MODES ÀNGELA

《 Després d’estar més de quaranta anys compartint tota la meua vida entre molts articles i teles confeccionades, somriures i també algun disgust, on cada peça no era només moda, sinó molts trossets d’il·lusions compartides en les meues clientes.

El provador tenia molts secrets guardats que jo alguns els sabia, i també les il·lusions dels meus clients, les perxes, parlaven exhibint els seus models de vestits, amb les seues formes i colors, i jo sempre darrere del taulell.

Sempre al costat de la caixa, sempre demostrant el meu afecte i comprensió, ajudant a vestir les il·lusions dels clients que en visitaven cada dia, que foren per a mi molt més que clients, van ser amics, i a voltes com la família.

Hui, mirant aquest trosset de periòdic de fa un temps, i pensant en aquells anys he sentit que cada dia que baix viure en aquell temps va ser un regal, i que aquell racó de Simat i la moda va ser també un racó de felicitat.

Perquè allò que realment vaig oferir no van ser vestits ni camises d’home, sinó també confiança, comprensió, proximitat, i abraçades càlides d’un tracte humà, que estava dins de mi i que mai podré oblidar.》@.@.@.

GUARDIANS DE LA MAR

《 Encara que el cel es pinte de gris,
i l’arena es quede buida i calla,
allí continuen , ferms i atents,
els guardians de la mar, amb l’ànima alça.Encara que el vent colpeja, la pluja castiga,
però el seu deure mai s’apaga;
vetlen per vides, cuiden la vora,
I la seua passió mai es doblega.No esperen aplaudiments, ni busquen glòria,
la seua força és noble, la entrega pura,
protegeixen destins, escriuen històries, que els an pasat amb coratge seré i fe segura.Que la mar els honre amb el seu cant etern,
i el sol els premie amb el seu resplendor;
perquè fins i tot en dies incerts,
ells sempre ens guarden amb gran valor.》@.@.@.

《QUAN LA MENT ÉS EL REFUGI.
La ment és el meu refugi quant estic trista o nerviosa.
És el lloc on trobe pau, i consol és la connexió amb el més enllà que no coneixia.
Lament sa convertit amb el meu santuari interior, és un espai sagra i
Refugi de les tempestes que menvia la vida.
Allí, trobe la calma, i la pau que necessita.
És un lloc on puc pensar el que està bé o mal, puc pensar amb,
els meus valors les meues creences, he il·lusions.
En aquest refugi de la ment també trobe moltes voltes la força per enfrontar els desafius que em porta la vida i la inspiració per poder guiar i prendre decisions que ompliguen la meua Vida.》@.@.@.

LES FULLES SON ,COM LA VIDA

《Les fulles dels arbres tendres, es comparen com els xiquets quan comencen ha jugat, i riure
asta amb l’aire, és cua estan estrenant un món per a ells.

La fulla forta és com els jóvens quan comencen a somiar, en bonics moments i van descobrint noves il·lusions i sorpreses que els porta la vida.

La fulla vella, ja UA passat tot, i ara és tota saviesa que conta mentre va fent-se d’orada com els cabells que comencen a caure, i a la terra cauen.

Perquè els arbres i la vida són com un nou cicle que tot torna a repetir-se, perquè com la vida de les persones, les fulles tornen a dansar un altra volta, i així eternament.》@.@.@.

QUAN CREMEN LES MUNTANYES
《 El vent ajuda i encén,
les flames ballen sense mesura, però em forçà, els camps ploren amb fum,
mentres el cel va fent-se negre.
Els pins es cremen de dolor,
els animals fugen del seu entorn, i la terra, ferida i exhausta, crida
demanat aigua, i vida.
Però darrere del foc naix l’esperança,
mans valentes, cors units, bombers,
i veïns en somnis que no poden deixar morir.
La natura i els records. i quan arribe la pluja, és quan el silenci torne al bosc,
i brotarà de nou la verdor,i tornaran els animals,
perquè la vida sempre resisteix,
i l’amor per la nostra terra
és més forta que qualsevol incendi.》@.@.@.

LA FELICITAT

《 La felicitat, són moments, que apleguen quan menys les esperes són com un castell, un moment d’alegria inesperat.

La busquem i sempre s’anhela, es persegueix amb fervor, ¿però en quin racó s’amaga, i com trobar-la?

La felicitat està fonda i no té pressa per eixir, és un objectiu esquiu, un somni llunyà.
S’amaga darrere de llàgrimes, i només acudeix en moments d’amor.

Però quan arriba, que bonica i placentera sensació, és com la calor que ens envolta, amb una abraçada sense fi.
La felicitat és un regal sense preu, és el millor tresor que hem de cuidar i sempre valorar.

Així que continuarem buscant-la, sense parar, aquest estat de gràcia, aquell moment de pau.
Perquè encara que siga dura en eixir, la felicitat sempre pareixerà curta, però sempre Valdrà la pena buscar-la.-》@.@.@.

QUAN EL COS DESPERTA.
《Quan el cos no fa mal l’ànima riu, i la vida és bonica, és fàcil pensar que tot és senzill.
Però dins d’eixe goig, tan pur i tan net,
hi ha un regal diví, en el cor, que el cos no entén.
La vida camina sense soroll, i el cos pensa que tot és normal,
quan no sabem valora hasta que no ens mostra el dolor.
Però quan arriba el vent fort i dolent del cos, es veu la realitat i ens mostra
la vida més pura.
És Déu, la sort, o el nostre cos quan es manifesta el nostre ser, ens diu.
“Para un poc, i respira tranquil·la.
”Recorda que el cos és temple i refugi, i l’ànima un far quan la foscor arriba i ens deixa sense poder vore.
Així, que quan estiguem de nou curats,
agraïm la llum del sol, i la pau de l’albada.
Perquè cada batec del cor, cada pas sense tenir dolor és un miracle de déu
és un miracle que calla, però quan desperta és molt real.》@.@.@.