre el que pensem i que ningú ens puga fer mai apagar la nostra veu.》@.@.@.

《 El mes de maig sempre ha sigut especial per a mi. No és només un mes qualsevol del calendari, és el bressol dels records més bonics de la meua vida.
En maig vaig nàixer, i amb el primer alé vaig començar un camí ple d’amor, esperances i sorpreses.
Anys més tard, també en maig, em vaig casar.
Recorde aquell dia amb el cor ple d’il·lusió i una felicitat que encara hui em fa brillar els ulls.
Entre flors i promeses, començava una nova etapa al costat d’aquell que seria el meu company de vida.
I com si maig volguera continuar regalant-me moments màgics, també va arribar el meu primer fill, David.
El seu primer plor va omplir la casa d’una nova música, una melodia d’amor infinit.
El temps va passar, i el meu fill menut, Raül, també va triar el mes de maig per casar-se. Veure’l tan feliç, formant la seua pròpia família, va ser una emoció indescriptible, una nova flor que naix en el jardí dels meus records.
Maig no és només primavera. Per a mi, és el mes en què la vida esclata amb força, on l’amor pren forma i on els somnis es fan realitat. És el més, dels miracles.》

@.@.@.