《Bais el sol del Mediterrani dansen ones d’un blau intens, dues ànimes, es troben, creuant el destí en la seua trobada silenciosa.
A la vora de una sorra tibia, les seues mirades es creuen, murmurant promeses en la brisa, com un secret que el mar entén i abraça.
Entre sal i espuma, l’amor floreix com les ones en ajuntar-se
Dos cors navegants, en un mar d’eternes abraçades.
La lluna, testimoni en silenci del seu romàntic vaivé, pinta els seus somnis al cel, reflectint un amor sense final.
En el Mediterrani, les històries s’entrellacen com les rets dels pescadors, dos amants, navegant junts com mariners, en la barca de l’amor.
Les ones eternes expliquen el relat, d’una serenata en el mar i el seu encant, on dues ànimes enamorades dansen al compàs del cant de l’amor.》@.@.@

《 Als teus ulls, vaig veure el cel
i amb els teus llavis, sent el paradís.
La teua pell és el meu refugi
i el teu amor, la meua raó de ser.
En els teus braços, vaig trobar el meu allar
i en el teu amor, el meu cor va trobar la pau.
En format una bonica família que és el més gran i bonic que tenim, són els nostres
Fills les nostres nores i en eixes netes i net que ens donen la vida.
Estem junts sense condicions, ni reserves
i t’estimaré per sempre, amb tota la meua ànima el meu cor
Recordem que l’amor és un sentiment que no sols uneix el cos, sinó també l’ànima i el cor.
Gaudim de la vida cada moment que ens quede i estiguem vius i conscients que encara estem ací fins que deu vulga.》

@.@.@

《 La lluna té un vestit, que només trau els diumenges.
Fet d’abraçades, promeses, i besades perdudes, que van que danse pel camí.
Però sempre és el destí, que els abandona.
Té la lluna un vestit, que només trau en, hivern
Fet d’il·lusions, somnis, passions i esperances perdudes.
Quan es perd un amor, és el cruel destí, que va destrossant cors i va deixant els trossos pel camí, aquests van plorant pels racons amb un sabor tan amarg, que va apagant-se, quan el cor es desil·lusiona. I la lluna va fent-se vestits de desil·lusions i penes》@.@.@.

《 Se’ns escapa el temps com la sorra entre els dits, i desapareix com el fum a l’aire, s’allunya com una ombra que es perd, i jo estic ací, pensant.
Però el temps vol en portar-se els meus records, però no pot, ni tampoc les meues rialles, les meues llàgrimes, ni els meus moments de glòria, jo em sent impotent, sense poder parar-lo.
S’escapa el temps, és ell el que se’n va, però jo encara en quede una estona més ací perquè encara hauré de fer moltes coses.
Pense que queden instants per gaudir, estimar, i viure, perquè encara que el temps s’escapa, em queda vida per poder viure, i sempre quedarà el record del que baix ser.》@.@.@

《 La bondat és un sentiment que flueix en algunes persones que saben com calmar l’ànima i curar algunes ferides .
És com el somriure d’un nen, la mà que ajuda, a escoltar i saber comprendre.
La bondat és un pont que uneix els éssers humans en aquell moment que ens fa sentir propers.
És la llum que il·lumina el camí quan ja foscor,
La bondat és un do que ens fa sentir vius, un regal que ens permet connectar amb els altres.
És l’essència de la humanitat, la base de la nostra existència, el motor que ens impulsa a ser millors i fer el bé.
La bondat és un tresor que hem de cuidar, un valor que hem de defensar i promoure.
És la clau que ens obre les portes del cor.
És el secret que ens permet viure en pau i en harmonia.
La bondat és un sentiment que flueix en algunes persones que saben com calmar l’ànima i curar algunes ferides .
És com el somriure d’un nen, la mà que ajuda, a escoltar i saber comprendre.
La bondat és un pont que uneix els éssers humans en aquell moment que ens fa sentir propers.
És la llum que il·lumina el camí quan ja foscor,
La bondat és un do que ens fa sentir vius, un regal que ens permet connectar amb els altres.
És l’essència de la humanitat, la base de la nostra existència, el motor que ens impulsa a ser millors i fer el bé.
La bondat és un tresor que hem de cuidar, un valor que hem de defensar i promoure.
És la clau que ens obre les portes del cor.
És el secret que ens permet viure en pau i en harmonia.》@.@.@.

《 Sempre serà el meu carrer, el més bonic, el carrer del sol, el que em va veure néixer, i em va contemplar creixent a l’ombra dels seus arbres, que m’abrigaren a mi i els meus records, asta que Bach complir vint-i-cinc anys vaig estar cubicant-me. Allí en baix casar quant faltaren els meus pares, i va nàixer un dels meus fills DAVID, recorde aquells capvespres asseguda a la seua ombra, allí estan els meus records, el passat amb els meus pares, que bonics records, de vegades quan passe per al meu carrer veig els seus arbres que tenen l’edat del meu David. El sol l’ompli de vida és molt bonic el meu carrer, que el baix abandonar plorant amb els records d’aquella casa.
Però baix començar una nova vida en una nova casa i allà va néixer el meu altre fill PAUL. I allà continue vivint omplint la meua vida amb tota mena de records, bons i no tan bons en dies de fred i molta calor, però en el meu pensament sempre hi ha aquella xicoteta i blanca casa plena dels meus millors records de joventut, que sempre recordaré com el millor carrer del món. Carrer del Sol N1.》@.@.@.

《Bais un món de colors, la vida floreix. Canta amb alegria, i el cor està feliç. En cada clarejar, un nou començament, on l’esperança és un etern sospir.
Les rialles són un dolç refugi, I les abraçades, un llaç beneït. Els somnis dansen com fulles al vent, teixint històries d’amor content.
Abraça el present, que dansa amb passió, respira profund, sent la sensació. La bellesa està en els xicotets detalls, a cada pas, descobrim noves amistats.
Així, amb valentia, abraça el dia, descobriràs la bellesa, que el brinda la vida, és com un poema, és un cant diví, on l’esperança i l’amor són el camí.》
@.@.@.

《 Mentre ens queixem per alguna cosa que rebem i ens sembla poc.
L’univers està preparant el que desitgem, només que per mostrar que t’ha escoltat, “t’envia una cosa de “bestreta”, si no eu reps amb orgull, i en afecte no arribarà la resta o siga el que esperàvem en gana i estàs esperant que t’arribe, si no saben apreciar el que tenim i no fent ni cas, la comanda podria cancel·lar-se.
No critiques ni jutges les coses abans d’hora, el món no es va fer en un dia, agraïm cada cosa que rebem, perquè mai sabem el que un pare ha de moure, abans de fer arribar el que ha promés als seus fills 》
@.@.@.

《 Que importa. Si els cabells ara són del color de la plata, mentre el nostre cor continue sent d’or.
Que importa si algunes arrugues, san establir a la meua cara, mentre siguen pels riures que he passat.
Que importa si tinc aquests quilos de més, mentre siguen d’haver gaudit cada bocat i cada menja.
Que importa si el cos ja no és de xica de vint anys, és perquè he viscut penis, i també alegries i el cos sa convertit en un refugi perfecte. Perquè ara resisteix qualsevol tempesta per gran que siga.》@.@.@.